Diferència entre les revisions de "Pazuzu"

Revisió de 16:26 28 ago 2023

Estatua de Pazuzu, dimoni de la mitologia babilònica

Pazuzu (en acadi: pà.zu.zu; també nomenat Fazuzu o Pazuza) és el rei dels dimonis del vent, fill del deu Hanbi o del deu Anu, en la mitologia mesopotàmica. Per als sumeris, també representava el vent del suroest, que duya les tormentes, i també el portador de la pesta i les plagues, del deliri i de la febra. Era una personificació del vent de l'oest i eixercia la realea sobre els dimonis del vent o «Lilû».

Com a entitat apotropaica, se li considerava tant un vent destructiu com a perillós, pero també un repelent d'atres dimonis, que salvaguardaria la llar de la seua influència. En particular, era protector de les dònes embarassades i les mares, a les que podia defendre de les maquinacions del diable Lamashtu, la seua consort i rival. Se li invoca en rituals i les seues representacions s'utilisen com a amulets defensius.

Té moltes conexions en atres deitats del vent, a saber, Lamashtu i els dimonis Lilû, atres dimonis protectors, aixina com la deitat nana egipcíaca estrangera Bes.

Funcions

Pazuzu té dos aspectes principals. Primer com un dimoni de la llar, com a esperit domèstic, i segon com el dimoni del vent errant, atravessant les montanyes, a on es presenta com un personage més salvage.

Descripció i mitologia

Se li sol representar en cos d'home, cap de lleó o gos, banyes de cabra en la front, garres d'au en lloc de peus, dos parells d'ales d'àguila, coa d'alacrà i pene en forma de serp. També se sol mostrar en la palma de la mà dreta cap a dalt, i l'esquerra cap a avall. Esta posició de les mans simbolisa la vida i la mort, o la creació i la destrucció.

Pazuzu és el dimoni del vent del suroest conegut per dur hambruna durant les estacions seques i langostes durant les estacions plujoses. Encara que Pazuzu es considera un esperit maligne, era invocat per a protegir-se d'atres esperits malignes. Protegiria als humans contra qualsevol tipo de desgràcia o plaga.

La seua image s'usava en amulets per a rebujar a la seua consorte i enemiga Lamashtu, un dimoni femení que s'alimentava de recent naixcuts i les seues mares. Este amulet es colocava tant en la mare, duent-ho al coll, com en el chiquet, mentres que uns atres més grans es colocaven sobre ells en una paret.

Referències

Bottéro, Jean. La religión más antigua: Mesopotamia. Madrid: Trotta (2001), ISBN 84-8164-452-8
Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2ª edición. 2002. ISBN 978-1-85626-453-2
Patricia Monaghan (2010). Encyclopedia of Goddesses and Heroines. ABC-CLIO. ISBN 978-0-313-34989-8
«Pazuzu». World History Encyclopedia (en anglés)

Bibliografia

Dalley, Stephanie. Myths from Mesopotamia
George A. Barton, Archaeology and The Bible
Markham J. Geller, « Fragments of Magic, Medicine, and Mythology from Nimrud »
Robert A. Guisepi, Ancient Sumeria

Enllaços externs

Commons

Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Pazuzu.

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
 [[File:PazuzuDemonAssyria1stMil_2.jpg|thumb|250px|Estatua de Pazuzu, dimoni de la [[mitologia babilònica]]]]
-'''Pazuzu''' (en acadi: pà.zu.zu; també cridat '''Fazuzu''' o '''Pazuza''') és el rei dels [[dimonis]] del vent, fill del [[deu]] [[Hanbi]] o del deu [[Anu]], en la [[mitologia mesopotàmica]]. Per als sumeris, també representava el vent del suroest, que duya les tormentes, i també el portador de la [[pesta]] i les plagues, del deliri i de la febra. Era una personificació del vent de l'oest i eixercia la realea sobre els dimonis del vent o «Lilû».
+'''Pazuzu''' (en acadi: pà.zu.zu; també nomenat '''Fazuzu''' o '''Pazuza''') és el rei dels [[dimonis]] del vent, fill del [[deu]] [[Hanbi]] o del deu [[Anu]], en la [[mitologia mesopotàmica]]. Per als sumeris, també representava el vent del suroest, que duya les tormentes, i també el portador de la [[pesta]] i les plagues, del deliri i de la febra. Era una personificació del vent de l'oest i eixercia la realea sobre els dimonis del vent o «Lilû».
 Com a entitat apotropaica, se li considerava tant un vent destructiu com a perillós, pero també un repelent d'atres dimonis, que salvaguardaria la llar de la seua influència. En particular, era protector de les dònes embarassades i les mares, a les que podia defendre de les maquinacions del diable [[Lamashtu]], la seua consort i rival. Se li invoca en rituals i les seues representacions s'utilisen com a amulets defensius.