Diferència entre les revisions de "Rajola"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
Llínea 1: Llínea 1:
 
[[File:2018-07-15 Ziegelei Lage (Lippe) 36.jpg|thumb|right|250px|Una rajola destaca en un montó de rajoles]]
 
[[File:2018-07-15 Ziegelei Lage (Lippe) 36.jpg|thumb|right|250px|Una rajola destaca en un montó de rajoles]]
Una '''rajola''' (de l'[[àrap]] ''lāğōra'') (en [[castellà]] ''ladrillo'') és un material de construcció, normalment [[ceràmica|ceràmic]] i de forma rectangular octogonal, les dimensions de la qual permeten a un obrer colocar-la en una sola mà. Les rajoles s'utilisen molt freqüentment en la [[construcció]] en general. Estes se poden posicionar seguint diferents patrons en els murs. Ademés, s'utilisen distints tipos de morters per a mantindre les rajoles juntes i formar una estructura duradera.
+
Una '''rajola''' (de l'[[àrap]] ''lāğōra'') (en [[castellà]] ''ladrillo'') és un material de construcció, normalment [[ceràmica|ceràmic]] i de forma rectangular octogonal, les dimensions de la qual permeten a un obrer colocar-la en una sola mà. Les rajoles s'utilisen molt freqüentment en la [[construcció]] en general. Estes se poden posicionar seguint diferents patrons en els murs. Ademés, s'utilisen distints tipos de morters per a mantindre les rajoles juntes i formar una estructura duradera.
  
 
== Vore també ==
 
== Vore també ==

Última revisió del 11:11 8 set 2024

Una rajola destaca en un montó de rajoles

Una rajola (de l'àrap lāğōra) (en castellà ladrillo) és un material de construcció, normalment ceràmic i de forma rectangular octogonal, les dimensions de la qual permeten a un obrer colocar-la en una sola mà. Les rajoles s'utilisen molt freqüentment en la construcció en general. Estes se poden posicionar seguint diferents patrons en els murs. Ademés, s'utilisen distints tipos de morters per a mantindre les rajoles juntes i formar una estructura duradera.

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

  • Aguilar Prieto, Berenice (2008). Construir con adobe: fundamentos, reparación de daños y diseño contemporáneo. Trillas. pp. 28-31
  • Hernández, Everardo (10 de octubre de 2010). «El adobe, ventajas y características térmicas». Revista Escala
  • Lajo Pérez, Rosina (1990). Léxico de arte. Madrid - España: Akal. p. 10. ISBN 978-84-460-0924-5
  • Rejón de Silva, Diego Antonio. Diccionario de las Nobles Artes. 1788. p. 8. Edición del COAM en 1995

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Araguas, Philippe. Brique et architecture dans l'Espagne médiévale (Biblioteca de la Casa de Velázquez, 2), Madrid, 2003
  • Caro Bellido, Antonio (2008). Diccionario de términos cerámicos y de alfarería. Cádiz: Agrija Ediciones. ISBN 84-96191-07-9
  • Padilla Montoya, Carmen; Equipo Staff; Cabrera Bonet, Paloma; Maicas Ramos, Ruth. (2002). Diccionario de materiales cerámicos. Madrid. Subdirección General de Museos. Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. Secretaría General Técnica. Centro de Publicaciones. ISBN 8436936388

Enllaços externs[editar | editar còdic]