Diferència entre les revisions de "Escolàstica"
(Text reemplaça - 'medieval' a 'migeval') |
|||
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
Va ser la corrent teològic-filosòfica predominant del pensament [[migeval]], despuix de la [[patrística]] de la [[Antiguetat tardana]], i es va basar en la coordinació entre [[fe i raó]], que en qualsevol cas sempre suponia una clara subordinació de la raó a la fe (''[[Philosophia ancilla theologiae]]'' «la filosofia és serva de la teologia»). | Va ser la corrent teològic-filosòfica predominant del pensament [[migeval]], despuix de la [[patrística]] de la [[Antiguetat tardana]], i es va basar en la coordinació entre [[fe i raó]], que en qualsevol cas sempre suponia una clara subordinació de la raó a la fe (''[[Philosophia ancilla theologiae]]'' «la filosofia és serva de la teologia»). | ||
| − | No obstant, "hui dia es tendix a rebujar esta concepció o a no insistir massa en ella". El sorgiment de l'escolàstica va estar estretament associat en estes escoles que varen florir en [[Itàlia]], [[França]], [[Espanya]] i [[Anglaterra]]. Va predominar en les [[Escola catedralicia|escoles catedralicies]] i en els [[estudis generals]] que varen donar lloc a les [[Universitat migeval|universitats migevals]] [[Europa|europees]], en especial entre mediats del [[sigle XI]] i mediats del [[sigle XV]]. | + | No obstant, "hui dia es tendix a rebujar esta concepció o a no insistir massa en ella". El sorgiment de l'escolàstica va estar estretament associat en estes escoles que varen florir en [[Itàlia]], [[França]], [[Espanya]] i [[Anglaterra]]. Va predominar en les [[Escola catedralicia|escoles catedralicies]] i en els [[estudis generals]] que varen donar lloc a les [[Universitat migeval|universitats migevals]] [[Europa|europees]], en especial entre mediats del [[sigle XI]] i mediats del [[sigle XV]]. |
[[Categoria:Escolàstica]] | [[Categoria:Escolàstica]] | ||
Última revisió del 17:57 10 set 2024
L'escolàstica —paraula originada en el llatí migeval scholasticus, a través del llatí tardà scholastĭcus «erudit», «escolar» com a préstam del grec σχολαστικός, scholastikós «oci, temps lliure»— és una corrent teològica i filosòfica migeval que va utilisar part de la filosofia grecollatina clàssica per a comprendre la revelació religiosa del cristianisme.
Va ser la corrent teològic-filosòfica predominant del pensament migeval, despuix de la patrística de la Antiguetat tardana, i es va basar en la coordinació entre fe i raó, que en qualsevol cas sempre suponia una clara subordinació de la raó a la fe (Philosophia ancilla theologiae «la filosofia és serva de la teologia»).
No obstant, "hui dia es tendix a rebujar esta concepció o a no insistir massa en ella". El sorgiment de l'escolàstica va estar estretament associat en estes escoles que varen florir en Itàlia, França, Espanya i Anglaterra. Va predominar en les escoles catedralicies i en els estudis generals que varen donar lloc a les universitats migevals europees, en especial entre mediats del sigle XI i mediats del sigle XV.