Diferència entre les revisions de "Ninurta"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Text reemplaça - 'cridada' a 'nomenada')
Llínea 1: Llínea 1:
 
[[File:Esprit_protecteur_(British_Museum)_(8704834191).jpg|thumb|250px|Representació de Ninurta]]
 
[[File:Esprit_protecteur_(British_Museum)_(8704834191).jpg|thumb|250px|Representació de Ninurta]]
  
En la [[mitologia sumèria]] i [[Mitologia acadia|acadia]], '''Ninurta''' (Nin-Ur: Senyor de la Terra o Senyor del Llaurat) era el [[deu]] de Nippur, també identificat com '''Enurta''', '''Ningirsu''', '''Ninib''' o '''Ninip'''. Conformava una tríade de deus junt en el seu pare [[Enlil]] i a la seua mare [[Ninlil]]. Habitualment es representava sostenint un arc, una llança i una maza màgica cridada Sharur, la qual podia parlar i transformar-se en un [[lleó]] alat.
+
En la [[mitologia sumèria]] i [[Mitologia acadia|acadia]], '''Ninurta''' (Nin-Ur: Senyor de la Terra o Senyor del Llaurat) era el [[deu]] de Nippur, també identificat com '''Enurta''', '''Ningirsu''', '''Ninib''' o '''Ninip'''. Conformava una tríade de deus junt en el seu pare [[Enlil]] i a la seua mare [[Ninlil]]. Habitualment es representava sostenint un arc, una llança i una maza màgica nomenada Sharur, la qual podia parlar i transformar-se en un [[lleó]] alat.
  
 
Enurta, era el deu sumeri de la guerra i està casat en [[Gula (mitologia)|Gula]].
 
Enurta, era el deu sumeri de la guerra i està casat en [[Gula (mitologia)|Gula]].

Revisió de 17:55 28 ago 2023

Representació de Ninurta

En la mitologia sumèria i acadia, Ninurta (Nin-Ur: Senyor de la Terra o Senyor del Llaurat) era el deu de Nippur, també identificat com Enurta, Ningirsu, Ninib o Ninip. Conformava una tríade de deus junt en el seu pare Enlil i a la seua mare Ninlil. Habitualment es representava sostenint un arc, una llança i una maza màgica nomenada Sharur, la qual podia parlar i transformar-se en un lleó alat.

Enurta, era el deu sumeri de la guerra i està casat en Gula.

Creïa que la gent mortal no valia la pena. Pero en el seu odi als mortals, Enurta amava al seu poble i ho protegia en valor i inteligència. Es dia que Enurta s'enujava al vore que els mesopotàmics barallaven entre sí, i manava trons i plagues al món mortal.

Referències

  • Babylonian liturgies: Sumerian texts from the early period and from the library of Ashurbanipal
  • Bottéro, Jean. La religión más antigua: Mesopotamia, pp.43-44, Madrid: Trotta (2001), ISBN 84-8164-452-8
  • Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2ª edición. 2002. ISBN 978-1-85626-453-2
  • Skyes, Edgerton; Kendall, Alan (2014). Who's Who in Non-Classical Mythology (en anglés). Routledge. p. 97. ISBN 9781136414442

Bibliografia

  • Brigitte Groneberg: Die Götter des Zweistromlandes. Kulte, Mythen, Epen. Artemis & Winkler, Stuttgart 2004, ISBN 3-7608-2306-8
  • Dalley, Stephanie (tr.), Myths from Mesopotamia, Oxford University Press, Oxford, 1991, p. 129, n. 56
  • Hooke, S. H. Babylonian and Assyrian Religion
  • Monaghan, Patricia (2010). Encyclopedia of Goddesses and Heroines. ABC-CLIO. pp. 63-64. ISBN 978-0-313-34989-8

Enllaços externs

Commons