Diferència entre les revisions de "Burrhus Frederic Skinner"
(Pàgina nova, en el contingut: «'''Burrhus Frederic Skinner''', també conegut per '''B. F. Skinner''' (Susquehanna, Pennsilvània, Estats Units, 20 de març de 1904 - Ca…») |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | '''Burrhus Frederic Skinner''', també conegut per '''B. F. Skinner''' ([[Susquehanna]], [[Pennsilvània]], [[Estats Units]], [[20 de març]] de [[1904]] - [[Cambridge]], [[Massachusetts]], [[Estats Units]], [[18 d'agost]] de [[1990]]) fon un sicòlec, filòsof social, inventor i autor nortamericà. | + | '''Burrhus Frederic Skinner''', també conegut per '''B. F. Skinner''' ([[Susquehanna]], [[Pennsilvània]], [[Estats Units]], [[20 de març]] de [[1904]] - † [[Cambridge]], [[Massachusetts]], [[Estats Units]], [[18 d'agost]] de [[1990]]) fon un sicòlec, filòsof social, inventor i autor nortamericà. |
Conduí un treball pioner en [[sicologia experimental]] i va defendre el [[conductisme]], que considera el comportament com una funció de les històries ambientals de reforç. Escrigué treballs controvertits en els quals va propondre l'us estés de tècniques sicològiques de modificació de conducta, principalment el [[condicionamient operant]], per a millorar la societat i incrementar la felicitat humana, com una forma d'[[ingenieria social]]. | Conduí un treball pioner en [[sicologia experimental]] i va defendre el [[conductisme]], que considera el comportament com una funció de les històries ambientals de reforç. Escrigué treballs controvertits en els quals va propondre l'us estés de tècniques sicològiques de modificació de conducta, principalment el [[condicionamient operant]], per a millorar la societat i incrementar la felicitat humana, com una forma d'[[ingenieria social]]. | ||
Revisió de 12:06 12 jun 2024
Burrhus Frederic Skinner, també conegut per B. F. Skinner (Susquehanna, Pennsilvània, Estats Units, 20 de març de 1904 - † Cambridge, Massachusetts, Estats Units, 18 d'agost de 1990) fon un sicòlec, filòsof social, inventor i autor nortamericà.
Conduí un treball pioner en sicologia experimental i va defendre el conductisme, que considera el comportament com una funció de les històries ambientals de reforç. Escrigué treballs controvertits en els quals va propondre l'us estés de tècniques sicològiques de modificació de conducta, principalment el condicionamient operant, per a millorar la societat i incrementar la felicitat humana, com una forma d'ingenieria social.
Un estudi de la American Psychological Association (APA), publicat en l'any 2002, el va situar com el sicòlec de major rellevància del sigle XX.