Diferència entre les revisions de "Campeche"
| Llínea 37: | Llínea 37: | ||
* [[Península de Yucatán]] | * [[Península de Yucatán]] | ||
* [[República de Yucatán]] | * [[República de Yucatán]] | ||
| − | + | ||
== Referències == | == Referències == | ||
{{listaref|2}} | {{listaref|2}} | ||
Revisió de 09:54 1 jul 2024
Campeche és u dels 31 estats que junt en el de Distrit Federal conformen les 32 Entitats Federatives de Mèxic.
Campeche se localisa al surest de la República Mexicana i a l'oest de la Península de Yucatán, entre els paralels 17°49' i 20°51' de latitut nort i els meridians 89°06' i 92°27' de llongitut oest. Confronta al nordest en l'estat de Yucatán, a l'est en l'estat de Quintana Roo, al surest en Belize, al sur en la República de Guatemala, al suroest en l'Estat de Tabasco i a l'oest en el Golf de Mèxic.
Campeche, en una extensió total de 57.924 quilómetros quadrats, el 3,0% del territori nacional de Mèxic; és una de les tres entitats que conformen la península de Yucatán. La seua població total és aproximadament de 754.730 habitants, el 0,7% del total del país. Des del punt de vista físic, Campeche se troba en una posició de transició entre la selva tropical del Petén guatemaltec i la selva baixa caducifòlia de l'extrem nort de la península de Yucatán.
Geografia física
L'estat de Campeche se localisa al surest de la República Mexicana i a l'oest de la península de Yucatán, entre els paralels 17°49' i 20°51' de latitut nort i els meridians 89°06' i 92°27' de llongitut oest. Confronta al nordest en l'estat de Yucatán, a l'est en l'estat de Quintana Rosegue, al surest en Belize, al sur en la República de Guatemala, al suroest en l'Estat de Tabasco i a l'oest en el Golf de Mèxic.
Municipis de l'estat
L'estat de Campeig està conformat per 11 municipis. Els municipis estan governats per ajuntaments el primer regidor dels quals és l'Alcalde o President Municipal; radicant este en la capçalera municipal, localitat que també alberga els síndics i regidors del capítul municipal, un secretari, un tesorer i diversos servidors públics més.
El pal de tint
Els mayes varen conéixer i varen aprofitar les qualitats del pal de tint, arbre silvestre que vare distinguir en el vocable ek; des de llavors la seua presència va influir en l'història de la regió de Campeche, perqué va ser un recurs que va despertar ambicions, va causar beligeràncies, va provocar enfrontaments i va caracterisar la zona dels rius, donant-li fama internacional devall el nom de pal de Campeche. D'este pal negre se varen aprofitar els indígenes per a tenyir mantes, de tot això varen prendre coneiximent els espanyols per a fer el mateix us, portant-ho en cantitats considerables a la Península Ibèrica.
La fusta
Per a Campeche, la decadència del pal de tint, no va afectar severament l'economia local. Des de 1880 l'explotació fustera, ubicada bàsicament en els partits de Champotón i el Carme, va començar a cobrar gran importància i acabaria per superar la del pal de tint, tant en volum com en preus d'exportació.
El chiclet
En la década de 1880 l'activitat chiclera va cridar l'atenció, fon llavors que el governador Joaquín Keerlegand va advertir al Congrés local de la necessitat dictar disposicions convenients per a desenrollar la indústria chiclera que havia sorgit en el partit del Carme.
La zona principal a on creix l'arbre conegut en el nom de chico acres està precisament en Campeche i Quintana Rosegue. El chiclet era recuperat per incisions fetes en la corfa de l'arbre —que creixia de manera silvestre— i despuix era subjecte a un procés de cocció; l'arbre requeria d'abundant pluja. En 1930 es va calcular que l'extensió de terreny explotable era de 2.360.346 hectàrees.
L'economia de Campeche hui
La economia de Campeche se sustenta en diversos sectors productius, entre els que se troben l'extractiu (petròleu), turisme, l'agricultura, peixca i l'indústria manufacturera; també el sector servicis i el comerç, contribuïxen al producte intern planer.
Vore també
Referències
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Campeche de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.