Diferència entre les revisions de "Mictecacíhuatl"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Representació de Mictlancihuatl en el [[Còdex Borgia]] '''Mictecacíhuatl''' (del nàhuatl: Miktekasiwatl ‘se…»)
 
Llínea 1: Llínea 1:
−
[[File:Mictlancihuatl_3.jpg|thumb|250px|Representació de Mictlancihuatl en el [[Còdex Borgia]]]]
+
[[File:Tezcatlipoca_3.jpg|thumb|250px|Representació de Tezcatlipoca negre en el [[Còdex Borgia]]]]
  
−
'''Mictecacíhuatl''' (del [[nàhuatl]]: Miktekasiwatl ‘senyora de les persones mortes’‘mikki, mort; tekatl, persona de, morador de, habitant de; siwatl, senyora, dòna’), a voltes coneguda com '''Chalmecacíhuatl''' (del nàhuatl: Chalmekasiwatl ‘senyora de l'extracció del mecate’, és dir, ‘senyora del tall de la cordonera umbilical’‘chalia, estrenar, tallar; mekatl, mecate, cordonera, corda, cordonera umbilical; siwatl, senyora, dòna’), en la [[mitologia asteca]] és la reina de [[Mictlan]], el nové i últim nivell de l'inframon.
+
Els [[Tezcatlipocas]] en la [[mitologia asteca]] són els [[Deu|deus]] hacedors de l'univers vertical i horisontal de la cosmogonia nàhuatl,​ sent els fills únics de la parella primigènia [[Ometecuhtli]] i [[Omecíhuatl]],​ dels quals varen rebre l'habilitat de creació. Estos deus són els únics que poden crear atres sers vius sense procrear-los. Les quatre parelles de deus que varen crear varen ser [[Tláloc]] & [[Chalchiuhtlicue]] ([[aigua]]), [[Tlaltecuhtli]] & [[Tlalcíhuatl]] ([[terra]]),​ [[Mictlantecuhtli]] & [[Mictecacíhuatl]] (mort) i [[Xiuhtecuhtli]] & [[Chantico]] ([[fòc]]).​
−
 
 
−
El propòsit de Mictecacíhuatl és vigilar els ossos dels morts. Presidia els festivals mexicas fets en honor dels morts i se li coneixia com la Senyora de la Mort, ya que es creu que va morir en nàixer. A voltes li la representa treballant en conjunt en el seu espós, [[Mictlantecuhtli]], i a voltes en conflicte en ell.
 
−
 
 
−
En la conquista espanyola, Mictecacíhuatl va passar a identificar-se en la mort degut a que les comunitats indígenes seguien adorant als seus propis deus creant una espècie de sincretisme en la mentalitat europea de la mort i la seua apariència saturnal en la dalla. Hi ha gran polèmica i diferència d'opinions, pero lo més provable és que este cult prehispànic de la senyora de la mort haja pogut adaptar-se i evolucionar fins als nostres dies.
 
−
 
 
−
En Oaxaca, algunes llegendes reprenen la seua figura donant-li el nom de Matlacihua (del nàhuatl: Matlasiwatl ‘la que enredra’ o ‘la caçadora’‘matlatl, ret, trampa; siwatl, senyora, dòna’), que pren la forma d'una bella dòna vestida de [[blanc]]. Es diu que castiga als hòmens femelluts i borrachos que caminen a altes hores de la nit, seduint-los i guiant-los a cap a on hi ha [[fanc]] i espines, fent que es llastimen per a despuix, eventualment, dur-los al suïcidi cap a un barranc, caent a on creix un cactus en espines; alguns moren, uns atres sobreviuen i no recorden res de lo succeït.​​
 
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==
Llínea 23: Llínea 17:
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
−
{{Commonscat|Figures in Codex Borgia}}
+
{{Commonscat|Tezcatlipoca}}
  
 
[[Categoria:Mitologia]]
 
[[Categoria:Mitologia]]
 
[[Categoria:Mitologia asteca]]
 
[[Categoria:Mitologia asteca]]

Revisió de 13:50 28 feb 2023

Representació de Tezcatlipoca negre en el Còdex Borgia

Els Tezcatlipocas en la mitologia asteca són els deus hacedors de l'univers vertical i horisontal de la cosmogonia nàhuatl,​ sent els fills únics de la parella primigènia Ometecuhtli i Omecíhuatl,​ dels quals varen rebre l'habilitat de creació. Estos deus són els únics que poden crear atres sers vius sense procrear-los. Les quatre parelles de deus que varen crear varen ser Tláloc & Chalchiuhtlicue (aigua), Tlaltecuhtli & Tlalcíhuatl (terra),​ Mictlantecuhtli & Mictecacíhuatl (mort) i Xiuhtecuhtli & Chantico (fòc).​

Referències

  • Bodo Spranz (1975). Fondo de Cultura Económica México, ed. Los Dioses en los Códices Mexicanos del Grupo Borgia: Una Investigación Iconográfica. María Martínez Peñaloza (Traducción). México. ISBN 968-16-1029-6
  • González Torres, Yolotl. Diccionario de Mitología y Religión de Mesoamérica. México, Larousse, 1995
  • Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955
  • Townsend, Richard (1992). The Aztecs. London: Thames and Hudson. ISBN 0500021139

Bibliografia

  • Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades Del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. ISBN 968-38-0306-7
  • Frances Karttunen (1983): An Analytical Dictionary of Nahuatl, University of Texas Press, Austin, ISBN 0-8061-2421-0
  • Higuera, Salvador Mateos (1940). Enciclopedia gráfica del México antiguo III Los dioses creados. Secretaría de Hacienda y Crédito Público. p. 50-51
  • León-Portilla, Miguel (1990) [1963]. Aztec Thought and Culture. Davis, J.E. (trans). Norman, Oklahoma: Oklahoma University Press. ISBN 0-8061-2295-1
  • Miller, Mary; and Karl Taube (1993). The Gods and Symbols of Ancient Mexico and the Maya. Londres: Thames and Hudson. ISBN 0-500-05068-6

Enllaços externs

Commons

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Mictecacíhuatl&oldid=260801»