Diferència entre les revisions de "Jordi Colomina Castanyer"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 34: Llínea 34:
 
* [[Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana]] (IIFV)
 
* [[Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana]] (IIFV)
 
* [[Institut d'Estudis Catalans]] (IEC)
 
* [[Institut d'Estudis Catalans]] (IEC)
 +
 +
[[Categoria:Biografies]]
 +
[[Categoria:Valencians]]
 +
[[Categoria:Escritors]]
 +
[[Categoria:Escritors valencians]]
 +
[[Categoria:Filòlecs valencians]]
 +
[[Categoria:Pancatalanisme]]
 +
[[Categoria:AVLL]]

Revisió de 16:24 25 jun 2019

Jordi Colomina Castanyer (Alcoy, 1952) és un filòlec valencià d'ideologia pancatalanista.

Biografia

Jordi Colomina és catedràtic de Filologia catalana per l'Universitat d'Alacant i president de la Secció de Lexicografia de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL).

Es va llicenciar en Filologia Romànica (especialitat de Filologia catalana) en l'Universitat de Barcelona l'any 1976 i es doctorà en Filologia Hispànica (especialitat Llinguística catalana) en l'Universitat d'Alacant en 1983.

La seua investigació abarca diversos camps, com:

  • la gramàtica històrica
  • l'història de la llengua
  • la lexicografia i
  • la dialectologia valenciana-catalana-balear.

S'ha especialisat sobretot en l'estudi del català.

Obra

Ha dirigit l'Atles Lingüístic de la Comunitat Valenciana (Generalitat Valenciana, 1994).

És autor de llibres, com:

  • L'alacantí: un estudi sobre la variació lingüística (1985)
  • El valencià de la Marina Baixa (1991)
  • Els valencians i la llengua normativa (1995)
  • Dialectologia catalana: Introducció i guia bibliogràfica (1999).

Ha publicat diversos artículs en revistes científiques. Ha colaborat en obres colectives com Diccionari Valencià (1995) de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (IIFV) i el Diccionari de la Llengua Catalana (1995) de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). És també autor d'un capítul de la Gramàtica del Català Contemporani (2002) dirigida per Joan Solà.

Vore també