Diferència entre les revisions de "Tomàs Vicent Tosca"
m |
m |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[File:Tomás Vicente Tosca.jpg|thumb|250px|Retrato del Pare Tosca de l'any [[1791]]]] | [[File:Tomás Vicente Tosca.jpg|thumb|250px|Retrato del Pare Tosca de l'any [[1791]]]] | ||
| − | '''Tomàs Vicent Tosca''' ([[Valéncia]], [[21 de decembre]] de [[1651]] – Valéncia, [[17 d'abril]] de [[1723]]), ademés de eclesiàstic era també matemàtic, arquitecte, filòsof i físic. També va ser un dels “novatores”, fundadors de l'Acadèmia Científica. | + | '''Tomàs Vicent Tosca''' ([[Valéncia]], [[21 de decembre]] de [[1651]] – Valéncia, [[17 d'abril]] de [[1723]]), ademés de eclesiàstic era també matemàtic, arquitecte, filòsof i físic. També va ser un dels “novatores”, fundadors de l'[[Acadèmia Científica]]. |
En l'any [[1686]] va fundar en casa de [[Baltasar Iñigo|Baltasar Íñigo]] i [[Joan Batiste Corachan]] el moviment dels “Novatores” i al voltant de l'any [[1697]] va instituir en la Congregació una escola de matemàtiques, a on acodien jóvens nobles de la ciutat. | En l'any [[1686]] va fundar en casa de [[Baltasar Iñigo|Baltasar Íñigo]] i [[Joan Batiste Corachan]] el moviment dels “Novatores” i al voltant de l'any [[1697]] va instituir en la Congregació una escola de matemàtiques, a on acodien jóvens nobles de la ciutat. | ||
Revisió de 11:12 1 gin 2020
Tomàs Vicent Tosca (Valéncia, 21 de decembre de 1651 – Valéncia, 17 d'abril de 1723), ademés de eclesiàstic era també matemàtic, arquitecte, filòsof i físic. També va ser un dels “novatores”, fundadors de l'Acadèmia Científica.
En l'any 1686 va fundar en casa de Baltasar Íñigo i Joan Batiste Corachan el moviment dels “Novatores” i al voltant de l'any 1697 va instituir en la Congregació una escola de matemàtiques, a on acodien jóvens nobles de la ciutat.
Estudià e investigà gran quantitat de temes biomèdics d'acort en el sistema yatromecànic aplicat a la medicina lo mateix que Joan Batista Corachan. Des de juny de 1717 fins a 1720, Tosca va ocupar el càrrec de vicerrector de l'Universitat de Valéncia.
De la mateixa manera que Corachán, Tosca va assistir a la ciutat en vàries qüestions de tipo tècnic, com la relativa al port del Grau —millora del Pont de Fusta i derribe del de pedra—. Ademés va elaborar un pla per a fer un port en Cullera i un canal navegable en l'Albufera i en el riu Xúquer. Aixina mateix, es va interessar per la cartografia, el dibuix i l'arquitectura, com a mostra la realisació de diversos treballs i dictamens arquitectònics. Va dibuixar també un pla de la ciutat, que va concloure en l'any 1704, i que va ser modificat i actualisat, possiblement per Antonio Bordazar, i gravat per José Fortea cap a l'any 1738. Dit pla es conserva actualment en el Museu Històric Municipal de Valéncia i existix una reproducció en maqueta en el Museu valencià de l'ilustració i la modernitat.
Obres
- Valentia edetanorum, vulgo del Cid (1704)
- Compendio Mathematico
- Compendium Philosophicum (1754)
- Vida, Virtudes y Milagros de la venerable madre Sor Josefa María de Santa Inés (1775)
- Tratados de Arquitectura civil, Montea y Cantería y Reloxes (1794)
- Apparatus philosophicus sive Enciclopaedia omnium scientiarum de scibili in commune pertractans
- Totius logicae brevis explicatio
- Physicae id est entis corporei Philosophicae tractus brevis
- Lógica.
Obra arquitectónica
- Monument de Semana Santa en la Catedral de Valéncia
- Proyecte de un nou teatre de Valéncia
- Portal del pont del Real
- Disseny i eixecució de l'Iglésia de Santo Tomás i San Felip Neri (iglésia de la Congregació)