Diferència entre les revisions de "Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Correcions de accents més: Amb > EN, Xàrica > RET, Linia > LLINIA -tzar (utilitzar) > -SAR (utilisar). Intenta llegir-te ans un poquet les normes ortografiques del Puig i utilisar el seu diccionari.)
Llínea 5: Llínea 5:
 
==História==
 
==História==
  
L'any 1986 la Generalitat Valenciana va firmar un conveni en el govern central pel cual assumia la gestió del ferrocarril de via estreta  que estava gestionat dasta eixa data per FEVE des de la seua creació al 1964, FEVE a la mateixa vegada havia adquirit per mig del procés de nacionalisació les competències de la ''Companyia de Tramvies i Ferrocarrils de Valencia''.
+
L'any [[1986]] la [[Generalitat Valenciana]] va firmar un conveni en el govern central pel qual assumia la gestió del ferrocarril de via estreta  que estava gestionat dasta eixa data per FEVE des de la seua creació al 1964, FEVE a la mateixa vegada havia adquirit per mig del procés de nacionalisació les competències de la ''Companyia de Tramvies i Ferrocarrils de Valencia''.
  
Per a tal en novembre de 1986 la Generalitat Valenciana va crear FGV i a partir de l'1 de Giner de 1987 va gestionar la totalitat de la rat traspasada el juny de l'any anterior.
+
Per a tal fi en novembre de 1986 la Generalitat Valenciana va crear FGV i a partir de l'1 de Giner de 1987 va gestionar la totalitat de la rat traspassada el juny de l'any anterior.
  
 
De FEVE, FGV va arreplegar la gestió de 6 llínies que son les següents:
 
De FEVE, FGV va arreplegar la gestió de 6 llínies que son les següents:
Llínea 18: Llínea 18:
 
* ''Alacant - Denia''
 
* ''Alacant - Denia''
  
No més arreplegar la gestió de les línies, FGV va escomençar la construcció del primer tunel urbà de Valencia. Esta actuació permitiria la connexió de les llínies del nort en la llínia del sur. El túnel discorreria entre les estacións d'''Ademus'' (Ara nomenada ''Empalme'') i la de ''Sant Isidre''. El traçat de este tunel comprenia el soterrament de les vies en el tram ''Sant-Isdre - Valencia-Jesus''  y la prolongació en línia recta debaix de la avinguda Fernando el catolico de Valencia. A més FGV va encargar la construcció de nous trens per a modernisar el vell parc ferroviari heretat de FEVE.
+
No més arreplegar la gestió de les llínees, FGV va escomençar la construcció del primer túnel urbà de Valéncia. Esta actuació permetria la conexió de les llínees del nort en la llínea del sur. El túnel discorreria entre les estacions d'''Ademús'' (Ara nomenada ''Empalme'') i la de ''Sant Isidre''. El traçat de este túnel comprenia el soterrament de les vies en el tram ''Sant-Isdre - Valencia-Jesus''  y la prolongació en llínea recta davall de la avinguda Ferrando el Catòlic de Valéncia. A més FGV va encargar la construcció de nous trens per a modernisar el vell parc ferroviari heretat de FEVE.
  
 
Aixina el 9 d'Octubre de 1988 es va inagurar el primer tunel del metro de Valencia en noves parades en el com son:
 
Aixina el 9 d'Octubre de 1988 es va inagurar el primer tunel del metro de Valencia en noves parades en el com son:
Llínea 36: Llínea 36:
 
* '''<span style="background-color:;color:green;padding:1px;font-size:105%">Línia 2</span>''' : ''Líria - Torrent ''
 
* '''<span style="background-color:;color:green;padding:1px;font-size:105%">Línia 2</span>''' : ''Líria - Torrent ''
  
Mentrestant el tram ''Valencia-Pont de Fusta - Ademuz'' (''Empalme'') va a ser tancat al transit en la promessa de reconvertir-lo en un modern tranvia.
+
Mentrestant el tram ''Valéncia-Pont de Fusta - Ademús'' (''Empalme'') va a ser tancat al transit en la promessa de reconvertir-lo en un modern tramvia.
  
L'any 1990 i després de multitut de problemes i queixes veinals la línia ''Valencia-Pont de Fusta - Malvarrosa  - Grao'' va ser tancada al transit ferroviari, peró la Generalitat va incluir-lo en el projecte de la línia de tramvia.
+
L'any 1990 i després de multitut de problemes i queixes veïnals la llínea ''Valencia-Pont de Fusta - Malvarrosa  - Grao'' va ser tancada al transit ferroviari, pero la Generalitat va incloure-lo en el proyecte de la llínea de tramvia.
  
