Diferència entre les revisions de "Citlallicue"
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
'''Citlallicue''' és el nom d'una [[Mitologia asteca|divinitat asteca]] (del [[nàhuatl]]: Sitlallikweh ‘la falda d'[[Estrela|estreles]]’‘sitlalli, estrela; i-, la seua; kweitl, falda’). Les variants que apareixen en els documents són per com els cronistes varen escriure estrela; Sitlalinikweh (sitlalin), Sitlalikweh (en ele; no geminada: sitlal-in), i una atra forma posseïda Sitlalkweyeh (sitlalkwe-itl + -eh). | '''Citlallicue''' és el nom d'una [[Mitologia asteca|divinitat asteca]] (del [[nàhuatl]]: Sitlallikweh ‘la falda d'[[Estrela|estreles]]’‘sitlalli, estrela; i-, la seua; kweitl, falda’). Les variants que apareixen en els documents són per com els cronistes varen escriure estrela; Sitlalinikweh (sitlalin), Sitlalikweh (en ele; no geminada: sitlal-in), i una atra forma posseïda Sitlalkweyeh (sitlalkwe-itl + -eh). | ||
| − | En la mitologia mexica és la deesa creadora de les estreles i de varis [[Deu|deus]], sent la deesa de la Via làctea. Algunes referències descriuen a [[Citlaltonac]] (del nàhuatl: Sitlaltonak ‘estrela lluenta’‘sitlalli, estrela; tonak, lluent’) com el marit de Citlallicue, i també creador de les estreles. Unes atres asseguren que Citlaltonac és simplement un atre nom de la mateixa deesa. A voltes es considera a [[Mixcóatl]], també patró de la Via Làctea com a espós de Citlallicue; Ilamateuctli (‘Senyor Vella’) podria ser un atre dels noms de Citlallicue. | + | En la mitologia mexica és la deesa creadora de les estreles i de varis [[Deu|deus]], sent la deesa de la Via làctea. Algunes referències descriuen a [[Citlaltonac]] (del nàhuatl: Sitlaltonak ‘estrela lluenta’‘sitlalli, estrela; tonak, lluent’) com el marit de Citlallicue, i també creador de les estreles. Unes atres asseguren que Citlaltonac és simplement un atre nom de la mateixa deesa. A voltes es considera a [[Mixcóatl]], també patró de la Via Làctea com a espós de Citlallicue; Ilamateuctli (‘Senyor Vella’) podria ser un atre dels noms de Citlallicue. |
== Referències == | == Referències == | ||
Última revisió del 11:29 15 ago 2024
Citlallicue és el nom d'una divinitat asteca (del nàhuatl: Sitlallikweh ‘la falda d'estreles’‘sitlalli, estrela; i-, la seua; kweitl, falda’). Les variants que apareixen en els documents són per com els cronistes varen escriure estrela; Sitlalinikweh (sitlalin), Sitlalikweh (en ele; no geminada: sitlal-in), i una atra forma posseïda Sitlalkweyeh (sitlalkwe-itl + -eh).
En la mitologia mexica és la deesa creadora de les estreles i de varis deus, sent la deesa de la Via làctea. Algunes referències descriuen a Citlaltonac (del nàhuatl: Sitlaltonak ‘estrela lluenta’‘sitlalli, estrela; tonak, lluent’) com el marit de Citlallicue, i també creador de les estreles. Unes atres asseguren que Citlaltonac és simplement un atre nom de la mateixa deesa. A voltes es considera a Mixcóatl, també patró de la Via Làctea com a espós de Citlallicue; Ilamateuctli (‘Senyor Vella’) podria ser un atre dels noms de Citlallicue.
Referències[editar | editar còdic]
- González Torres, Yolotl; Juan Carlos Ruiz Guadalajara (1995). Diccionario de Mitología y Religión de Mesoamérica. Ediciones Larousse. pp. 40-41. ISBN 970-607-802-9
- Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades Del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. ISBN 968-38-0306-7
- Higuera, Salvador Mateos (1940). Enciclopedia gráfica del México antiguo III Los dioses creados. Secretaría de Hacienda y Crédito Público. p. 50-51
- León-Portilla, Miguel (1990) [1963]. Aztec Thought and Culture. Davis, J.E. (trans). Norman, Oklahoma: Oklahoma University Press. ISBN 0-8061-2295-1
- Miller, Mary; and Karl Taube (1993). The Gods and Symbols of Ancient Mexico and the Maya. Londres: Thames and Hudson. ISBN 0-500-05068-6
- Otilia Meza (1981). Editorial Universo México, ed. El Mundo Mágico de los Dioses del Anáhuac. México. p. 153. ISBN 968-35-0093-5