Diferència entre les revisions de "Sereno"
Llínea 18: | Llínea 18: | ||
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Sereno_(oficio) Sereno en Wikipedia] | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Sereno_(oficio) Sereno en Wikipedia] | ||
+ | * [https://www.larazon.es/local/madrid/el-ultimo-sereno-de-madrid-DY4980674/ El último sereno de Madrid - ''La Razón''] | ||
* [https://historia.nationalgeographic.com.es/a/sereno-guardian-llaves-barrio_15205 El sereno, el guardián de las llaves del barrio - ''National Geographic''] | * [https://historia.nationalgeographic.com.es/a/sereno-guardian-llaves-barrio_15205 El sereno, el guardián de las llaves del barrio - ''National Geographic''] | ||
+ | * [https://cuencaenelrecuerdo.es/serenos.php Serenos, un oficio desaparecido - Cuenca en el recuerdo] | ||
* [https://www.diariodesevilla.es/andalucia/serenos-vigilantes-noches_0_1814818802.html Así eran los serenos, los agentes cívicos nocturnos que Sevilla quiere recuperar - ''Diario de Sevilla''] | * [https://www.diariodesevilla.es/andalucia/serenos-vigilantes-noches_0_1814818802.html Así eran los serenos, los agentes cívicos nocturnos que Sevilla quiere recuperar - ''Diario de Sevilla''] |
Revisió de 09:12 19 oct 2023
El sereno era un guarda nocturn, era l'encarregat nocturn de vigilar els carrers i regular l'allumenat públic. En determinades ciutats o barris també devia obrir les portes. Inclús en alguns països, anunciava l'hora i les variacions atmosfèriques. Era habitual que anaren armats en un garrot, i que usaren un chiulet per a donar l'alarma en cas necessari. Com a ofici, va existir en Espanya i en alguns països de Sudamèrica des del sigle XVIII i desaparegué en els anys 70, durant la Transició Democràtica, concretament en l'any 1977. En Perú es denomina serenazgo al seu servici que posteriorment es va oficialisar a finals del sigle XX.
Característiques
En llínees generals i en llaugeres variacions segons el país, era obligació dels serenos recórrer els carrers de la seua demarcació protegint de furts i assalts, evitant les baralles (inclús les domèstiques), donar avís d'incendis i prestar auxili a tot aquell que ho necessitara. En algunes ciutats es dien uns a uns atres per mig del chiulet que duyen o tabalejant contrasenyes.
Primitivament duyen una espècie de llança curta composta per un pal en una puncha en la punta i un farol. Més avant i fins al final varen dur solament un bastó recte, sense puncha i el farol ya no va ser necessari quan es va popularisar l'allumenat públic. Anaven vestits en un gavan blau i usaven gorra de plat.
Història
Els primers serenos es documenten en l'any 1715, creant-se el Cos de serenos el 12 d'abril de 1765, sent més tart inclosos en un Real Decret del 16 de setembre de 1834, a on es regulava la funció dels serenos en les capitals de província.
El nom de Sereno ve de que anaven pel carrer cantant l'hora i el temps atmosfèricː Les onze i sereno, les dos i plujós, etcétera.
(Secció per completar)