Diferència entre les revisions de "Península balcànica"
(Text reemplaça - 'Hercegovina' a 'Herzegovina') (Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils) |
|||
Llínea 3: | Llínea 3: | ||
Es troba rodejada de mars per tres dels seus costats: el [[mar Adriàtic|Adriàtic]] i el [[mar Jònica|Jònica]], a l'oest; el [[Mar Egeo|Egeo]], al sur; i el [[mar de Màrmara|Màrmara]] i el [[mar Negra|Negre]] a l'est. Al nort, es delimita la península generalment pel curs dels rius [[Danubi]], [[riu Sava|Sava]] i [[riu Kupa|Kupa]]. Està separada de [[Àsia]] pels estrets dels [[Dardanels]] i del [[estret de Bòsfor|Bòsfor]]. Esta regió comprén una superfície total de més de 550.000 km² i té una població de casi 53 millons d'habitants. | Es troba rodejada de mars per tres dels seus costats: el [[mar Adriàtic|Adriàtic]] i el [[mar Jònica|Jònica]], a l'oest; el [[Mar Egeo|Egeo]], al sur; i el [[mar de Màrmara|Màrmara]] i el [[mar Negra|Negre]] a l'est. Al nort, es delimita la península generalment pel curs dels rius [[Danubi]], [[riu Sava|Sava]] i [[riu Kupa|Kupa]]. Està separada de [[Àsia]] pels estrets dels [[Dardanels]] i del [[estret de Bòsfor|Bòsfor]]. Esta regió comprén una superfície total de més de 550.000 km² i té una població de casi 53 millons d'habitants. | ||
− | La [[península]], administrativament, pertany als Estats de [[Albània]], [[Bòsnia i | + | La [[península]], administrativament, pertany als Estats de [[Albània]], [[Bòsnia i Herzegovina]], [[Bulgària]], [[Croàcia]], [[Eslovènia]], [[Grècia]], [[República de Macedònia]], [[Montenegro]], [[Romania]], [[Sèrbia]], [[Kosovo]] i la regió turca de [[Província d'Estambul|Estambul]]. |
Una cadena montanyosa d'uns 650 msnm travessa dita península, separant Bulgària de Romania, entre les conques del Danubi, el Màrmara, l'archipèlec de les [[illes Espòrades]] i els Dardanels, a la que correspon la montanya de Yumkusal (2380 m). | Una cadena montanyosa d'uns 650 msnm travessa dita península, separant Bulgària de Romania, entre les conques del Danubi, el Màrmara, l'archipèlec de les [[illes Espòrades]] i els Dardanels, a la que correspon la montanya de Yumkusal (2380 m). | ||
Llínea 13: | Llínea 13: | ||
[[Categoria:Penínsules de Turquia|Balcànica]] | [[Categoria:Penínsules de Turquia|Balcànica]] | ||
[[Categoria:Geografia d'Albània]] | [[Categoria:Geografia d'Albània]] | ||
− | [[Categoria:Geografia de Bòsnia i | + | [[Categoria:Geografia de Bòsnia i Herzegovina]] |
[[Categoria:Geografia de Bulgària]] | [[Categoria:Geografia de Bulgària]] | ||
[[Categoria:Geografia de la República de Macedònia]] | [[Categoria:Geografia de la República de Macedònia]] |
Revisió de 01:50 4 nov 2022
La península balcànica o península dels Balcans és una de les tres grans penínsules del surest d'Europa, continent al que està unida pels monts Balcans a l'est (cordilleres que han donat nom a la península) i els Alps Dinàrics, a l'oest.
Es troba rodejada de mars per tres dels seus costats: el Adriàtic i el Jònica, a l'oest; el Egeo, al sur; i el Màrmara i el Negre a l'est. Al nort, es delimita la península generalment pel curs dels rius Danubi, Sava i Kupa. Està separada de Àsia pels estrets dels Dardanels i del Bòsfor. Esta regió comprén una superfície total de més de 550.000 km² i té una població de casi 53 millons d'habitants.
La península, administrativament, pertany als Estats de Albània, Bòsnia i Herzegovina, Bulgària, Croàcia, Eslovènia, Grècia, República de Macedònia, Montenegro, Romania, Sèrbia, Kosovo i la regió turca de Estambul.
Una cadena montanyosa d'uns 650 msnm travessa dita península, separant Bulgària de Romania, entre les conques del Danubi, el Màrmara, l'archipèlec de les illes Espòrades i els Dardanels, a la que correspon la montanya de Yumkusal (2380 m).
- Balcans
- Penínsules de Croàcia
- Penínsules de Grècia
- Penínsules de Montenegro
- Penínsules de Turquia
- Geografia d'Albània
- Geografia de Bòsnia i Herzegovina
- Geografia de Bulgària
- Geografia de la República de Macedònia
- Geografia de Romania
- Geografia de Sèrbia
- Geografia de Kosovo
- Mar Adritico
- Mar Egeo
- Mar Jònica
- Mar Negra