Y

La Y, y en minúscula, és la vigèsima quinta lletra de l'alfabet valencià, i vigèsima de les consonants. El seu nom és i grega.

Antigament abans de la lletra el podia representar el sò que hui es representa en el dígraf ell, algunes paraules en este dígraf arcaic poden trobar-se hui en dia en el diccionari de la RACV, com per eixemple batayla (hui batalla) o coyl (hui coll).

Fonètica

En valencià s'usa per representar el dígraf eny que representa un sò nasal palatal, i per a representar el sò palatal aproximant en paraules com yo, proyecte o yayo.

Ortografia

S'escriu i grega

• En posició inicial de paraula davant de vocal: yuxtaposar.
• Entre vocals: epopeya, apoyar.
• En el dígraf eny per a representar el sò de [ɲ]: pinya, puny.
• Davant de -ecc-, -ect- en les paraules com trayecte, proyecte i derivats.
• En final de paraula en els pobles i llinages que la tenen per tradició: Alcoy, Montroy, Llombay, Gay.

Vore també

• Alfabet valencià
• Dígraf