Diferència entre les revisions de "Colege"
Anar a la navegació
Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «La paraula '''colege''' (Del llatí collēgium, mat. sign.) té diferents accepcions. Segons el Diccionari General de la Llengua Valenciana de la Real Ac...») |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
La paraula '''colege''' (Del llatí collēgium, mat. sign.) té diferents accepcions. | La paraula '''colege''' (Del llatí collēgium, mat. sign.) té diferents accepcions. | ||
| − | Segons el [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]] de la [[Real | + | Segons el [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]] de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV), diu: |
* Cos de persones someses a un reglament comú. | * Cos de persones someses a un reglament comú. | ||
| Llínea 15: | Llínea 15: | ||
* '''Colege electoral''', conjunt d'electors que tenen vot en una mateixa taula, aixina com, el lloc a on se reunixen per a votar. | * '''Colege electoral''', conjunt d'electors que tenen vot en una mateixa taula, aixina com, el lloc a on se reunixen per a votar. | ||
| − | Segons el [[Diccionari Històric de l'Idioma Valencià Modern]] (DHIVAM) de [[Ricart Garcia Moya]], diu: | + | Segons el [[Diccionari Históric del Valencià Modern|Diccionari Històric de l'Idioma Valencià Modern]] (DHIVAM) de [[Ricart Garcia Moya]], diu: |
{{Cita|Colege -la grafía del val. modern “colege” tingué sa evolució des de “colegi, colechi” y, per supost, sense'l digraf català “l.l”: “e nengú colegi d ofici es tan damnós com colegi de notaris” (Castelví: Scachs d amor, a. 1493)}} | {{Cita|Colege -la grafía del val. modern “colege” tingué sa evolució des de “colegi, colechi” y, per supost, sense'l digraf català “l.l”: “e nengú colegi d ofici es tan damnós com colegi de notaris” (Castelví: Scachs d amor, a. 1493)}} | ||
Revisió de 12:12 30 dec 2018
La paraula colege (Del llatí collēgium, mat. sign.) té diferents accepcions.
Segons el Diccionari General de la Llengua Valenciana de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), diu:
- Cos de persones someses a un reglament comú.
- Corporació de persones de la mateixa professió: Colege d'Arquitectes de Castelló. Colege de Meges d'Alacant.
- Establiment d'ensenyança primària o secundària, aixina com, l'edifici a on està instalat.
Diferents tipos de coleges:
- Colege major, residència d'estudiants universitaris.
- Colege universitari, centre d'ensenyança superior adscrit a una Universitat i a on se cursen els primers cicles de la carrera.
- Colege menor, residència d'estudiants d'ensenyança mija.
- Colege cardenalici (Religió), Sacre Colege del cos de cardenals de l'Iglésia Catòlica.
- Colege electoral, conjunt d'electors que tenen vot en una mateixa taula, aixina com, el lloc a on se reunixen per a votar.
Segons el Diccionari Històric de l'Idioma Valencià Modern (DHIVAM) de Ricart Garcia Moya, diu:
Colege -la grafía del val. modern “colege” tingué sa evolució des de “colegi, colechi” y, per supost, sense'l digraf català “l.l”: “e nengú colegi d ofici es tan damnós com colegi de notaris” (Castelví: Scachs d amor, a. 1493)
Ademés, cita alguns eixemples a on aparéixen les paraules "colegi", "colechi" i la seua evolució a la paraula "colege" en diferents publicacions:
- “No quedá Colegi, Art, / Ofici pobre ni rich, /Clero…” (Ros, Carlos: Coloqui entretengut entre quatre llauradors, 1746)
- “mire, dihuen que ha parlat/ aquell Dragó del Colechi” (Coloqui entre el So Masiá de Benifaraig y Sento el del Forn, 1797)
- “colege: colegio” (Escrig: Dicc. 1851)
- “está así el colege… agregat al Institut” (Gadea: Tipos, 1908, p. 276)
- “colege” (Fullana: Voc. 1921)
- “al Colege del Patriarca y tríeselos” (Barchino, P.: ¿Quí talla l’abaecho?, 1924, p. 4)
- “intente comunicar al Colege de Cisneros” (Ivars, Andrés: Diari, 20 juliol 1936)
- “en un colege d'Alacant” (Llibret Foguera de Campoamor, Alacant, 1944)
- “en Valencia diuen colege” (Corominas: DECLLC, t. 5, p. 139)