Diferència entre les revisions de "Potestat reglamentària"
Anar a la navegació
Anar a la busca
m |
|||
Llínea 3: | Llínea 3: | ||
No és privativa del [[Poder Eixecutiu]], atres òrguens també poden eixercir-la. Aixina per eixemple, les [[Poder Llegislatiu|Cambres del Parlament]], o [[Poder Judicial|Tribunals Superiors de Justícia]]. No obstant això, la potestat reglamentària està radicada principalment en l'Eixecutiu. | No és privativa del [[Poder Eixecutiu]], atres òrguens també poden eixercir-la. Aixina per eixemple, les [[Poder Llegislatiu|Cambres del Parlament]], o [[Poder Judicial|Tribunals Superiors de Justícia]]. No obstant això, la potestat reglamentària està radicada principalment en l'Eixecutiu. | ||
− | Consistix en dictar normes que regulen les activitats administratives públiques. | + | Consistix en dictar normes que regulen les activitats administratives públiques. |
==Vore també== | ==Vore també== |
Última revisió del 17:36 21 abr 2024
La potestat reglamentària és la prerrogativa per la qual les administracions públiques poden crear normes en ranc reglamentari, és dir, normes subordinades a les lleis, ya siguen reglaments, decrets o instruccions.
No és privativa del Poder Eixecutiu, atres òrguens també poden eixercir-la. Aixina per eixemple, les Cambres del Parlament, o Tribunals Superiors de Justícia. No obstant això, la potestat reglamentària està radicada principalment en l'Eixecutiu.
Consistix en dictar normes que regulen les activitats administratives públiques.
Vore també[editar | editar còdic]
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Potestad reglamentaria de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.