Diferència entre les revisions de "Samhain"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Celebració del Samhain '''Samhain''' és una festa gaèlica que se celebra l'1 de novembre i que mar…»)
 
(Text reemplaça - 'cridada' a 'nomenada')
Llínea 1: Llínea 1:
 
[[File:Neopagan_celebrating_Samhain.jpg|thumb|250px|Celebració del Samhain]]
 
[[File:Neopagan_celebrating_Samhain.jpg|thumb|250px|Celebració del Samhain]]
  
'''Samhain''' és una festa gaèlica que se celebra l'[[1 de novembre]] i que marca el final de la temporada de collites i el començ de l'[[Hivern|hivern​]] o la «mitat més obscura» de l'any. Les celebracions comencen en la vesprada del [[31 d'octubre]], ya que el dia celta començava i terminava a la vespradeta.​ Es tracta d'una data a mig camí entre l'equinoccio d'[[autumne]] i el solstici d'hivern. És una de les quatre festes estacionals gaèliques, junt en [[Imbolc]], [[Beltane]] i [[Lughnasa]]. Històricament se celebrava en tota [[Irlanda]], [[Escòcia]] i l'I[[lla de Man]] (a on s'escriu Sauin). Els pobles celtes bretons celebraven una festa similar, cridada Calen Gaeaf en [[Gales]], Kalan Gwav en [[Cornualles]] i Kalan Goañv en [[Bretanya]].
+
'''Samhain''' és una festa gaèlica que se celebra l'[[1 de novembre]] i que marca el final de la temporada de collites i el començ de l'[[Hivern|hivern​]] o la «mitat més obscura» de l'any. Les celebracions comencen en la vesprada del [[31 d'octubre]], ya que el dia celta començava i terminava a la vespradeta.​ Es tracta d'una data a mig camí entre l'equinoccio d'[[autumne]] i el solstici d'hivern. És una de les quatre festes estacionals gaèliques, junt en [[Imbolc]], [[Beltane]] i [[Lughnasa]]. Històricament se celebrava en tota [[Irlanda]], [[Escòcia]] i l'I[[lla de Man]] (a on s'escriu Sauin). Els pobles celtes bretons celebraven una festa similar, nomenada Calen Gaeaf en [[Gales]], Kalan Gwav en [[Cornualles]] i Kalan Goañv en [[Bretanya]].
  
 
Es creu que el Samhain té orígens pagans celtes i algunes tombes de corredor neolítiques d'[[Irlanda]] estan alineades en l'eixida del sol en l'época del Samhain.​ Es menciona per primera volta en la lliteratura irlandesa més antiga, del [[sigle IX]], i s'associa en molts acontenyiments importants de la mitologia irlandesa. La primera lliteratura diu que el Samhain es caracterisava per grans reunions i festes i que era el moment en que s'obrien els antics túmuls funeraris, que es consideraven portals a l'Atre Món. Part de la lliteratura també associa Samhain en fogueres i sacrificis.
 
Es creu que el Samhain té orígens pagans celtes i algunes tombes de corredor neolítiques d'[[Irlanda]] estan alineades en l'eixida del sol en l'época del Samhain.​ Es menciona per primera volta en la lliteratura irlandesa més antiga, del [[sigle IX]], i s'associa en molts acontenyiments importants de la mitologia irlandesa. La primera lliteratura diu que el Samhain es caracterisava per grans reunions i festes i que era el moment en que s'obrien els antics túmuls funeraris, que es consideraven portals a l'Atre Món. Part de la lliteratura també associa Samhain en fogueres i sacrificis.

Revisió de 18:03 28 ago 2023

Samhain és una festa gaèlica que se celebra l'1 de novembre i que marca el final de la temporada de collites i el començ de l'hivern​ o la «mitat més obscura» de l'any. Les celebracions comencen en la vesprada del 31 d'octubre, ya que el dia celta començava i terminava a la vespradeta.​ Es tracta d'una data a mig camí entre l'equinoccio d'autumne i el solstici d'hivern. És una de les quatre festes estacionals gaèliques, junt en Imbolc, Beltane i Lughnasa. Històricament se celebrava en tota Irlanda, Escòcia i l'Illa de Man (a on s'escriu Sauin). Els pobles celtes bretons celebraven una festa similar, nomenada Calen Gaeaf en Gales, Kalan Gwav en Cornualles i Kalan Goañv en Bretanya.

Es creu que el Samhain té orígens pagans celtes i algunes tombes de corredor neolítiques d'Irlanda estan alineades en l'eixida del sol en l'época del Samhain.​ Es menciona per primera volta en la lliteratura irlandesa més antiga, del sigle IX, i s'associa en molts acontenyiments importants de la mitologia irlandesa. La primera lliteratura diu que el Samhain es caracterisava per grans reunions i festes i que era el moment en que s'obrien els antics túmuls funeraris, que es consideraven portals a l'Atre Món. Part de la lliteratura també associa Samhain en fogueres i sacrificis.

Referències

  • Bousquet, Antón (2018). The World Of The Gauls. Foundation(s) of a Celtic Philosophy. Koadig. p. 37-38.
  • Cotterell, Arthur (1997). «The Encyclopedia of Mythology: Classical, Celtic, Norse». Anness Publishing Ltd.
  • Christian-J. Guyonvarc'h y Françoise Le Roux, La civilisation celtique, Éditions Ouest-France, col. «De mémoire d’homme: l’histoire», Rennes, 1990, ISBN 2-7373-0297-8
  • Eliade, Mircea. Historia de las ideas y las creencias religiosas II. De Gautama Buda al triunfo del cristianismo. Buenos Aires: 1999, p. 176
  • Hutton, Ronald (1996) Stations of the Sun: A History of the Ritual Year in Britain. Oxford: Oxford University Press ISBN 0-19-288045-4, p. 363
  • Rogers, Nicholas. (2002) "Festive Rights:Halloween in the British Isles". Halloween: From Pagan Ritual to Party Night. pp. 43, 48. Oxford University Press

Bibliografia

  • Campbell, John Gregorson. The Gaelic Otherworld, editado por Ronald Black. (1900, 1902, 2005). Birlinn Ltd. pp. 559–62. ISBN 1-84158-207-7
  • Campos, Viviana (2003). El Mágico Mundo de los Celtas. Grijalbo: Buenos Aires, 2003. ISBN 978-950-28-0297-8
  • D'Arbois de Jubainville, H. «El Ciclo Mitológico irlandés y la mitología céltica». Barcelona, 1987
  • Danaher, Kevin. Irish Folk Tradition and the Celtic Calendar. In The Celtic Consciousness, ed. Robert O'Driscoll. New York: Braziller, 1981. pp. 217–42. ISBN 0-8076-1136-0. On specific customs and rituals
  • Delamarre, Xavier (2003). Dictionnaire de la langue gauloise : une approche linguistique du vieux-celtique continental [Diccionario de la lengua gala: un enfoque lingüístico del celta antiguo continental] (en francés) (2e éd. rev. et augm edición). Errance. pp. 55-56. ISBN 2-87772-237-6. OCLC 354152038
  • Renée Grimaud, Nos ancêtres les Gaulois, Éditions Édilarge, Rennes, 2001, ISBN 2-7028-4542-8
  • Rosaspini Reynolds, Roberto (1999). Mitos y Leyendas Celtas. Buenos Aires:Ediciones Continente. ISBN 950-754-069-5
  • Venceslas Kruta, Les Celtes, Histoire et dictionnaire, Éditions Robert Laffont, col. «Bouquins», París, 2000, ISBN 2-7028-6261-6

Enllaços externs

Commons