Diferència entre les revisions de "Real Senyera"
| Llínea 29: | Llínea 29: | ||
[[Categoria:Cultura Valenciana]] | [[Categoria:Cultura Valenciana]] | ||
[[Categoria:Símbols de la Comunitat Valenciana]] | [[Categoria:Símbols de la Comunitat Valenciana]] | ||
| − | [[Categoria: | + | [[Categoria:Institucions i drets forals]] |
Revisió de 16:50 30 dec 2009
La Real Senyera, Senyera coronada o Senyera de la Comunitat Valenciana és l'única senyera llegítima i tradicional del poble i territori valencià. Està descrita en l'artícul 5º de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana i en l'artícul 2º de la llei 8/1984 de la Generalitat Valenciana de 4 de decembre, per la que se regulen els símbols de la Comunitat Valenciana i la seua utilisació (DOGV núm. 211, de 13 de decembre).
Vexilologia
Quatre barres de gules (rojes) sobre camp d'or (groc) representant sa vinculació a la antiga Corona d'Aragó, i una franja perpendicular en blau (color real) sobre la que orla una corona real. A voltes es culmina el màstil én un Rat Penat en les ales desplegades.
Orige
Els primers testimonis escrits i/o gràfics (texts administratius, portolans de finals del XIV) sobre la senyera valenciana dels que se té noticia, mostren sempre una primitiva senyera bibarrada (én dos barres rojes), no quatribarrada; pero sense franja blava.
L'orige de la corona data de 1377, quan el rei Pere IV el Cerimoniós, decidí afegir a la bandera d'Aragó tal privilegi, per a evidenciar el ranc del Regne de Valéncia dins de la Corona d'Aragó. Se creu que les dos barres estaven relacionades en Aragó i els estats pontificis.
La primera representació gràfica que se coneix de la Real Senyera én franja blava, és un portolà de 1410, conservat en la Biblioteca Nacional de França. En ell la Senyera ya porta franja blava, pero encara és bibarrada. Este portolà estigué en la cartoixa de Vall de Crist en Altura, Castelló, fins que fon rapinyat per la desamortisació de Mendizábal i dut a Paris junt ad atres fondos valencians.
Durant la dictadura de Franco estigué vedada al considerar-la potencialment "reaccionaria", i durant la transició democràtica, el pancatalanisme intentà desacreditar son us, per a impondre en son puesto la quatribarrada, al ser la mateixa bandera que adoptà Catalunya. Per a intentar justificar-se, els pancatalanistes se basaven en una serie de suposts sense cap fonament històric, com un supost penó de Jaume I guardat en l'Ajuntament de Valéncia (i curiosament exaltat per la Falange Espanyola i el govern local durant el franquisme, ademés també de la misteriosa paraula "Año" en castellà, en conte d'"Any", en valencià).
Finalment, les reivindicacions de la major part de la societat valenciana donaren resultat i la Real Senyera fon oficialisada en 1982, per mig de l'aprovació de l'Estatut d'autonomia valencià, i ix cada 9 d'Octubre en provessó cívica per Valéncia ciutat.
Curiositats
La Real Senyera no s'inclina mai. Quan es baixada des del balcó de l'Ajuntament de Valéncia cada 9 d'Octubre, baixa en solemnitat, i de manera totalment vertical. Açò és degut a Pere I el Cerimoniós qui otorgà a la Senyera la consideració de Real, és a dir, donà a la bandera valenciana un estatus similar al d'un rei. Per tant, de la mateixa forma que un rei no inclina el cap en saludar a un atre rei, tampoc ho fa la Real Senyera. En tot i això, els reis catòlics sí inclinen el cap per a saludar a Deu (per eixemple, en saludar el sagrari), per tant la Real Senyera en cas de trobar-se davant de Deu hauria d'inclinar-se de la mateixa forma que ho faria qualsevol rei catòlic -tal era el cas de Pere I el Cerimoniós o dels reis espanyols actuals hereus de la Corona Aragonesa-.
La Real Senyera Valenciana te la singularitat de que posseïx ranc "Real", es dir, se li rendixen honors militars en 21 salves de canonades, com a qualsevol Rei.
La Senyera tenia la seua pròpia guàrdia. Quan eixia de la ciutat de Valéncia, la acompanyava sempre el Centenar de la Ploma, que era un cos militar format per 100 cavallers armats de ballestes i sobreeixint en sos elms una ploma per a distinguir-se, i la protegien en les batalles.