Diferència entre les revisions de "Francisco Pérez Bayer"
(→Cites) |
(→Cites) |
||
| Llínea 38: | Llínea 38: | ||
''En la Biblioteca Vaticana descubre en un códice que perteneció a la reina Cristina de Suecia diferentes escritos de San Pedro Pascual, por lo que puede atribuir a nuestro insigne mozárabe aquel libro compuesto de tres tratados, el 'Gamaliel', que tanto interesaría a los lectores de los primeros libros de estampa, los incunables.''|'Breu historia de la Llengua Valenciana', recopilació feta per Francesc Moreno, 1995.}} | ''En la Biblioteca Vaticana descubre en un códice que perteneció a la reina Cristina de Suecia diferentes escritos de San Pedro Pascual, por lo que puede atribuir a nuestro insigne mozárabe aquel libro compuesto de tres tratados, el 'Gamaliel', que tanto interesaría a los lectores de los primeros libros de estampa, los incunables.''|'Breu historia de la Llengua Valenciana', recopilació feta per Francesc Moreno, 1995.}} | ||
| + | |||
| + | {{Cita|''Igualmente se interesa nuestro erudito por el 'Parlament en casa de Berenguer Mercader', del maestro [[Roiç de Corella]]; por la 'Moral consideracio contra les persuassions, vicis i forces de amor', de Francisco Carroz Pardo de la Casta, que popularizó modernamente [[Josep Ribelles Comín|Ribelles Comín]].'' | ||
| + | |||
| + | ''Descubre en la biblioteca de El Escorial dos versiones al valenciano, de [[Martín de Viciana]]; la primera del texto latino de Leonardo Aretino sobre la 'Economia', de Aristóteles, a la que precede la 'Letra tramesa per lo noble Mossen Martin de Viciana Governador en Regne de Valencia a la noble dona Damiata muller sua'; la segunda se titula 'Principia lo libre de virtuoses costums, compost per lo notable e elegant moral Lucio Aneo Seneca de Cordova'.''|'Breu historia de la Llengua Valenciana', recopilació feta per Francesc Moreno, 1995}} | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Revisió de 11:15 18 març 2024
| Francesc Pérez Bayer | |||
|---|---|---|---|
.jpg)
| |||
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Religiós, filòlec, numismàtic i juriste | ||
| Naiximent: | 11 de novembre de 1711 | ||
| Lloc de naiximent: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 27 de giner de 1794 | ||
| Lloc de defunció: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Francesc Pérez Bayer (Valéncia, 11 de novembre de 1711 - † 27 de giner de 1794), fon un religiós valencià, filòlec, numismàtic i juriste.
Biografia
Fon catedràtic d'hebreu en Valéncia i Salamanca. Canonge de les catedrals de Barcelona, Santa Iglésia Primada de Toledo i Valéncia, va ser també preceptor dels infants reals. Fon Director de la Biblioteca Real (ara, Biblioteca Nacional).
És un dels millors eixemples de l'Ilustració de l'Espanya de finals del sigle XVIII.
Bibliotecari major des de l'any 1783 i Ministre del Consell de Castella, ademés de Catedràtic de Llengües Orientals de Valéncia (1745) i individu de l'Acadèmia de l'Història de Madrit i de les Acadèmies de Ciències de Gotinga i d'Arts de Sant Petersburgo.
Posseïa el nostre polígraf una còpia íntegra de les dos últimes pàgines de la traducció valenciana de la Bíblia, que va reproduir en les notes a la Bibliotheca Vetus (T. II, pàg. 214).
En la Biblioteca Vaticana descobrix en un còdex que va pertenèixer a la reina Cristina de Suècia diferents escrits de Sant Pere Pasqual, per lo que pot atribuir al nostre insigne mossàrap aquell llibre compost de tres tractats, el 'Gamaliel', que tant interessaria als llectors dels primers llibres d'estampa, els incunables.
La parròquia de Sant Tomàs de Villanueva de la població castellonenca de Benicàssim fon beneïda en l'any 1781 per En Francesc Pérez Bayer, les obres del referit temple foren sufragades pel propi Francesc Pérez Bayer. Els plans de l'iglésia, d'estil neoclàssic, varen ser realisats per don Joaquín Ibáñez García, arquitecte que va cursar els seus estudis en Itàlia. La seua planta és rectangular i té forma de creu llatina, no dispon de capelles laterals. Les pilastres de sustentació de la volta de mig canó, combinen l'estil jònic en el corinti.
Cites
Poseía nuestro polígrafo una copia íntegra de las dos últimas páginas de la traducción valenciana de la Biblia, que reprodujo en las notas a la Bibliotheca Vetus (T. II, pag. 214).
En la Biblioteca Vaticana descubre en un códice que perteneció a la reina Cristina de Suecia diferentes escritos de San Pedro Pascual, por lo que puede atribuir a nuestro insigne mozárabe aquel libro compuesto de tres tratados, el 'Gamaliel', que tanto interesaría a los lectores de los primeros libros de estampa, los incunables.