Diferència entre les revisions de "Idioma serbocroata"
| Llínea 30: | Llínea 30: | ||
La forma estàndart es basava en la coneguda varietat štokavski, per l'us del pronom interrogatiu ''sto'' ("qué"), que s'usa en la zona est de Bòsnia i en l'oest de Sèrbia. Atres dialectes eren el ''jakkavski'' (parlat en Croàcia) i el čakavski (parlat en Croàcia). | La forma estàndart es basava en la coneguda varietat štokavski, per l'us del pronom interrogatiu ''sto'' ("qué"), que s'usa en la zona est de Bòsnia i en l'oest de Sèrbia. Atres dialectes eren el ''jakkavski'' (parlat en Croàcia) i el čakavski (parlat en Croàcia). | ||
| − | En la separació de Yugoslàvia i l'aparició de nous estats, el terme "serbocroata" caigué en desus, a excepció de la llingüística. Hui en dia, la denominació de dit idioma és una qüestió polèmica, en la que tenen molt que vore l'història i la política. | + | En la separació de Yugoslàvia i l'aparició de nous estats, el terme "serbocroata" caigué en desus, a excepció de la llingüística. Hui en dia, la denominació de dit idioma és una qüestió polèmica, en la que tenen molt que vore l'història i la política. |
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Última revisió del 11:28 28 nov 2024
| Serbocroata Srpskohrvatski / Српскохрватски | |
| Pronunciació: | AFI: |
| Atres denominacions: | |
| Parlat en: | Sèrbia, Croàcia, Montenegro i Bòsnia i Herzegovina |
| Regió: | Balcans |
| Parlants: | 21 millons |
| Rànquing: | 44 |
| Família: | Indoeuropea Eslau |
| estatus oficial | |
| Llengua oficial de: | En cap de país com tal, alli a on és oficial ho és per mig del nom del seu dialecte. |
| Regulat per: | No està regulat |
| còdics de la llengua | |
| ISO 639-1 | sh |
| ISO 639-2 | scr, scc |
| ISO/FDIS 639-3 | hbs |
| SIL | |
| vore també: llengua | |
El serbocroata o croatoserbi (srpskohrvatski o hrvatskospski) és el conjunt de llengües de l'eslau meridional, parlats en la península dels Balcans, en especial en els països de Sèrbia, Montenegro, Croàcia i Bòsnia i Herzegovina. El terme serbocroata s'utilisà durant la major part del sigle XX per a referir-se a l'idioma comú de croates i serbis.
Fon una de les llengües oficials (junt a l'eslové i el macedoni) de l'antiga federació de Yugoslàvia. Dita denominació s'usà des de l'any 1921 fins a la guerra dels Balcans a principis dels anys noranta, a modo de genèric dels dialectes parlats per serbis, croates, bosnis i montenegrins.
La forma estàndart es basava en la coneguda varietat štokavski, per l'us del pronom interrogatiu sto ("qué"), que s'usa en la zona est de Bòsnia i en l'oest de Sèrbia. Atres dialectes eren el jakkavski (parlat en Croàcia) i el čakavski (parlat en Croàcia).
En la separació de Yugoslàvia i l'aparició de nous estats, el terme "serbocroata" caigué en desus, a excepció de la llingüística. Hui en dia, la denominació de dit idioma és una qüestió polèmica, en la que tenen molt que vore l'història i la política.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Idioma serbocroata.
| Llengües eslaves |
|---|
| Rus · Ucranià · Bielorrús · Chec · Eslovac · Serbocroata · Croata · Serbi · Bosni · Eslové · Búlgar · Macedoni · Antic eslau · Montenegrí · Polac · Sòrap · Casubi |