Diferència entre les revisions de "Sigle XI a. C."
m (Text reemplaça - ' avançar ' a ' alvançar ') |
(Text reemplaça - 'segle' a 'sigle') |
||
| Llínea 2: | Llínea 2: | ||
| en?=a. C. | | en?=a. C. | ||
| sa=X | | sa=X | ||
| − | | | + | | sigle=XI |
| sp=XII | | sp=XII | ||
| década=10 | | década=10 | ||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
==Política== | ==Política== | ||
| − | [[Archiu:Cabinet des Médailes, Paris - Michaux Stone.JPG|thumb|right|Pedra de Michaux, una [[estela]] en inscripcions en [[acadi]] trobada prop de Bagdat datada de principis del | + | [[Archiu:Cabinet des Médailes, Paris - Michaux Stone.JPG|thumb|right|Pedra de Michaux, una [[estela]] en inscripcions en [[acadi]] trobada prop de Bagdat datada de principis del sigle XI a.C.]] |
Es produïx la fundació de l'[[Estat de Jin]] de l'[[antiga China]], en l'adveniment de la [[Dinastia Zhou]]. El regnat de [[Codros]] a Atenes és el darrer del periodo absolutista (i mític) de l'història de la regió. Per contra Israel comença el seu periodo monàrquic en [[Saül]] i despuix [[Davit]]. L'[[Imperi Nou d'Egipte]] arriba a la seua fi. Es produïx l'auge de [[Tartessos]]. | Es produïx la fundació de l'[[Estat de Jin]] de l'[[antiga China]], en l'adveniment de la [[Dinastia Zhou]]. El regnat de [[Codros]] a Atenes és el darrer del periodo absolutista (i mític) de l'història de la regió. Per contra Israel comença el seu periodo monàrquic en [[Saül]] i despuix [[Davit]]. L'[[Imperi Nou d'Egipte]] arriba a la seua fi. Es produïx l'auge de [[Tartessos]]. | ||
Revisió de 21:00 23 jun 2022
| Sigles: | Sigle X Sigle XI Sigle XII |
| Décades: | Anys 1000 Anys 1010 Anys 1020 Anys 1030 Anys 1040 Anys 1050 Anys 1060 Anys 1070 Anys 1080 Anys 1090 |
| Taula anual sigle XI | |
Formalment el sigle XI a. C. comprén els anys 1001 a. C.-1100 a. C. abdós inclosos.
Política
Es produïx la fundació de l'Estat de Jin de l'antiga China, en l'adveniment de la Dinastia Zhou. El regnat de Codros a Atenes és el darrer del periodo absolutista (i mític) de l'història de la regió. Per contra Israel comença el seu periodo monàrquic en Saül i despuix Davit. L'Imperi Nou d'Egipte arriba a la seua fi. Es produïx l'auge de Tartessos.
Economia i societat
Els fenicis es fan en el control del comerç en el Mediterràneu, actuant com a intermediaris de diversos pobles i imponent tributs al transport per mar. Ajuden a alvançar pobles de l'oest d'Europa i nord-oest d'Àfrica fins al moment en poc contacte en el restant de la civilisació.
Invencions i descobriments
Els fenicis desenrollen l'alfabet, que serà la base de la majoria de sistemes d'escritura occidentals posteriors. La correlació entre so i grafia i no entre concepte i ideograma fa que siga més fàcil d'deprendre i transmetre.
S'inventa una ballesta de repetició (data provable) a la China, que permet disparar més ràpidament als enemics.