Diferència entre les revisions de "Pacte de Reus"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 13: Llínea 13:
 
Després d'este pacte Zaplana va oferir la creació d'una acadèmia llingüística que reconeguera la unitat de les llengües com reconeix despuix Jordi Pujol.
 
Després d'este pacte Zaplana va oferir la creació d'una acadèmia llingüística que reconeguera la unitat de les llengües com reconeix despuix Jordi Pujol.
  
−
{{cita|Zaplana va dir que reconeixeria la unitat de la llengua creant-la AVL i va complir<ref>[[Levante-EMV]]. 31 d'octubre del 2004</ref> }}
+
{{cita|Zaplana digué que reconeixeria l'unitat de la llengua creant la AVL i va complir<ref>[[Levante-EMV]]. 31 d'octubre del 2004</ref> }}
  
 
Mesos despuix varen arribar els resultats, la [[RACV]] havia segut apartada com entitat normativisadora, i es creà l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL) per a complir el pacte. Esta realisà el seu treball.
 
Mesos despuix varen arribar els resultats, la [[RACV]] havia segut apartada com entitat normativisadora, i es creà l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL) per a complir el pacte. Esta realisà el seu treball.

Revisió de 07:21 10 dec 2018

Image de prensa

El pacte de Reus fon un acort polític firmat entre els nacionalistes catalans de CiU en Jordi Pujol al front, i el Partit Popular de la Comunitat Valenciana en Eduart Zaplana, Francisco Camps i Pons.

L'acort ho redactà Fernando Villalonga i va supondre l'entrega de la llengua valenciana al proyecte polític i cultural del nacionalisme català a canvi del seu soport al govern de José María Aznar.

Fon firmat en la població tarragonina de Reus en 1996 i varen participar Jordi Pujol llavors president de Catalunya, Eduardo Zaplana que era president de la Generalitat Valenciana i el seu Conseller de Cultura Francisco Camps.

Aixina en paraules de Fernando Villalonga en el diari Las Provincias:

Va haver un document que yo vaig redactar i que va servir per a una reunió entre Zaplana i Pujol en Reus. Era una declaració de la posició del govern valencià respecte a la política llingüística. I deixava clar que la denominació del valencià és valencià. Pero també que la lliteratura s'ensenyaria com a unitat que incloguera la Renaixença valenciana i també la catalana. I que es mantindria l'estandart llingüístic del Bolletí Oficial de la Generalitat [1]

Després d'este pacte Zaplana va oferir la creació d'una acadèmia llingüística que reconeguera la unitat de les llengües com reconeix despuix Jordi Pujol.

Zaplana digué que reconeixeria l'unitat de la llengua creant la AVL i va complir[2]

Mesos despuix varen arribar els resultats, la RACV havia segut apartada com entitat normativisadora, i es creà l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) per a complir el pacte. Esta realisà el seu treball.

La AVL aprova que el valencià és la llengua que compartim en Catalunya i Balears. L'entitat aprova que hi ha dos noms llegals per a l'idioma[3]

En el periòdic Levante-EMV aparegueren les següents declaracions de Jordi Pujol:

Como ya reveló en una entrevista concedida a Levante-EMV, Pujol afirmó que "Zaplana cumplió" con el compromiso de acabar con el secesionismo lingüístico con la creación de la Acadèmia Valenciana de la Llengua. "Le dije a Aznar que si quería nuestro apoyo en 1996 tenía que acabar con esto. Me reuní con Zaplana en un mas de Reus y la AVL ha sido un progreso en todo este sentido", explicó. (Levante, 6.2.2008)

Vore també

Referències

  1. ↑ Las Provincias. 9 de decembre del 2004
  2. ↑ Levante-EMV. 31 d'octubre del 2004
  3. ↑ Levante-EMV .10 de febrer de 2005

Bibliografia

  • GARCIA SENTANDREU, Juan. La gran estafa de l'AVLL (Valéncia, 2008). Editat per Granada 3 Servicios gráficos.

Enllaços externs

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Pacte_de_Reus&oldid=143399»