Infanteria

L'infanteria és aquella tropa que en la milicia se caracterisa per combatre a peu, es dir, se tracta d'una força de combat a peu.

Si un repassa l'història de qualsevol eixercit, l'infanteria ha segut majorment i en molt poques excepcions la força principal dins de l'eixercit en qüestió. Per eixemple, antigament, en els imperis de Babilonia, Assiria, Egipte i Sumeria, l'infanteria apareixia acompanyada per carros tirats per cavalls i constituia la massa principal de l'eixercit. Contava en guerrers armats en llances, escuts i espases, per un costat i per atre pels arquers.

Mentres tant, en el correr dels sigles i la conseqüent evolució, l'infanteria anira profundisant més i més el seu treball en terra, fins enterrar-se en busca d'acovilaments i de trincheres.

En tant, en lo que respecta al seu desplaçament i a la seua metodologia d'acció, l'infanteria sol utilisar tot tipo de transports, combat per sí mateixa en possibilitats llimitades, usant armes portatils o semi portatils, o en el seu defecte, pot actuar en combinació en alguna atra arma per a aumentar les possibilitats d'exit. En les primeres fileres se solen ubicar els soldats de l'infanteria llaugera, els quals porten molt poca protecció.

L'infanteria llaugera és un tipo d'infanteria especialisada per a incursionar de manera profunda dins del territori enemic, apareixent equipada a través de mijos llaugers i és d'una gran movilitat que li permetra explorar i assaltar satisfactoriament els objectius enemics.

Evolució

Els grecs no eren, provablement, els primer, pero se sap que la seua infanteria estava estructurada en una formació fixa, és dir, la falange. La falange era una formació d'infanteria tancada, lo que tots els soldats en la mateixa funció. Baix Aleixandre Magne, fon la formació fonamental per a conquistar un imperi. L'eixercit grec posseia cavalleria, pero foren principalment l'infanteria l'arma principal.

Els eixercits romans s'han caracterisat per una unitat fixa i equip per a l'infanteria: la llegió. La llegio constava de 4500 a 6000 hòmens forts, tenien acces a la cavalleria 100 a 300 per a el treballe de reconeiximent. L'exit de les llegions se basà en l'entrenament i la disciplina dels soldats, l'organisacio professional i la flexibilitat de desplegament.

Despuix de la caiguda de l'Imperi Romà, l'atenció se desplaçà a la cavalleria en el camp de batalla. El cavaller estava en Europa, dominant en el camp de batalla. En el seu cavall, la seua invulnerabilitat relativa a les fleches de la seua pesada armadura que l'infanteria era casi impossible de contestar. Una excepció fon quan l'infanteria entrenada i dirigida, com en la batalla d'Hastings, la batalla dels Spurs i els Husitas baix Jan Zizka. Suïssa tingué gran èxit en la seua infanteria.

L'aparició de l'arma de foc donà l'infanteria atra arma en que podia perforar l'armadura del cavaller, és dir, el fusil. Com resultat, el soldat d'infanteria també experimentà un renaiximent en el camp de batalla. Inicialment, el mosqueter protegit per tropes en piques irlandeses en formacions tancades com el terç espanyol, en una taxa creixent de foc dels mosquets i l'adició de la bayoneta.

L'época de Napoleó va vore a un predomini de l'infanteria en el camp de batalla. L'infanteria s'agrupen en batallons, que depén de les circumstancies en el camp de batalla se posaren en diferents configuracions:

• Llinia: tots els soldats d'una unitat de peu al costat de l'atre. Per lo general, havia tres fileres darrere de l'atra. Esta era una formació defensiva tipica: tots els soldats al mateix temps feen foc de mosquet.
• Tancada: Esta formació fon utilisada com defensa contra l'envestida de la cavalleria.
• Columna: Se componia de dos tipos. Un d'ells era per a la marcha, quan una unitat al camp se dirigia. L'atre fon en el propi camp de batalla: els hòmens se fleixinaven junts, no disparen, pero en la bayoneta amerada.
• Orde mixt: Esta formacio fon una combinació de llinies i columnes. D'un regiment en tres batallons, una llinia dibuixada en, mentres que els atres dos seguiren en caravana darrere. Esta formació s'utilisa principalment en els eixercits francesos.

Ademés d'aço, havia:

• D'Infanteria Llaugera (frances: fusilers, angles: tiradors): Els soldats se traslladaren a la seua propia discreció en el camp de batalla, fent el millor us de la cobertura de foc. Un precursor d'aço foren els llimitadors austriacs.

Fins a mitat del sigle XIX se traslladà a l'infanteria a peu fins el camp de batalla, pero esta faena és cada volta més dominada pels ferrocarrils. En la primera Guerra Mundial demostrà la francesos també l'efecte d'infanteria motorisada, quan els alemans amenaçaven Paris. L'us de 600 taxis fon per a 6000 hòmens a les posicions de l'infanteria de reserva des de Paris a vàries decenes de quilometros cap al nort, se traslladà a la primera batalla del Marne per a trencar una brecha entre els eixercits alemans que alvançaven. Les tactiques habituals d'infanteria en el començament de la primera Guerra Mundial s'han canviat poc des de que, basicament, a mitat del sigle XIX, pero millorant significativament l'exactitut i la velocitat de dispar d'armes menudes i d'artilleria cap al final d'eixe sigle significava que les formacions de masses tradicionals no deixen de ser apropiat.

En el curs d'esta guerra, les noves tactiques d'infanteria desenrollada, una en el moment indicat com "infiltració": els soldats en grups reduits, en les armes menudes, granades, e inclús gavinets rapidament en les trincheres enemiques per a penetrar i per lo tant per a vencer, en lloc la massa s'afanya a realisar.

En la segona Guerra Mundial mostrà la necessitat de protegir a l'infanteria, per un costat (vehículs blindats d'infanteria) i també per a alvançar en rapidea en els alvanços de tancs. Hi ha una nova manera de traslladar a través de paracaigudes l'infanteria darrere de les llinies enemiques, a on se les deixen caure.

L'infanteria de hui, que és impulsat per la maquinaria, inclou vehículs de combat d'infanteria, l'infanteria mecanisada. L'infanteria desplegada per avions o helicopters se crida infanteria aeromóviles o tropes aerotransportades. En la guerra moderna les operacions de l'infanteria sovint se combinen en els de l'armada, força aerea, la cavalleria (els tancs) i artilleria.