 
L'any 1998 FGV va diferenciar les 2 xàrcies otorgant-les dos noms comercials diferenciats:,  
 
L'any 1998 FGV va diferenciar les 2 xàrcies otorgant-les dos noms comercials diferenciats:,  
Llínea 44: Llínea 44:
 
*[[Tram]] (ó Tramvia d'Alacant) a la de la província d'Alacant.
 
*[[Tram]] (ó Tramvia d'Alacant) a la de la província d'Alacant.
  
En l'actualitat FGV té 10 llínies repartides en 6 llínies en Valéncia i 4 en Alacant, pero la ret continua en plena expansió i ya estan proyectades noves llínies en els 2 núcleus.
+
En l'actualitat FGV té 10 llínees repartides en 6 llínees en Valéncia i 4 en Alacant, pero la ret continua en plena expansió i ya estan proyectades noves llínies en els 2 núcleus.
  
  
[[Categoria:Operadors ferroviaris d'Espanya]]
+
[[Categoria:Operadors ferroviaris de la Comunitat Valenciana]]

Revisió de 15:16 18 set 2009

Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV), es l'organisme públic depenent de la Generalitat Valenciana que gestiona la ret ferroviària de via estreta de la Comunitat Valenciana des de 1986, data en la que va assumir les competències de FEVE (Ferrocarrils Espanyols de Via Estreta) de titularitat estatal.

FGV te dos ret diferenciades en la Comunitat Valenciana, una en Valéncia i les seues rodalies i un atra en Alacant i les seues rodalies.

História

L'any 1986 la Generalitat Valenciana va firmar un conveni en el govern central pel qual assumia la gestió del ferrocarril de via estreta que estava gestionat dasta eixa data per FEVE des de la seua creació al 1964, FEVE a la mateixa vegada havia adquirit per mig del procés de nacionalisació les competències de la Companyia de Tramvies i Ferrocarrils de Valencia.

Per a tal fi en novembre de 1986 la Generalitat Valenciana va crear FGV i a partir de l'1 de Giner de 1987 va gestionar la totalitat de la rat traspassada el juny de l'any anterior.

De FEVE, FGV va arreplegar la gestió de 6 llínies que son les següents:

  • Valencia-Pont de Fusta - Malvarrosa - Grao
  • Valencia-Pont de Fusta - Rafelbunyol
  • Valencia-Pont de Fusta - Bétera
  • Valencia-Pont de Fusta - Líria
  • Valencia-Jesus - Villanueva de Castelló
  • Alacant - Denia

No més arreplegar la gestió de les llínees, FGV va escomençar la construcció del primer túnel urbà de Valéncia. Esta actuació permetria la conexió de les llínees del nort en la llínea del sur. El túnel discorreria entre les estacions d'Ademús (Ara nomenada Empalme) i la de Sant Isidre. El traçat de este túnel comprenia el soterrament de les vies en el tram Sant-Isdre - Valencia-Jesus y la prolongació en llínea recta davall de la avinguda Ferrando el Catòlic de Valéncia. A més FGV va encargar la construcció de nous trens per a modernisar el vell parc ferroviari heretat de FEVE.

Aixina el 9 d'Octubre de 1988 es va inagurar el primer tunel del metro de Valencia en noves parades en el com son:

  • Beniferri
  • Campanar-La Fe
  • Turia
  • Angel Guimerà
  • Plaça Espanya
  • Jesus
  • Patraix
  • Hospital

Este túnel va permitir la unió de les llinies del nort i sud i va generar les llìnies 1 i 2 de FGV.

  • Línia 1 : Bétera - Villanueva de Castelló
  • Línia 2 : Líria - Torrent

Mentrestant el tram Valéncia-Pont de Fusta - Ademús (Empalme) va a ser tancat al transit en la promessa de reconvertir-lo en un modern tramvia.

L'any 1990 i després de multitut de problemes i queixes veïnals la llínea Valencia-Pont de Fusta - Malvarrosa - Grao va ser tancada al transit ferroviari, pero la Generalitat va incloure-lo en el proyecte de la llínea de tramvia.

L'any 1998 FGV va diferenciar les 2 xàrcies otorgant-les dos noms comercials diferenciats:,

  • Metrovalencia a la xàrcia de Valencia Ciutat i la seua àrea metropolitana.
  • Tram (ó Tramvia d'Alacant) a la de la província d'Alacant.

En l'actualitat FGV té 10 llínees repartides en 6 llínees en Valéncia i 4 en Alacant, pero la ret continua en plena expansió i ya estan proyectades noves llínies en els 2 núcleus.