Diferència entre les revisions de "Història d'Armènia"
Anar a la navegació
Anar a la busca
(Text reemplaça - 'Macedonia' a 'Macedònia') |
(Text reemplaça - 'cridada' a 'nomenada') |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Archiu:Coat of arms of Armenia.svg|right|thumb|350px|Actual [[Escut d'Armènia]], resum de gran part de la seua història. En els quarters de l'escut figuren els escuts de quatre dinasties històriques: [[Dinastia Bagratuni|Bagràtida]], en el primer quarter; [[Dinastia Artàxida|Artàxida]], en el segon; [[Dinastia arsàcida d'Armènia|Arsàcida]], en el tercer quarter i, en el quart el de la [[dinastia Rubènida]].]] | [[Archiu:Coat of arms of Armenia.svg|right|thumb|350px|Actual [[Escut d'Armènia]], resum de gran part de la seua història. En els quarters de l'escut figuren els escuts de quatre dinasties històriques: [[Dinastia Bagratuni|Bagràtida]], en el primer quarter; [[Dinastia Artàxida|Artàxida]], en el segon; [[Dinastia arsàcida d'Armènia|Arsàcida]], en el tercer quarter i, en el quart el de la [[dinastia Rubènida]].]] | ||
| − | L''''història d'Armènia''' s'inicia en les cultures [[Neolític|neolítica]] del sur del [[Caucas]], tals com la [[cultura Shulaveri-Shomu]], seguit de les cultures [[cultura Kura-Araxes|Kura-Araxes]] i [[cultura Trialeti|Trialeti]] en la | + | L''''història d'Armènia''' s'inicia en les cultures [[Neolític|neolítica]] del sur del [[Caucas]], tals com la [[cultura Shulaveri-Shomu]], seguit de les cultures [[cultura Kura-Araxes|Kura-Araxes]] i [[cultura Trialeti|Trialeti]] en la nomenada [[edat de bronze]]. |
L'[[Edat de Ferro]] durà des del [[sigle IX]] fins al [[585 a. C.|585 a.C.]] en el [[Urartu|Regne d'Urartu]], quan fon substituït per la [[dinastia Oròntida]]. Despuix del domini de l'[[imperi persa]] i de l'[[Regne de Macedònia|imperi macedoni]], la [[Dinastia Artàxida]] donà orige al [[Regne d'Armènia]] en l'any [[190 a. C.|190 a.C.]] Este regne tingué la seua màxima influència durant el regnat de [[Tigranes II]], abans de caure baix el domini [[Imperi romà|romà]]. | L'[[Edat de Ferro]] durà des del [[sigle IX]] fins al [[585 a. C.|585 a.C.]] en el [[Urartu|Regne d'Urartu]], quan fon substituït per la [[dinastia Oròntida]]. Despuix del domini de l'[[imperi persa]] i de l'[[Regne de Macedònia|imperi macedoni]], la [[Dinastia Artàxida]] donà orige al [[Regne d'Armènia]] en l'any [[190 a. C.|190 a.C.]] Este regne tingué la seua màxima influència durant el regnat de [[Tigranes II]], abans de caure baix el domini [[Imperi romà|romà]]. | ||
Última revisió del 17:45 28 ago 2023
Actual Escut d'Armènia, resum de gran part de la seua història. En els quarters de l'escut figuren els escuts de quatre dinasties històriques: Bagràtida, en el primer quarter; Artàxida, en el segon; Arsàcida, en el tercer quarter i, en el quart el de la dinastia Rubènida.
L'història d'Armènia s'inicia en les cultures neolítica del sur del Caucas, tals com la cultura Shulaveri-Shomu, seguit de les cultures Kura-Araxes i Trialeti en la nomenada edat de bronze.
L'Edat de Ferro durà des del sigle IX fins al 585 a.C. en el Regne d'Urartu, quan fon substituït per la dinastia Oròntida. Despuix del domini de l'imperi persa i de l'imperi macedoni, la Dinastia Artàxida donà orige al Regne d'Armènia en l'any 190 a.C. Este regne tingué la seua màxima influència durant el regnat de Tigranes II, abans de caure baix el domini romà.
| Història d'Europa |
|---|
| Albània • Alemanya • Andorra • Armènia • Àustria • Bèlgica • Bielorrússia • Bòsnia i Herzegovina • Bulgària • Chipre • Ciutat del Vaticà • Croàcia • Dinamarca • Eslovàquia • Eslovènia • Espanya • Estònia • Finlàndia • França • Geòrgia • Grècia • Hongria • Irlanda • Islàndia • Itàlia • Kosovo • Letònia • Liechtenstein • Lituània • Luxemburc • Malta • Moldàvia • Mónaco • Montenegro • Noruega • Països Baixos • Polònia • Portugal • Regne Unit • Macedònia del Nort • República Checa • Romania • Rússia • San Marino • Sèrbia • Suècia • Suïssa • Ucrània |