Diferència entre les revisions de "El Vilar"
| Llínea 14: | Llínea 14: | ||
== Demografia == | == Demografia == | ||
| − | La població conta en 3. | + | La població conta en 3.700 habitants segons el cens del [[INE]] de l'any [[2023]]. |
| + | |||
| + | <center> | ||
| + | {| align="center" {{tablabonita}} | ||
| + | !bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica | ||
| + | |- | ||
| + | |||
| + | ![[1795]] !! [[1960]] !! [[1990]] !! [[1994]] !! [[1998]] !! [[2002]] !! [[2006]] !! [[2010]] !! [[2014]] !! [[2018]] !! [[2021]] !! [[2023]] | ||
| + | |- | ||
| + | | align=center| 2.250 || align=center| 3.973 || align=center| 3.433 || align=center| 3.345 || align=center| 3.394 || align=center| 3.305 || align=center| 3.801 || align=center| 3.952 || align=center| 3.665 || align=center| 3.579 || align=center| 3.576 || align=center| 3.700 | ||
| + | |} | ||
| + | </center> | ||
== Economia == | == Economia == | ||
Revisió de 17:55 15 jun 2024
El Vilar (en castellà Villar del Arzobispo), nomenat en temps dels moros Benaduf, és un municipi de la Comunitat Valenciana que pertany a la comarca d'Els Serrans, en la província de Valéncia.
Geografia
El Vilar es troba situat a 16 graus 4 minuts de llongitut i a 39 graus 46 minuts de latitut, assentat sobre un tossal que domina el camp dels nous regadius del Túria, és l'entrada cap a la zona serrana d'Andilla i centre comarcal activíssim, pertanyent a la comarca d'Els Serrans de Valéncia.
Els Serrans és una comarca dura i austera, agrest i bella al mateix temps, creuada per un amagatall de rambles i barrancs i ariçonada de cimes rocoses que ronden els mil metros d'altitut, coberta de tant en tant per ombriues pinades o chicotetes vinyes.
La fisonomia de El Vilar és una mescla de montanyes i planes, les seues montanyes són riques en materials argilosos i les seues planes són utilisades per a l'agricultura.
Història
La seua història es remonta als romans i ibers, començant a tindre el seu floriment en els àraps en l'any 711, la seua primera ubicació va ser a 5 quilómetros de l'actual El Vilar, en la partida de La Torre, pertanyent aixina la població al Regne Moro de Valéncia, conquistat este per D. Jaume I d'Aragó, la població és donada al Bisbe de Valéncia, que a la seua volta la ven a D. Hurtado de Lihori (Un dels 380 Cavallers que varen acompanyar el Rei Jaume I en la conquista de Valéncia), passant despuix cap a l'any 1300 a D. Eximix Perez de Arenós, baró d'Andilla, fent este últim entrega de la població al Bisbe i capítul de Valéncia, sent D. Raimundo Gaston qui governava la Mitra de Valéncia, va ser autorisat en 1323 pel Rei, per a expulsar els pocs moros de El Vilar, sent repoblat este per quinze Cristians Vells i fent-los donació per sempre als nous pobladors, a condició de residir en ell.
Demografia
La població conta en 3.700 habitants segons el cens del INE de l'any 2023.
| Evolució demogràfica | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1795 | 1960 | 1990 | 1994 | 1998 | 2002 | 2006 | 2010 | 2014 | 2018 | 2021 | 2023 | ||||||||
| 2.250 | 3.973 | 3.433 | 3.345 | 3.394 | 3.305 | 3.801 | 3.952 | 3.665 | 3.579 | 3.576 | 3.700 | ||||||||
Economia
El Vilar és una població la principal font d'ingressos de la qual és l'agricultura de secà, des de fa algun temps es transforma l'agricultura, passant esta a ser de regadiu gràcies al pantà de Benaixeve, una menor influència té l'indústria i el transport.
Hi ha una indústria minera d'extracció d'argila, els materials de la qual s'usen en les fabriques de taulellets de la província de Castelló.
Festes
Les Festes Patronals de El Vilar se celebren els dies 24 de giner (Mare de Deu de la Paz) i 16 d'agost (Sant Roc), la festa que més gent atrau a la població són els carnavals, que comencen el dijous anterior al dimecres de cendra.
Vore també
Referències
- Ajuntament de El Vilar
- Diputació provincial de Valéncia
- Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment
- INE. Població de El Vilar
- Instituto Valenciano de Estadística
Bibliografia
- Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
- Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
- Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
- Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
- Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
- Llibres D. Vicente Llatas Burgos, El Vilar
- Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
- Monravana, La. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
- Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre El Vilar.
| Municipis de Els Serrans | |
|---|---|
| Les Alcubles • Alpont • Andilla • Ares dels Olms • Benaixeve • Bugarra • Calles • Chelva • Chestalgar • Chulilla • Domenyo • Figueroles dels Serrans • La Llosa del Bisbe • Pedralba • Sot de Chera • Titagües • Toixa • El Vilar • La Yesa | |