Diferència entre les revisions de "Declaració d'Independència dels Estats Units"
(Text reemplaça - 'Pensilvania' a 'Pennsilvània') |
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada) |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | La '''Declaració d'Independència d'els Estats Units''', és un document que va ser aprovat solemnement pel [[Segon Congrés Continental]] reunit en [[Filadelfia]] ([[Pennsilvània]]), el [[4 de juliol]] de [[1776]], el qual anunciava que les [[tretze colónies]] d'Amèrica del Nort, en aquell moment en [[guerra d'Independència d'els Estats Units|guerra]] contra el [[Regne Unit de Gran Bretanya]], es consideraven a sí mateixes com tretze nous Estats sobirans independents del govern britànic. D'acort en açò varen formar una nova nació: Els [[Estats Units d'Amèrica]]. | + | La '''Declaració d'Independència d'els Estats Units''', és un document que va ser aprovat solemnement pel [[Segon Congrés Continental]] reunit en [[Filadelfia]] ([[Pennsilvània]]), el [[4 de juliol]] de [[1776]], el qual anunciava que les [[tretze colónies]] d'[[Amèrica del Nort]], en aquell moment en [[guerra d'Independència d'els Estats Units|guerra]] contra el [[Regne Unit de Gran Bretanya]], es consideraven a sí mateixes com tretze nous Estats sobirans independents del govern britànic. D'acort en açò varen formar una nova nació: Els [[Estats Units d'Amèrica]]. |
La Declaració d'Independència d'els Estats Units constituïx encara hui un dels texts més innovadors i trascendents de l'història contemporànea. En ell varen quedar proclamats dos principis bàsics que varen arreplegar posteriorment els grans texts sobre drets fonamentals: «llibertat i igualtat». | La Declaració d'Independència d'els Estats Units constituïx encara hui un dels texts més innovadors i trascendents de l'història contemporànea. En ell varen quedar proclamats dos principis bàsics que varen arreplegar posteriorment els grans texts sobre drets fonamentals: «llibertat i igualtat». | ||
| Llínea 5: | Llínea 5: | ||
D'acort en ella, els nous estats varen formar una república, regida per un president i una assamblea o congrés, elegits abdós per tots els habitants majors d'edat. S'havia instituït, puix, un règim democràtic, fixant-se els drets i deures de governants i governats en una llei fonamental o Constitució. | D'acort en ella, els nous estats varen formar una república, regida per un president i una assamblea o congrés, elegits abdós per tots els habitants majors d'edat. S'havia instituït, puix, un règim democràtic, fixant-se els drets i deures de governants i governats en una llei fonamental o Constitució. | ||
| − | El destí de la nova nació es va lliurar en una guerra en Gran Bretanya que va ser difícil per als nortamericans durant els tres primers anys. Despuix, en l'ajuda de francesos i espanyols i conduïts per [[George Washington]], varen conseguir derrotar a la seua antiga metròpoli en | + | El destí de la nova nació es va lliurar en una guerra en Gran Bretanya que va ser difícil per als nortamericans durant els tres primers anys. Despuix, en l'ajuda de francesos i espanyols i conduïts per [[George Washington]], varen conseguir derrotar a la seua antiga metròpoli en Saratoga ([[1777]]) i Yorktown ([[1781]]). Dos anys despuix es firmava el [[Tractat de París (1783)|Tractat de París]] pel que Gran Bretanya reconeixia l'independència d'els Estats Units. |
{{cita|Nosatres els representants d'els Estats Units d'Amèrica, reunits en Congrés general, acodim al Juge Suprem del món per a fer-li testic de la rectitut de les nostres intencions. | {{cita|Nosatres els representants d'els Estats Units d'Amèrica, reunits en Congrés general, acodim al Juge Suprem del món per a fer-li testic de la rectitut de les nostres intencions. | ||
Última revisió del 14:02 31 gin 2023
La Declaració d'Independència d'els Estats Units, és un document que va ser aprovat solemnement pel Segon Congrés Continental reunit en Filadelfia (Pennsilvània), el 4 de juliol de 1776, el qual anunciava que les tretze colónies d'Amèrica del Nort, en aquell moment en guerra contra el Regne Unit de Gran Bretanya, es consideraven a sí mateixes com tretze nous Estats sobirans independents del govern britànic. D'acort en açò varen formar una nova nació: Els Estats Units d'Amèrica.
La Declaració d'Independència d'els Estats Units constituïx encara hui un dels texts més innovadors i trascendents de l'història contemporànea. En ell varen quedar proclamats dos principis bàsics que varen arreplegar posteriorment els grans texts sobre drets fonamentals: «llibertat i igualtat».
D'acort en ella, els nous estats varen formar una república, regida per un president i una assamblea o congrés, elegits abdós per tots els habitants majors d'edat. S'havia instituït, puix, un règim democràtic, fixant-se els drets i deures de governants i governats en una llei fonamental o Constitució.
El destí de la nova nació es va lliurar en una guerra en Gran Bretanya que va ser difícil per als nortamericans durant els tres primers anys. Despuix, en l'ajuda de francesos i espanyols i conduïts per George Washington, varen conseguir derrotar a la seua antiga metròpoli en Saratoga (1777) i Yorktown (1781). Dos anys despuix es firmava el Tractat de París pel que Gran Bretanya reconeixia l'independència d'els Estats Units.