Diferència entre les revisions de "Joan Alfons Gil Albors"
(Pàgina nova, en el contingut: «'''Joan Alfons Gil Albors''' (Alcoy, 6 de març de 1927 - Valéncia, 14 de febrer de 2020) fon un dramaturc, gestor cultural i periodist…») |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | '''Joan Alfons Gil Albors''' ([[Alcoy]], [[6 de març]] de [[1927]] - [[Valéncia]], [[14 de febrer]] de [[2020]]) fon un dramaturc, gestor cultural i periodiste [[Valencians|valencià]]. | + | '''Joan Alfons Gil Albors''' ([[Alcoy]], [[6 de març]] de [[1927]] - † [[Valéncia]], [[14 de febrer]] de [[2020]]) fon un dramaturc, gestor cultural i periodiste [[Valencians|valencià]]. |
== Biografia == | == Biografia == | ||
| Llínea 11: | Llínea 11: | ||
== Teatre == | == Teatre == | ||
| − | En els | + | En els [[anys 1950]] va entrar en contacte en el món teatral valencià, primer en l'àmbit del ''[[Teatro Español Universitario]]'' —única iniciativa d'àmbit públic de l'época—. Va començar aixina una trayectòria com a autor a on es destaca la seua renovació del teatre valencià, «rescatat del localisme», per a donar-li un aire més universal. Se li considera un «autor de transició» i fonamental dels [[anys 1960]] i [[Anys 1970|1970]]. En quarantacinc obres publicades en [[castellà]] i [[valencià]], se senyalen com a rellevants ''El tòtem en l'arena'' (1960), ''La barca de Caronte'' (1962), ''Barracó 62'' (1963), una obra que crítics com Ferrán Carbó i uns atres consideren com la més interessant de la posguerra, ''¡Crida, Galileo!'' (1965), ''El cubil'' (1968), ''Borja, duc de Gandia'' (1972) o ''El petroleo'' (1976). La seua última obra, ''El ocaso de los brujos'', es va estrenar en el Teatre Talia de Valéncia en l'any [[2006]]. |
El conjunt de la seua obra fon editat en l'any [[2007]] per l'[[Institució Alfons el Magnànim]]. | El conjunt de la seua obra fon editat en l'any [[2007]] per l'[[Institució Alfons el Magnànim]]. | ||
| Llínea 17: | Llínea 17: | ||
En la seua faceta de gestor cultural va dirigir el [[Teatre Nacional de la Princesa]] de Valéncia (1973-1976) i fon director artístic dels Teatres de la Generalitat Valenciana (1996-1999). | En la seua faceta de gestor cultural va dirigir el [[Teatre Nacional de la Princesa]] de Valéncia (1973-1976) i fon director artístic dels Teatres de la Generalitat Valenciana (1996-1999). | ||
| − | Com a autor va rebre distints reconeiximents entre els que es troben el Premi Ciutat de Valéncia de Teatre i el Premi de les Lletres Valencianes en 2008. | + | Com a autor va rebre distints reconeiximents entre els que es troben el Premi Ciutat de Valéncia de Teatre i el Premi de les Lletres Valencianes en l'any [[2008]]. També va ser membre de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, càrrec que va ocupar des de l'any [[2001]] fins a l'any [[2015]] quan va renunciar a causa de la seua edat, i de l'Acadèmia de les Arts Escèniques d'Espanya. |
Revisió de 12:53 17 jul 2023
Joan Alfons Gil Albors (Alcoy, 6 de març de 1927 - † Valéncia, 14 de febrer de 2020) fon un dramaturc, gestor cultural i periodiste valencià.
Biografia
Joan Gil Albors naixqué en la població valenciana i alacantina d'Alcoy, es trasllade d'adolescent en la seua família a viure a la ciutat de Valéncia, a on va mantindre la seua residència.
Periodisme
Inicià els seus primers passos en el periodisme sent molt jove. Va començar en la ràdio La Voz de Levante i va aplegar a ser director regional de Radiocadena Española (RCE) i Radio Color.
Teatre
En els anys 1950 va entrar en contacte en el món teatral valencià, primer en l'àmbit del Teatro Español Universitario —única iniciativa d'àmbit públic de l'época—. Va començar aixina una trayectòria com a autor a on es destaca la seua renovació del teatre valencià, «rescatat del localisme», per a donar-li un aire més universal. Se li considera un «autor de transició» i fonamental dels anys 1960 i 1970. En quarantacinc obres publicades en castellà i valencià, se senyalen com a rellevants El tòtem en l'arena (1960), La barca de Caronte (1962), Barracó 62 (1963), una obra que crítics com Ferrán Carbó i uns atres consideren com la més interessant de la posguerra, ¡Crida, Galileo! (1965), El cubil (1968), Borja, duc de Gandia (1972) o El petroleo (1976). La seua última obra, El ocaso de los brujos, es va estrenar en el Teatre Talia de Valéncia en l'any 2006.
El conjunt de la seua obra fon editat en l'any 2007 per l'Institució Alfons el Magnànim.
En la seua faceta de gestor cultural va dirigir el Teatre Nacional de la Princesa de Valéncia (1973-1976) i fon director artístic dels Teatres de la Generalitat Valenciana (1996-1999).
Com a autor va rebre distints reconeiximents entre els que es troben el Premi Ciutat de Valéncia de Teatre i el Premi de les Lletres Valencianes en l'any 2008. També va ser membre de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, càrrec que va ocupar des de l'any 2001 fins a l'any 2015 quan va renunciar a causa de la seua edat, i de l'Acadèmia de les Arts Escèniques d'Espanya.