Diferència entre les revisions de "Sally Gunnell"
(Pàgina nova, en el contingut: «{{Biografia| | nom = Sally Gunnell | image = | peu = | nacionalitat = Regne Unit | ocupació = Deportista | data_naix = 29 de juliol de 1966 | ll…») |
|||
| Llínea 26: | Llínea 26: | ||
Va retornar a la competició en [[1996]], en la mirada posada en els Jocs Olímpics d'[[Atlanta]]. Es va proclamar campeona nacional i va participar en els Jocs, pero es va resentir novament dels seus problemes físics i va tindre que abandonar durant les semifinals. | Va retornar a la competició en [[1996]], en la mirada posada en els Jocs Olímpics d'[[Atlanta]]. Es va proclamar campeona nacional i va participar en els Jocs, pero es va resentir novament dels seus problemes físics i va tindre que abandonar durant les semifinals. | ||
| + | |||
| + | En l'any [[1998]] va ser distinguida en l'Orde de l'Imperi Britànic, una de les majors condecoracions del seu país. | ||
== Referències == | == Referències == | ||
Revisió de 15:41 2 jul 2023
| Sally Gunnell | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Regne Unit | ||
| Ocupació: | Deportista | ||
| Naiximent: | 29 de juliol de 1966 | ||
| Lloc de naiximent: | Chigwell, (Regne Unit) | ||
Sally Jane Janet Gunnell, més coneguda com a Sally Gunnell (Chigwell, Regne Unit, 29 de juliol de 1966) és una atleta britànica especialista en 400 metros entanques que va ser campeona olímpica, mundial i europea d'esta prova, ademés de posseir el récort mundial.
Carrera deportiva
En els Jocs Olímpics de Barcelona de l'any 1992 va guanyar la medalla d'or, a on va guanyar en 53,23 que era ademés la millor marca mundial d'eixe any. La medalla d'argent va ser per a la nortamericana Sandra Farmer-Patrick (53,69) i la de bronze per a la seua compatriota Janeene Vickers (54,31).
Ademés Gunnell va guanyar una atra medalla olímpica en la prova de relleus 4 × 400 m, a on Gran Bretanya va ser 3.ª despuix de l'Equip Unificat i Estats Units. El quartet britànic ho formaven per este orde Phylis Smith, Sandra Douglas, Jennifer Stoute i la pròpia Gunnell.
En el Mundial de Stuttgart de l'any 1993 va guanyar la medalla de bronze en els relleus 4x400 metros, en un temps de 3:23.41 segons, aplegant a la meta despuix d'Estats Units i Rússia, sent les seues companyeres d'equip: Tracy Goddard, Phylis Smith i Linda Keough.
En els Campeonats d'Europa a l'aire lliure d'Helsinki de l'any 1994 va conseguir l'únic títul que li faltava per conseguir en la seua carrera, guanyant l'or en 53,33 i traent una ventaja escandalosa al restant de competidores, puix l'argent li la va dur l'alemana Silvia Rieger en 54,68 a casi un segon i mig de Gunnell.
Solament dos semanes més tart va revalidar en Victoria, Canadà, els títuls de campeona de la Commonwealth en 400 m en tanques i relleus 4 × 400 m.
Va estar alluntada de les pistes en l'any 1995 per problemes físics en el tendó de Aquiles, no podent defendre el seu títul mundial en Gotemburgo.
Va retornar a la competició en 1996, en la mirada posada en els Jocs Olímpics d'Atlanta. Es va proclamar campeona nacional i va participar en els Jocs, pero es va resentir novament dels seus problemes físics i va tindre que abandonar durant les semifinals.
En l'any 1998 va ser distinguida en l'Orde de l'Imperi Britànic, una de les majors condecoracions del seu país.