Diferència entre les revisions de "Manfred Max-Neef"
| Llínea 13: | Llínea 13: | ||
=== L'exili === | === L'exili === | ||
| − | + | Durant la década de [[1970]] l'economiste comença a treballar en [[Equador]], en menuts llauradors indígenes de la regió plujosa occidental, i també en [[Brasil]], intentant revitalisar una menuda ciutat en l'estat federal de [[Minas Gerais]]. Les idees desenrollades en estos treballs acaben per materialisar-se en els seus texts ''Experiences in Barefoot Economics'', subtítul que duria més tart, en [[1992]], el seu llibre ''From the Outside Looking In'', editat per la Fundació Dag Hammarskjöld de [[Suècia]]. | |
| + | |||
| + | En l'any [[1973]] accepta un lloc acadèmic en l'Universitat de Chile, pero el mateix any es produïx el [[Colp d'Estat en Chile de 1973|colp d'Estat]] que dona inici a la dictadura militar liderada per [[Augusto Pinochet]], i pel seu treball realisat en Equador, mal vist per la dictadura, decidix exiliar-se en [[Argentina]], a on comença a treballar per a la Fundació Bariloche, fortament marcada per les idees de [[Carlos Mallmann]], i que mesclava els estudis en ciències naturals, matemàtiques i música, ademés de ser els responsables de l'estudi ''Llímits de la pobrea'', en el qual es presenta el «Model de Bariloche», una alternativa optimista a lo expost en el reconegut informe ''Els llímits del creiximent'' de [[Donella Meadows]], publicat en [[1972]] pel [[Club de Roma]]. | ||
== Cites == | == Cites == | ||
Revisió de 12:37 18 abr 2024
Manfred Arthur Max-Neef Neef (Valparaíso, Chile, 26 d'octubre de 1932 - † Valdivia, Chile, 8 d'agost de 2019) fon un intelectual, economiste, ambientaliste, escritor i polític chilé. És autor de varis llibres, guanyador del Right Livelihood Award en l'any 1983 i fon candidat independent (Moviment ecologiste) a la presidència de Chile en l'any 1993.
Biografia
Primers anys
Fill de Magdalena Sophie Neef, en estudis humanistes i musicals i d'Alfred Wilhelm Hermann Max, economiste d'orige alemà, abdós alemans que varen aplegar a Chile despuix de la Primera Guerra Mundial. Max Neef estudià en el Liceu d'Aplicació i posteriorment economia en l'Universitat de Chile.
A mitan de la década de 1950, treballà en la companyia Shell, a on va alcançar un càrrec directiu. En l'any 1957 decidix abandonar per a sempre el treball en empreses privades, per a començar a enriquir-se intelectualment de manera independent.
En l'any 1961 pren un lloc acadèmic en l'Universitat de Califòrnia en Berkeley, acompanyant als seus alumnes en les protestes en contra de la guerra de Vietnam. Durant els anys següents, treballa esporàdicament en proyectes per a la ONU (especialment la FAO) i la OEA.
L'exili
Durant la década de 1970 l'economiste comença a treballar en Equador, en menuts llauradors indígenes de la regió plujosa occidental, i també en Brasil, intentant revitalisar una menuda ciutat en l'estat federal de Minas Gerais. Les idees desenrollades en estos treballs acaben per materialisar-se en els seus texts Experiences in Barefoot Economics, subtítul que duria més tart, en 1992, el seu llibre From the Outside Looking In, editat per la Fundació Dag Hammarskjöld de Suècia.
En l'any 1973 accepta un lloc acadèmic en l'Universitat de Chile, pero el mateix any es produïx el colp d'Estat que dona inici a la dictadura militar liderada per Augusto Pinochet, i pel seu treball realisat en Equador, mal vist per la dictadura, decidix exiliar-se en Argentina, a on comença a treballar per a la Fundació Bariloche, fortament marcada per les idees de Carlos Mallmann, i que mesclava els estudis en ciències naturals, matemàtiques i música, ademés de ser els responsables de l'estudi Llímits de la pobrea, en el qual es presenta el «Model de Bariloche», una alternativa optimista a lo expost en el reconegut informe Els llímits del creiximent de Donella Meadows, publicat en 1972 pel Club de Roma.