Diferència entre les revisions de "Illa Grossa"
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| + | [[Archiu:Islas Columbretes 2.JPG|300px|miniaturadeimagen|Vista de l'illa Grossa]] | ||
L''''Illa Grossa''' o '''Columbret Gran''' és la principal illa de l'[[archipèlec]] de les [[Columbretes]], en una superfície de 14 hectàrees. És l'única illa habitable de l'archipèlec, ya que les atres són illots rocosos. És utilisada com a base de barques peixqueres de la zona, especialment dels ports de [[Vinaròs]], [[Benicarló]], [[Peníscola]], el [[Grau de Castelló]] i [[Borriana]]. També serviren històricament com a refugi de pirates i contrabandistes. | L''''Illa Grossa''' o '''Columbret Gran''' és la principal illa de l'[[archipèlec]] de les [[Columbretes]], en una superfície de 14 hectàrees. És l'única illa habitable de l'archipèlec, ya que les atres són illots rocosos. És utilisada com a base de barques peixqueres de la zona, especialment dels ports de [[Vinaròs]], [[Benicarló]], [[Peníscola]], el [[Grau de Castelló]] i [[Borriana]]. També serviren històricament com a refugi de pirates i contrabandistes. | ||
Revisió de 14:50 29 jul 2022
L'Illa Grossa o Columbret Gran és la principal illa de l'archipèlec de les Columbretes, en una superfície de 14 hectàrees. És l'única illa habitable de l'archipèlec, ya que les atres són illots rocosos. És utilisada com a base de barques peixqueres de la zona, especialment dels ports de Vinaròs, Benicarló, Peníscola, el Grau de Castelló i Borriana. També serviren històricament com a refugi de pirates i contrabandistes.
Geografia
La intensa activitat geològica va donar lloc al sorgiment del con volcànic característic de l'illa, originada durant quatre episodis volcànics de magmatisme alcalí fa entre 1 i 0,3 millons d'anys.[1] La mija lluna s'ha anat formant a base d'erupcions volcàniques successives, que anaren desplaçant el cràter volcànic llaugerament. El círcul està parcialment tancat també pels illots Mancolibre, La Senyoreta, el Mascarat i el menut Trenca Timons. L'illa està associada a un procés de rifting actiu des del Miocé inferior.[2]
Està formada per diversos cràters encadenats, que donaren com a resultat una classe de mija elipsis d'aproximadament 1 km de diàmetro,[3] que té dos elevacions principals o colines unides per les restes d'un cràter. L'elevació de més altura, situada al nort de l'illa, rep el nom de Mont Colibrí[4] o Colibre.[5] Per atra banda, la plataforma que queda en la part central es nomena Port Tofiño, en honor de l'almirant Vicente Tofiño de San Miguel, que cartografià les Columbretes per primera volta. Des d'este punt ixen els dos camins que recorren l'illa, l'un cap al far i l'atre cap a una capella dedicada a la Verge del Carme i a un menut cementeri, que conté 11 tombes a on estan enterrats els farers i els seus familiars morts durant la seua estància en l'illa.
La seua forma de ferradura o mija lluna va fer que des d'antic fora utilisat com a port natural. Port Tofiño té 30 metros d'amplària en el centre i uns 45 fora de la boca, i constituïx l'únic port de les Illes Columbretes gràcies a les condicions de refugi que proporciona la forma de mija lluna de l'Illa Grossa, pero tot i això només pot oferir abric quan el vent bufa de l'oest, i és complicat eixir del port si els vents venen del nordest. Aixina, les embarcacions només poden romandre dins el port quan el vent bufa de surest, sur, suroest i oest. Per contra, si els vents procedixen del nort-oest, nort, nordest i est, els barcos no poden romandre en Port Tofiño i han de refugiar-se en el sur de l'illa.[6]
Història
En el sigle XIX s'incendià l'illa per tal de liquidar-ne les serps. En decembre de 1859 es va instalar un far en un extrem, que va mantindre una població de farers fins al 1975, l'any en que el far, de 67 m d'altitut –el punt més alt de l'archipèlec–, s'automatisà.[7] Des de 1975 fins a l'actualitat, està habitat només per personal dels servicis de vigilància, establits per la Generalitat Valenciana des del 1987. Aixina mateix, diverses empreses organisen visites en barco a l'illa i immersions de submarinisme.[7]
Fauna
L'illa és famosa pel fet d'albergar una numerosa població de sargantanes, la sargantana de les Columbretes, Podarcis atrata, l'únic vertebrat endèmic del Comunitat Valenciana. Només en esta illa vivien en les postrimeries de l'any 2006 25.000 eixemplars,[8] tot i que actualment es discutix si esta espècie és endèmica dels Columbretes, ya que s'han trobat eixemplars de genètica molt semblant al nort i nordest de la península Ibèrica.[9]
També guarda eixemplars d'espècies en perill d'extinció, com el falcó marí i la gavina corsa.[7]
Vore també
Referències
- ↑ Aparicio, A., Mitjavila, J.M., Arafia, V., Villa. I.M. (1991) BoL Geol. Min., 102, 562-70
- ↑ Bolletí Geològic i Miner, 1991 JUL-AGO; 102 (4)
- ↑ Sociedad Española de Historia Natural (1900). Anales, vol. 28, La Sociedad, p. 94.
- ↑ Ruiz Iñiguez, Ignacio (1935). [1], 2008a ed. edició, MAXTOR, p. 101.
- ↑ Instituto Nacional de Estadística (1859). Anuario estadístico de España, p. 67.
- ↑ Puerto Tofiño de las Islas Columbretes Visitaislascolumbretes.com (espanyol)
- ↑ 7,0 7,1 7,2 www.escapadarural.com - Islas Columbretes
- Archivat el 4 de setembre de 2010 archivat en Wayback Machine. (Última consulta: 12 d'octubre de 2010) (espanyol)
- ↑ La Sargantana dels Columbretes, l'únic vertebrat endèmic de la Comunitat Valenciana, té una salut excelentPlantilla:Enllaç no actiu. Desenroll inteligent (última consulta a 10 d'abril de 2009) (espanyol)
- ↑ Error en el títul o la url.«». (última consulta a 10 d'abril de 2009)