Diferència entre les revisions de "Alpatró"
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada) |
|||
| Llínea 9: | Llínea 9: | ||
== Història == | == Història == | ||
| − | La població | + | La població fon nomenada antigament com ''Petro'', ''Patro'', ''lo Patron'', ''Potron'', ''Alpatron'' i ''Potro'' a lo llarc de la seua història. |
| − | Està documentat per primera volta l'any [[1290]] i la seua etimologia no és àrap encara que en un text de l'any [[1578]] se cita com ''al-Batrún''. En la | + | Està documentat per primera volta l'any [[1290]] i la seua etimologia no és àrap encara que en un text de l'any [[1578]] se cita com ''al-Batrún''. En la década dels 50 del sigle XX es va trobar un làpida sepulcral de l'any [[942]] (considerada una de les inscripcions àraps més antigues trobades en el [[Regne de Valéncia]]), en l'actualitat exposta en el [[Museu Arqueològic Camil Visedo]] en Alcoy. |
== Monuments == | == Monuments == | ||
| − | Destaca l'iglésia de l'Assunció, en un | + | Destaca l'iglésia de l'Assunció, en un esvelt campanar, i la Font d'Alpatró, que es troba just davant de la citada iglésia. També cal nomenar l'antiga almàssera que en l'actualitat fa de museu etnològic, la fortificació [[islàmica]] del Castellot, i el [[llavador]], un dels pocs de la vall en coberta, en el camí d'eixida cap a [[Llombay (La Vall de Gallinera)|Llombay]] i [[Benissili]]. |
== Economia == | == Economia == | ||
Revisió de 20:18 1 ago 2022
Alpatró és un dels huit llogarets que formen el municipi de La Vall de Gallinera en la comarca de La Marina Alta, Comunitat Valenciana, en la província d'Alacant.
Demografia
Segons senyes oficials Alpatró és el llogaret en més habitants de La Vall de Gallinera en 238 persones aproximadament.
Història
La població fon nomenada antigament com Petro, Patro, lo Patron, Potron, Alpatron i Potro a lo llarc de la seua història.
Està documentat per primera volta l'any 1290 i la seua etimologia no és àrap encara que en un text de l'any 1578 se cita com al-Batrún. En la década dels 50 del sigle XX es va trobar un làpida sepulcral de l'any 942 (considerada una de les inscripcions àraps més antigues trobades en el Regne de Valéncia), en l'actualitat exposta en el Museu Arqueològic Camil Visedo en Alcoy.
Monuments
Destaca l'iglésia de l'Assunció, en un esvelt campanar, i la Font d'Alpatró, que es troba just davant de la citada iglésia. També cal nomenar l'antiga almàssera que en l'actualitat fa de museu etnològic, la fortificació islàmica del Castellot, i el llavador, un dels pocs de la vall en coberta, en el camí d'eixida cap a Llombay i Benissili.
Economia
Alpatró es troba rodejat de cirerers i com en tota la població estos són el gran reclam turístic junt al senderisme, ademés de la font d'ingressos més important per als veïns.
A pocs metros del poble, en la carretera CV-700, es troben les instalacions de la cooperativa "Cirerers de la Montanya d'Alacant" i la Cooperativa de Sant Marc.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Alpatró.