Diferència entre les revisions de "Rosa (flor)"
m (Jose2 pàgina traslladada Rosa a Rosa (flor)) |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[ | + | [[Roses al jardí de l'hospital de València.JPG|thumb|250px|Rosers en el jardí de l'antic hospital de [[Valéncia]] |
| − | [[ | + | |
| + | [[File:Rosa Red Chateau01.jpg|thumb|250px|Rosa]] | ||
| + | |||
| + | [[File:Belles fleures 2.JPG||thumb|250px|Roses]] | ||
La '''rosa''' és la flor del roser . També és un gènero de plantes en flor de la família Rosaceae. Hi ha al voltant de 100 espècies salvages de roses, la majoria originàries de zones temperades de l'hemisferi nort. Les espècies formen un grup d'arbusts, generalment espinosos. | La '''rosa''' és la flor del roser . També és un gènero de plantes en flor de la família Rosaceae. Hi ha al voltant de 100 espècies salvages de roses, la majoria originàries de zones temperades de l'hemisferi nort. Les espècies formen un grup d'arbusts, generalment espinosos. | ||
| Llínea 15: | Llínea 18: | ||
En algunes llegendes italianes, la rosa és símbol de virginitat. contràriament, les cortesanes de [[Antiga Roma|Roma]] celebraven la seua festa el dia [[23 d'abril]], consagrat a Venus Ericina, i es mostraven adornades de roses i [[murta|murtes]]. | En algunes llegendes italianes, la rosa és símbol de virginitat. contràriament, les cortesanes de [[Antiga Roma|Roma]] celebraven la seua festa el dia [[23 d'abril]], consagrat a Venus Ericina, i es mostraven adornades de roses i [[murta|murtes]]. | ||
| − | |||
| − | |||
[[Categoria:Botànica]] | [[Categoria:Botànica]] | ||
Revisió de 10:49 12 maig 2021
[[Roses al jardí de l'hospital de València.JPG|thumb|250px|Rosers en el jardí de l'antic hospital de Valéncia
La rosa és la flor del roser . També és un gènero de plantes en flor de la família Rosaceae. Hi ha al voltant de 100 espècies salvages de roses, la majoria originàries de zones temperades de l'hemisferi nort. Les espècies formen un grup d'arbusts, generalment espinosos.
Hi ha una gran varietat de roses cultivades de diferents colors, formes i aromes. Els criadors de roses del sigle XX varen accentuar la grandària i color, produint les flors grans, atractives en poca o gens d'olor. Moltes roses salvages i "passades de moda", per contra, tenen una olor dolça i forta.
Les roses estan entre les flors més comunes venudes pels floristes, aixina com un dels arbusts més populars de jardí. Les roses són de gran importància econòmica tant com a collita per a l'us dels floristes com per la fabricació de perfums. Les roses salvages tenen cinc pétals (alguna espècie en té deu) i un gran número d'estams (el que els botànics nomenen número indefinit). En les roses domèstiques alguns verticils corresponents a estams es desenrollen com a pétals, conseguint un número gran de pétals, que sempre és múltiple de cinc.
Mitologia
En la tradició grega, la rosa és una de les flors dels deus, naixcuda d'una gota de sanc de Venus, en punchar-se el peu en una espina. Un atra versió dins la mitologia grega la concep com a inicialment blanca, i es va tenyir de roig degut a la sanc d'Adonis (en alusió al pas de la llum blanca de l'alba a la rosada de l'aurora). D'igual manera que a Venus i Flora, les estàtues de les quals s'adornaven en roses, esta flor era també consagrada a Dionís.
En algunes llegendes italianes, la rosa és símbol de virginitat. contràriament, les cortesanes de Roma celebraven la seua festa el dia 23 d'abril, consagrat a Venus Ericina, i es mostraven adornades de roses i murtes.
Referències
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul ca.wikipedia.org/wiki/All de la Wikipedia en català, baix llicència Creative Commons-BY-SA.