Vallanca

Vista de Vallanca

Iglésia de la Mare de Déu dels Àngels de Vallanca

Iglésia de Sant Antoni de Pàdua, en Negrón.

Vallanca és un municipi de la Comunitat Valenciana que es troba en la comarca del Racó d'Ademús, en la província de Valéncia.

Geografia

Vallanca està situada, de forma escalonada, en la part sur, a 973 m. d'altitut. Als seus peus discorre, profundament encaixonat, el riu Bohílgues, que naix en la partida de la Vega a uns 2 km. al sur de la població per a seguir serpentejant sobre pedra tosca fins a la seua desembocadura en el marge dret del riu Túria a l'altura d'Ademús.

El municipi posseïx dos núcleus de població, la pròpia Vallanca i la pedania de Negrón.

Localitats fitants

Llimita en Ademús, Cases Altes, Cases Baixes i Castielfabit en la mateixa comarca; i en Salvacañete, Moya, Algarra i Casas de Garcimolina en la província de Conca, (Castella-la Mancha).

Història

Vallanca ya apareix en la documentació d'escomençaments del sigle XIII com a parròquia inclosa en les terres d'Ademús, dins del bisbat de Sogorp. Llavors, en l'época migeval, fon rellevant per la seua situació fronterera en Castella: es tractava de la població més occidental de les terres d'Ademús.

A pesar de que configurà la segona parròquia del Terme General d'Ademús, la seua independència administrativa d'est últim no li va arribar fins a l'any 1695, quan Carles II va otorgar a Vallanca el títul de vila real, convertint-se en la tercera en esta distinció en la comarca del Racó, despuix de les dos viles històriques: Ademús i Castielfabit.

Demografia

Conta en 136 habitants en l'any 2021 segons les senyes del cens del INE.

Evolució demogràfica
1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2006	2008	2010	2018	2021
281	248	243	240	236	235	209	190	168	170	148	126	136

Economia

La seua base econòmica radica fonamentalment en l'agricultura, la ganaderia i l'explotació forestal, encara que esta última es troba molt agotada. Dins dels cultius de secà es troben els cereals, fruiters i vinyes. En les aigües del riu Bohílgues es reguen les hortes, en la qual es cullen cereals, blat de moro, hortalices i fruiteres, especialment pomes.

Ademés de l'omnipresent armela, la nou és l'atre frut sec que abunda en les zones humides del terme i que té fama per la seua calitat. La ganaderia conta en caps de porcí i ovelles.

Bibliografia

• Eslava Blasco, Raúl: Vallanca y su patrimonio histórico-artístico religioso. Vallanca, 2006. ISBN 84-611-0024-7
• Rodrigo Alfonso, Carles: Vallanca, aproximación a un pueblo del Rincón de Ademuz. Vallanca, 2000.
• Pardo Pardo, Fermín: Música de la romería a la Virgen de Santerón y canciones populares de Vallanca. Recull i direcció de Fermín Pardo. Edició de E. G. Tabalet. Alboraya, 2000. 636-CD.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Vallanca.
• Ajuntament de Vallanca
• Bloc sobre Vallanca