Diferència entre les revisions de "Idioma Esperanto"
(Pàgina nova, en el contingut: «{{llengua| |nom= Esperanto |nomnatiu= Esperanto |pronunciació= |atresdenominacions= |estats= |regió= Mundial |parlants= 2 millons (aprox) |parlantsnatius= |pa...».) |
|||
| Llínea 21: | Llínea 21: | ||
}} | }} | ||
| − | [[Image:L. L. Zamenhof.jpg|thumb|left|200px|[[L. L. Zamenhof]]. | + | [[Image:L. L. Zamenhof.jpg|thumb|left|200px|[[L. L. Zamenhof]].]] |
L'esperanto és un idioma planificat, creat pel oftalmòlec polac [[L. L. Zamenhof]] en 1887 com a resultat d'una dècada de treball. El primer llibre publicat fon ''La lingvo internacia'' (en valencià: La llengua internacional). | L'esperanto és un idioma planificat, creat pel oftalmòlec polac [[L. L. Zamenhof]] en 1887 com a resultat d'una dècada de treball. El primer llibre publicat fon ''La lingvo internacia'' (en valencià: La llengua internacional). | ||
Revisió de 10:19 19 jun 2009
| Esperanto Esperanto | |
| Pronunciació: | AFI: |
| Atres denominacions: | |
| Parlat en: | |
| Regió: | Mundial |
| Parlants: | 2 millons (aprox) |
| Rànquing: | No està entre els 100 primers |
| Família: | Al ser artificial, no té família genètica. |
| estatus oficial | |
| Llengua oficial de: | No és oficial en ningun puesto |
| Regulat per: | Akademio de Esperanto |
| còdics de la llengua | |
| ISO 639-1 | eo |
| ISO 639-2 | epo |
| ISO/FDIS 639-3 | epo |
| SIL | epo |
| vore també: llengua | |
L'esperanto és un idioma planificat, creat pel oftalmòlec polac L. L. Zamenhof en 1887 com a resultat d'una dècada de treball. El primer llibre publicat fon La lingvo internacia (en valencià: La llengua internacional).
L'esperanto està destinat per a servir com a idioma auxiliar internacional, el segon idioma (després del idioma natal). La major part del seu vocabulari està format per arrels de llengües modernes d'orige indoeuropeu i també del llati i del grec clàssic. La gramàtica se basa en 16 regles sense escepcions. L'alfabet és fonètic (cada so es correspon a una sola lletra i viceversa). En estructura lògica (per eixemple -o per a sustantius, -a per adjectius, etc.). El seu caràcter aglutinant, permetix construir paraules combinant arrels, afixos i terminacions, en lo que en un número chicotet de arrels poden espresar-se tots els conceptes posibles, lo que permetix un ràpit dependrage. Açò fa del idioma més fàcil de dependre que qualsevol idioma matern, inclús per als no europeus.
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul as.wikipedia.org/wiki/Esperanto de la Wikipedia en asamés, baix llicència Creative Commons-BY-SA.