Diferència entre les revisions de "Richard Wagner"
m (Text reemplaça - ' la qual cosa ' a ' lo que ') |
m |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Image:RichardWagner.jpg|thumb|250px|Richard Wagner en l'any [[1871]]]] | [[Image:RichardWagner.jpg|thumb|250px|Richard Wagner en l'any [[1871]]]] | ||
| − | '''Wilhelm Richard Wagner''' ([[Leipzig]], [[Regne de Sajònia]], [[Confederació del Rin]], [[22 de maig]] de [[1813]] – [[Venècia]], Regne d'[[Itàlia]], [[13 de febrer]] de [[1883]]) fon un [[compositor]], [[director d'orquesta]], [[poeta]] i [[teoria musical|teòric musical]] [[Alemanya|alemà]]. La seua figura ha passat a la posteritat principalment per les seues òperes (també qualificades com «drames musicals») en les que, a diferència d'atres grans compositors, assumix també la [[escenografia]] i el | + | '''Wilhelm Richard Wagner''' ([[Leipzig]], [[Regne de Sajònia]], [[Confederació del Rin]], [[22 de maig]] de [[1813]] – [[Venècia]], Regne d'[[Itàlia]], [[13 de febrer]] de [[1883]]) fon un [[compositor]], [[director d'orquesta]], [[poeta]] i [[teoria musical|teòric musical]] [[Alemanya|alemà]]. La seua figura ha passat a la posteritat principalment per les seues òperes (també qualificades com «drames musicals») en les que, a diferència d'atres grans compositors, assumix també la [[escenografia]] i el llibret. |
Les obres de Wagner, particularment les de la seua última etapa, destaquen pel seu [[contrapunt|textura contrapuntista]], riquea [[escala cromàtica|cromàtica]], [[harmonia]] i [[orquestació]], i un elaborat us dels [[leitmotiv]]s, temes musicals associats a caràcters específics o elements dins de la trama. Wagner fon pioner en diversos alvanços del llenguage musical, com ara un extrem cromatisme (associat en el [[color orquestal]]) o el canvi ràpit dels centres tonals, lo que va influir en el desenroll de la [[música docta]] europea. | Les obres de Wagner, particularment les de la seua última etapa, destaquen pel seu [[contrapunt|textura contrapuntista]], riquea [[escala cromàtica|cromàtica]], [[harmonia]] i [[orquestació]], i un elaborat us dels [[leitmotiv]]s, temes musicals associats a caràcters específics o elements dins de la trama. Wagner fon pioner en diversos alvanços del llenguage musical, com ara un extrem cromatisme (associat en el [[color orquestal]]) o el canvi ràpit dels centres tonals, lo que va influir en el desenroll de la [[música docta]] europea. | ||
Revisió de 10:20 25 nov 2019
Wilhelm Richard Wagner (Leipzig, Regne de Sajònia, Confederació del Rin, 22 de maig de 1813 – Venècia, Regne d'Itàlia, 13 de febrer de 1883) fon un compositor, director d'orquesta, poeta i teòric musical alemà. La seua figura ha passat a la posteritat principalment per les seues òperes (també qualificades com «drames musicals») en les que, a diferència d'atres grans compositors, assumix també la escenografia i el llibret.
Les obres de Wagner, particularment les de la seua última etapa, destaquen pel seu textura contrapuntista, riquea cromàtica, harmonia i orquestació, i un elaborat us dels leitmotivs, temes musicals associats a caràcters específics o elements dins de la trama. Wagner fon pioner en diversos alvanços del llenguage musical, com ara un extrem cromatisme (associat en el color orquestal) o el canvi ràpit dels centres tonals, lo que va influir en el desenroll de la música docta europea.
Va transformar el pensament musical a través de l'idea de Gesamtkunstwerk ('obra d'art total'), la síntesis de totes les arts poètiques, visuals, musicals i escèniques queda plasmada en la seua monumental òpera dividida en quatre parts L'anell del Nibelungo . Wagner construí el seu propi teatre d'òpera per a escenificar estes obres del modo en qué ell les imaginava.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Richard Wagner.