Diferència entre les revisions de "María Jesús Montero"
| Llínea 30: | Llínea 30: | ||
Durant el seu mandat la Junta d'Andalusia pagà 2,1 millons de més a 100 directius de Salut mentres reduí la plantilla en 7.773 sanitaris. | Durant el seu mandat la Junta d'Andalusia pagà 2,1 millons de més a 100 directius de Salut mentres reduí la plantilla en 7.773 sanitaris. | ||
| − | En l'àrea d'empleats públics, en eixos anys s'han aprovat sengles acorts sindicals per a tornar progressivament els drets ad este colectiu, alvançant aixina mateix en mides de conciliació laboral, personal i familiar. | + | En l'àrea d'empleats públics, en eixos anys s'han aprovat sengles acorts sindicals per a tornar progressivament els drets ad este colectiu, alvançant aixina mateix en mides de conciliació laboral, personal i familiar. |
| + | Durant la seua gestió al front de la Conselleria de Salut, s'han regulat nous drets sanitaris com la segona opinió mèdica, l'accés al diagnòstic genètic preimplantatori, el consell genètic o la mort digna. | ||
| − | ( | + | En aliança en atres institucions i el sector empresarial, també s'ha impulsat l'investigació biomèdica, a través d'una ret de centres com el Centre andalús de biologia molecular i medicina regenerativa (CABIMER), l'Institut de Biomedicina de Sevilla (IBIS), el Centre de genòmica i investigació oncològica (GENYO) o el Centre d'excelència d'investigació de medicaments innovadors (MEDINA). |
=== Ministra del govern === | === Ministra del govern === | ||
Revisió de 17:37 6 ago 2023
| María Jesús Montero Cuadrado | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Mege i política. | ||
| Naiximent: | 4 de febrer de 1966 | ||
| Lloc de naiximent: | Sevilla, Andalusia, Espanya | ||
María Jesús Montero Cuadrado (Sevilla, 4 de febrer de 1966) és una mege i política socialista i gestora sanitària espanyola. És la ministra de Facenda i Funció Pública d'Espanya, aixina com vicesecretària general del PSOE, en el govern socialiste de Pedro Sánchez.
Biografia
Inicis
Naixcuda el 4 de febrer de l'any 1966 en Sevilla, és filla de professors. Familiarment és coneguda com Marisu. Es crie en el barri sevillà de Triana. Pròxima a les Joventuts Comunistes en la seua joventut, va militar llavors en moviments cristians de base. Es va llicenciar en Medicina i Cirugia per l'Universitat de Sevilla. Fon presidenta de la Comissió de Marginació del Consell de la Joventut d'Andalusia entre 1986 i 1988, i, posteriorment, secretària general del mateix fins a 1990.
Més que a l'eixercici de la Medicina, la seua carrera professional ha estat centrada en la gestió sanitària. Ha treballat entre els anys 1995 i 1998 com a subdirectora mèdica per a l'Hospital Universitari Verge de Valme de Sevilla, entrant llavors com a subdirectora mèdica i despuix com a directora gerent en el també sevillà Hospital Universitari Verge del Rocío.
Política regional andalusa
Entre setembre de 2002 i abril de 2004 va ostentar el càrrec de viceconsellera de Salut de la Junta d'Andalusia, despuix de que fon nomenada titular de la Conselleria de Salut, responsabilitat que va eixercitar fins a maig de 2012, data des de la que assumix la cartera de Salut i Benestar Social.
De cara a les eleccions al Parlament d'Andalusia de 2008, va concórrer com a número 2 de la candidatura del Partit Socialiste Obrer Espanyol d'Andalusia (PSOE-A) per Sevilla, va resultar elegida diputada per a la VIII llegislatura del parlament andalús. Revalidaria el seu escan per Sevilla en les eleccions autonòmiques de 2012 i 2015.
Des del 9 de setembre de 2013 fins al 6 de juny de 2018 fon consellera de Facenda i Administració Pública de la Junta d'Andalusia. Al front d'este departament va elaborar i va aprovar cinc presuposts sense tindre majoria absoluta en el Parlament, tres en el respal de Ciutadans. Per l'incompliment de l'objectiu d'estabilitat, deute públic i regla de despesa en l'últim d'ells, sent ya ministra de Facenda del Govern d'Espanya va comunicar a la Junta d'Andalusia, el 16 de decembre de 2019, que no podria recórrer a finançar-se en els mercats financers devent acodir al Fondo de Liquidea Autonòmica, lo que fon interpretat pel Partit Popular i Ciutadans com una intervenció financera de la Comunitat realisada per qui era responsable dels contes desviats de l'objectiu de la despesa. Igualment, en estos anys s'han impulsat importants alvanços normatius en l'àmbit de la Tesoreria, com el decret de garanties de temps de pagament, en el que la Junta d'Andalusia s'autoimpongué reduir a tan sols 20 dies el temps màxim de pagament en sectors prioritaris com la Sanitat, l'Educació i els Servicis Socials.
Durant el seu mandat la Junta d'Andalusia pagà 2,1 millons de més a 100 directius de Salut mentres reduí la plantilla en 7.773 sanitaris.
En l'àrea d'empleats públics, en eixos anys s'han aprovat sengles acorts sindicals per a tornar progressivament els drets ad este colectiu, alvançant aixina mateix en mides de conciliació laboral, personal i familiar.
Durant la seua gestió al front de la Conselleria de Salut, s'han regulat nous drets sanitaris com la segona opinió mèdica, l'accés al diagnòstic genètic preimplantatori, el consell genètic o la mort digna.
En aliança en atres institucions i el sector empresarial, també s'ha impulsat l'investigació biomèdica, a través d'una ret de centres com el Centre andalús de biologia molecular i medicina regenerativa (CABIMER), l'Institut de Biomedicina de Sevilla (IBIS), el Centre de genòmica i investigació oncològica (GENYO) o el Centre d'excelència d'investigació de medicaments innovadors (MEDINA).
Ministra del govern
(Secció per completar)
Càrrecs
(Secció per completar)
Reconeiximents
(Secció per completar)