Diferència entre les revisions de "Alguerés"
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[Image:CAtalaensardenya.png|thumb|right|300px|Alguerés en Sardenya.]] | + | [[Image:CAtalaensardenya.png|thumb|right|300px|<center>Alguerés en Sardenya.</center>]] |
El alguerés és la variant del [[català]] que se parla en la ciutat de [[L' Alguer]], al noroest de l'illa de [[Sardenya]]. Ha segut reconegut com a llengua minoritària per la [[Itàlia|República italiana]] i per la [[Regió Autònoma de Sardenya]]. | El alguerés és la variant del [[català]] que se parla en la ciutat de [[L' Alguer]], al noroest de l'illa de [[Sardenya]]. Ha segut reconegut com a llengua minoritària per la [[Itàlia|República italiana]] i per la [[Regió Autònoma de Sardenya]]. | ||
| − | Els invasors catalans, procedents de Barcelona, repoblaren Alguer després expulsar la seua població sarda en 1372. El català fon substituït pel castellà com a llengua oficial durant el sigle XVII i després per l'italià. En la década de 1990 aproximadament un 65% de la població d'Alguer entenia el català alguerés i un 30$ el parlava. Aproximadament el | + | Els invasors catalans, procedents de [[Barcelona]], repoblaren [[Alguer]] després expulsar la seua població sarda en [[1372]]. El català fon substituït pel castellà com a llengua oficial durant el [[sigle XVII]] i després per l'[[italià]]. En la década de [[1990]] aproximadament un 65% de la població d'Alguer entenia el català alguerés i un 30$ el parlava. Aproximadament el 50% dels habitants de L'Alguer també entenen els dialectes del sart logudorés i sasarés. |
| − | El alguerés pertany al grup de dialectes catalans orientals i té prou influències del italià, sart i castellà. També es freqüent encontrar arcaismes, conseqüència de el seu aïllament en el continuu llingüístic català. | + | El alguerés pertany al grup de dialectes catalans orientals i té prou influències del italià, sart i [[castellà]]. També es freqüent encontrar arcaismes, conseqüència de el seu aïllament en el continuu llingüístic català. |
| − | Esta teoria del repoblament té moltes incògnites no soles en el cas de l'Alguer per tant, n'hi ha certa problemàtica i no ha té perqué ser | + | Esta teoria del repoblament té moltes incògnites no soles en el cas de l'Alguer per tant, n'hi ha certa problemàtica i no ha té perqué ser l'historia correcta. |
== Fonètica i fonologia == | == Fonètica i fonologia == | ||
Revisió de 17:11 21 set 2010
El alguerés és la variant del català que se parla en la ciutat de L' Alguer, al noroest de l'illa de Sardenya. Ha segut reconegut com a llengua minoritària per la República italiana i per la Regió Autònoma de Sardenya.
Els invasors catalans, procedents de Barcelona, repoblaren Alguer després expulsar la seua població sarda en 1372. El català fon substituït pel castellà com a llengua oficial durant el sigle XVII i després per l'italià. En la década de 1990 aproximadament un 65% de la població d'Alguer entenia el català alguerés i un 30$ el parlava. Aproximadament el 50% dels habitants de L'Alguer també entenen els dialectes del sart logudorés i sasarés. El alguerés pertany al grup de dialectes catalans orientals i té prou influències del italià, sart i castellà. També es freqüent encontrar arcaismes, conseqüència de el seu aïllament en el continuu llingüístic català.
Esta teoria del repoblament té moltes incògnites no soles en el cas de l'Alguer per tant, n'hi ha certa problemàtica i no ha té perqué ser l'historia correcta.
Fonètica i fonologia
- Com la major part del català oriental, neutralisa les "o" i "u" àtones en [u]: "portal">"pultal", "lo">"lu", "los">"lus", "dolor">"durò".
- Com tot el català oriental, neutralisa les "e" i "a" àtones, pero heu fa en [a] en conte de [ə]: "persona">"palzona", "estar">"astà", "alguerés">"algarès".
- Preserva la /v/ com a fonema diferenciat de /b/.
- La r final enmudix com en el rest del català: "anar">"anà".
- Rotacisme (influència sarda). Mutació de /d/ i /l/ intervocàliques en [r]: "escola">"scora".
- Mutació de /r/ final de sílaba a lateral [l] (influència sarda): "port" > "polt".
- Elisió de e inicial (influència italiana): "escola">"scora".
- Mutació en [i] de algunes e àtones en contacte en palatals o seguides de [i] tònica: "estiu">"istiu", "vestir">"vistí", "llegir">"lligí".