Diferència entre les revisions de "Colege"
Anar a la navegació
Anar a la busca
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
La paraula '''colege''' (Del llatí collēgium, mat. sign.) té diferents accepcions. | La paraula '''colege''' (Del llatí collēgium, mat. sign.) té diferents accepcions. | ||
| + | |||
| + | == Diccionari RACV == | ||
Segons el [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]] de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV), diu: | Segons el [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]] de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV), diu: | ||
| Llínea 14: | Llínea 16: | ||
* '''Colege cardenalici''' (Religió), Sacre Colege del cos de cardenals de l'Iglésia Catòlica. | * '''Colege cardenalici''' (Religió), Sacre Colege del cos de cardenals de l'Iglésia Catòlica. | ||
* '''Colege electoral''', conjunt d'electors que tenen vot en una mateixa taula, aixina com, el lloc a on se reunixen per a votar. | * '''Colege electoral''', conjunt d'electors que tenen vot en una mateixa taula, aixina com, el lloc a on se reunixen per a votar. | ||
| + | |||
| + | == Diccionari DHIVAM == | ||
Segons el [[Diccionari Históric del Valencià Modern|Diccionari Històric de l'Idioma Valencià Modern]] (DHIVAM) de [[Ricart Garcia Moya]], diu: | Segons el [[Diccionari Históric del Valencià Modern|Diccionari Històric de l'Idioma Valencià Modern]] (DHIVAM) de [[Ricart Garcia Moya]], diu: | ||
| Llínea 47: | Llínea 51: | ||
* “en Valencia diuen colege” (Corominas: DECLLC, t. 5, p. 139) | * “en Valencia diuen colege” (Corominas: DECLLC, t. 5, p. 139) | ||
| + | |||
| + | == Enllaços externs == | ||
| + | |||
| + | * [http://www.culturavalenciana.es/llengua/com-sescriu-en-valencia-colege-o-col%e2%80%a2legi/ ¿Cóm s’escriu en valencià “Colege” o “Col•legi”? - Cultura Valenciana] | ||
Revisió de 12:14 30 dec 2018
La paraula colege (Del llatí collēgium, mat. sign.) té diferents accepcions.
Diccionari RACV
Segons el Diccionari General de la Llengua Valenciana de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), diu:
- Cos de persones someses a un reglament comú.
- Corporació de persones de la mateixa professió: Colege d'Arquitectes de Castelló. Colege de Meges d'Alacant.
- Establiment d'ensenyança primària o secundària, aixina com, l'edifici a on està instalat.
Diferents tipos de coleges:
- Colege major, residència d'estudiants universitaris.
- Colege universitari, centre d'ensenyança superior adscrit a una Universitat i a on se cursen els primers cicles de la carrera.
- Colege menor, residència d'estudiants d'ensenyança mija.
- Colege cardenalici (Religió), Sacre Colege del cos de cardenals de l'Iglésia Catòlica.
- Colege electoral, conjunt d'electors que tenen vot en una mateixa taula, aixina com, el lloc a on se reunixen per a votar.
Diccionari DHIVAM
Segons el Diccionari Històric de l'Idioma Valencià Modern (DHIVAM) de Ricart Garcia Moya, diu:
Colege -la grafía del val. modern “colege” tingué sa evolució des de “colegi, colechi” y, per supost, sense'l digraf català “l.l”: “e nengú colegi d ofici es tan damnós com colegi de notaris” (Castelví: Scachs d amor, a. 1493)
Ademés, cita alguns eixemples a on aparéixen les paraules "colegi", "colechi" i la seua evolució a la paraula "colege" en diferents publicacions:
- “No quedá Colegi, Art, / Ofici pobre ni rich, /Clero…” (Ros, Carlos: Coloqui entretengut entre quatre llauradors, 1746)
- “mire, dihuen que ha parlat/ aquell Dragó del Colechi” (Coloqui entre el So Masiá de Benifaraig y Sento el del Forn, 1797)
- “colege: colegio” (Escrig: Dicc. 1851)
- “está así el colege… agregat al Institut” (Gadea: Tipos, 1908, p. 276)
- “colege” (Fullana: Voc. 1921)
- “al Colege del Patriarca y tríeselos” (Barchino, P.: ¿Quí talla l’abaecho?, 1924, p. 4)
- “intente comunicar al Colege de Cisneros” (Ivars, Andrés: Diari, 20 juliol 1936)
- “en un colege d'Alacant” (Llibret Foguera de Campoamor, Alacant, 1944)
- “en Valencia diuen colege” (Corominas: DECLLC, t. 5, p. 139)