Diferència entre les revisions de "Francesc Cambó"
Llínea 18: | Llínea 18: | ||
* [https://www.museodelprado.es/aprende/enciclopedia/voz/cambo-batlle-francisco-de-asis/79ed2266-dae1-4492-a1fd-1ae29ff43700 Biografia de Francesc Cambó - Museo del Prado] | * [https://www.museodelprado.es/aprende/enciclopedia/voz/cambo-batlle-francisco-de-asis/79ed2266-dae1-4492-a1fd-1ae29ff43700 Biografia de Francesc Cambó - Museo del Prado] | ||
* [https://dbe.rah.es/biografias/10104/francesc-cambo-i-batlle Biografia de Francesc Cambó - Real Acadèmia de l'Història] | * [https://dbe.rah.es/biografias/10104/francesc-cambo-i-batlle Biografia de Francesc Cambó - Real Acadèmia de l'Història] | ||
+ | |||
+ | [[Categoria:Biografies]] | ||
+ | [[Categoria:Advocats]] | ||
+ | [[Categoria:Empresaris]] | ||
+ | [[Categoria:Economistes]] | ||
+ | [[Categoria:Polítics]] | ||
+ | [[Categoria:Polítics espanyols]] | ||
+ | [[Categoria:Catalanismes]] | ||
+ | [[Categoria:Catalanistes]] | ||
+ | [[Categoria:Sigle XIX]] | ||
+ | [[Categoria:Sigle XX]] |
Revisió de 18:18 16 abr 2024
Francisco de Asís Cambó Batlle o Francesc Cambó i Batlle o simplement Francesc Cambó (Verges, Girona, 2 de setembre de 1876 - † Buenos Aires, Argentina, 30 d'abril de 1947) fon un advocat, empresari, economiste i polític espanyol, d'ideologia conservadora i catalanista.
Francesc Cambó fon cofundador i líder de la Lliga Regionalista, aplegaria a ser electe diputat en Corts en vàries ocasions. Ferm defensor de que el catalanisme intervinguera en la política espanyola, fon ministre de Facenda i de Foment en varis gabinets del regnat d'Alfons XIII.
Estigué absent durant els anys de la dictadura de Primo de Rivera, despuix de la proclamació de la Segona República tornaria a l'arena política i fon elegit diputat de les Corts republicanes.
Ademés de la seua activitat política, des de la seua joventut Cambó va desenrollar una activa carrera empresarial. Aplegaria a actuar com a assessor financer de grans empreses, gojant d'estrets contactes entre els inversors estrangers en Espanya. Fon president de la Companyia Hispà Americana d'Electricitat (CHADE), subsidiària de Sofina i tercera empresa en importància d'Espanya, protagoniste també d'un famós cas de corrupció en Argentina. La seua àmplia ret de negocis el va convertir en multimillonari, erigint-se en un dels hòmens més rics d'Espanya.
Despuix del colp d'Estat de 1936 i l'esclat de la Guerra Civil es va posicionar a favor de Francisco Franco, per por a un triumfo revolucionari, contribuint econòmicament a la causa franquista. No obstant, acabada la lluita no va retornar a Espanya i s'instalaria en Argentina, país en el que va residir fins al seu decés en l'any 1947.