Diferència entre les revisions de "Idioma Urdu"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «{{llengua| |nom= Urdu |nomnatiu=اردو |pronunciació= |atresdenominacions= |estats=Pakistà i Índia |regió= Subcontinent indi |parlants= 104 mil...».)
 
Llínea 24: Llínea 24:
 
|mapa=
 
|mapa=
 
}}
 
}}
 
+
{{ortografia}}
 
El '''urdu''' és la llengua parlà fonamentalment en [[Pakistà]] i [[Índia]]. En Pakistà està considerà la llengua nacional, mentres que en la Índia és u dels 24 idiomes oficials en el país.
 
El '''urdu''' és la llengua parlà fonamentalment en [[Pakistà]] i [[Índia]]. En Pakistà està considerà la llengua nacional, mentres que en la Índia és u dels 24 idiomes oficials en el país.
  

Revisió de 22:50 15 jun 2009

Urdu
اردو
Pronunciació: AFI:
Atres denominacions:
Parlat en: Pakistà i Índia
Regió: Subcontinent indi
Parlants:
  • natius:
  • atres:
104 millons
  • 60 millons
  • 40 millons
Rànquing: No està entre els 100 primers
Família: Indoeuropea

  Indo-irani
   Indo-ari
    Hindustaní
     Urdu

estatus oficial
Llengua oficial de: Pakistà, Jammu i Cachemira, Uttar i Pradesh (India)
Regulat per: No està regulat
còdics de la llengua
ISO 639-1
ISO 639-2
ISO/FDIS 639-3 [1]
SIL
vore també: llengua

El urdu és la llengua parlà fonamentalment en Pakistà i Índia. En Pakistà està considerà la llengua nacional, mentres que en la Índia és u dels 24 idiomes oficials en el país.

A pesar de la seua condició de llengua nacional de Pakistà, tan sols uns deu millons de persones en eixe país (un 8% de la població) heu parlen com a llengua materna. Este chicotet percentage heu formen els dits "mohajir" ("emigrants" en urdu), la èlit social i econòmica de Pakistà que procceïx dels refugiats muslumans que fugiren del nort de la India tras la partició de l'antiga India britànica en 1947, quan sorgiren els dos estats independents de India i Pakistà.

Com a llengua parlà, el urdu és pràcticament indistinguible del hindi, llengua nacional de India. La diferència entre abdós llengues radica en que el urdu és utilisat com a llengua escrita per parlants musulmans i s'escriu en una forma llaugerament adaptà del alfabet persa, variant al mateix temps del alfabet àrap. El hindi, pel contrari, s'escriu en el alfabet devànagari, originalment empleat per al sànscrit, i és utilisat pels parlants hindus. Encara que el idioma coloquial es pràcticament el mateixa, la norma culta del urdu fa us de numerosos termens d'orige àrap i persa, mentres que el hindi, recurrix a estils formals, al sànscrit com font de vocabulari cult. A la form aparlà comú del urdu i el hindi se li denomina a sovint hindustaní.

Història

El urdu té el seu orige en la ciutat de Delhi. Tras la conquesta mongola de la India, el dialecte índic parlat en esta ciutat va recevir numeroses influències perses, turques pashto i àraps degudes als conquistadors musulmans. Encara que estos utilisaven el persa com a llengua oficial, la llengua popular seguiria sent índica encara que en abundant lèxic d'orige persa. Aixina, el creiximent de la ciutat de Delhi donà lloc a una nova lingua franca, utilisà en gran part del nort de la India, que en el sigle XVII seria coneguda com zaban-e-urdu-e-mualla. Esta expresió persa que significa "llengua dels campaments i de la cort" acabaria abrevià simplement com "urdu" ("campament").

Les primeres manifestacions lliteràries del urdu escomençaren en el sigle XVII. El urdu, escrit en alfabet persa, es convertiria en el mig de expresió dels poetes musulmans del nort de la India. A la forma de urdu utilisà en la poesia d'esta època se la denomina rekhti i el seu màxim esponent sigué el poeta Vali Dakkani. U dels principals centres de activitat lliterària en urdu ha segut tradicionalment la ciutat de Lucknow, a on encara predomina el us escrit del urdu sobre el hindi.

El terme "udu" s'utilisà com a sinònim de "hindustaní" en la època de la India britànica per a referir-se també a la llengua parlà. En tot i això, les sempre complexes relacions entre religió, llengua i societat en la India portarien al us de una forma escrita en alfabet devanagari, propi del sànscrit, com alternativa a la forma escrita en alfabet persa. Esta divisió en la forma escrita el llenguage, que ha resultat en el desenroll de dos normes cultes, hindi i urdu, s'accentuaria en la particio de la India en 1947, quan sorgiren els estats independents de India i Pakistà. Desde llavors, el terme "udu" s'utilisa exclusivament pera referir-se a la norma culta del idioma que utilisa el alfabet persa. Des de la partició el urdu utilisat en Pakistà ha incrementat considerablement el us de térmens de orige àrap mentres que en la India molts parlants de hindi eviten conscientment el us de paraules d'orige persa i àrap en la llengua escrita, afavorint un estil en numerossos neologismes presos del sànscrit. Esta tendència ha accentuat la divisió d les formes escrites del urdu i el hindi, encara que el idioma parlat seguix sent esencialment el mateix.

Dialectes

El urdu es subdividix habitualment en quatre dialectes: el urdu vernàcul modern, el dakhini, el pinjari i el rekhta. El urdu vernàcul modern es el llenguage utilisat en els centres urbans com Delhi, Lucknow i Lahore, el dakhini (també conegut com dakani, deccani, desia o mirgan) es parla en el estat indi de Maharashtra i en els alrededors de la ciutat india de Hyderabad. Esta variant dialectal emplea un número menor de vocables d¡orige persa i àrap que el urud estàndar. En quant al rekhta, esta és la forma de urdu utilisà com a mig lliterari en la poesia en urdu, i se sol considerar un dialecte a part.

Veja's també