Diferència entre les revisions de "Moral"
m ("Qui" és correcte per a fer referència a persones, igual que "quien" en castellà, pero la moral no és cap persona, sino una entitat abstracta.) |
m (pron. relatiu. Pot gastar-se absolutament i sense antecedent, designant a persones o a coses personificades. En quant a se/es la RACV recomana ficar "Se" a principi de frase o raere de consonant, en tots els demés cassos no hi ha recomanció.) |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
La '''moral''' (del [[llatí]] ''mos, moris'', 'costum') és una disciplina humana que determina la rectitut del [[comportament]] humà, segons unes normes que expressen l'existència d'uns [[deure]]s i obligacions. A través d'estos principis morals les persones decidixen les categories de bo-dolent, just-injust, adequat-inadequat a través dels [[juí|juïns]] morals. | La '''moral''' (del [[llatí]] ''mos, moris'', 'costum') és una disciplina humana que determina la rectitut del [[comportament]] humà, segons unes normes que expressen l'existència d'uns [[deure]]s i obligacions. A través d'estos principis morals les persones decidixen les categories de bo-dolent, just-injust, adequat-inadequat a través dels [[juí|juïns]] morals. | ||
| − | Encara que està íntimament relacionada en l'[[ètica]], no es poden considerar com a sinònimes, puix mentres que és la moral | + | Encara que està íntimament relacionada en l'[[ètica]], no es poden considerar com a sinònimes, puix mentres que és la moral qui decidix la bondat o maldat d'una acció, l'ètica lo que fa és una reflexió de caràcter filosòfic sobre la creació dels juïns morals, i per això es considera plenament integrada com una branca fonamental de la [[filosofia]] (encara que esta també analisa les qüestions morals). Per això, es pot definir l'ètica en la filosofia moral, pero sense identificar l'ètica plenament en la moral. |
La creació del juí moral és un procés individual en cada persona, basat en les creències, en el nivell de desenroll (segons afirma [[Lawrence Kohlberg]]), en funció dels sentiments (com considera l'[[emotivisme moral]]) o en funció de les nostres creències o conviccions. No obstant això, el juí moral sempre es troba (parcialment o radicalment) unit a les creències ètiques, socials, polítiques i religioses de la comunitat a on se troba inserit l'individu. | La creació del juí moral és un procés individual en cada persona, basat en les creències, en el nivell de desenroll (segons afirma [[Lawrence Kohlberg]]), en funció dels sentiments (com considera l'[[emotivisme moral]]) o en funció de les nostres creències o conviccions. No obstant això, el juí moral sempre es troba (parcialment o radicalment) unit a les creències ètiques, socials, polítiques i religioses de la comunitat a on se troba inserit l'individu. | ||
Revisió de 09:00 15 set 2018
La moral (del llatí mos, moris, 'costum') és una disciplina humana que determina la rectitut del comportament humà, segons unes normes que expressen l'existència d'uns deures i obligacions. A través d'estos principis morals les persones decidixen les categories de bo-dolent, just-injust, adequat-inadequat a través dels juïns morals.
Encara que està íntimament relacionada en l'ètica, no es poden considerar com a sinònimes, puix mentres que és la moral qui decidix la bondat o maldat d'una acció, l'ètica lo que fa és una reflexió de caràcter filosòfic sobre la creació dels juïns morals, i per això es considera plenament integrada com una branca fonamental de la filosofia (encara que esta també analisa les qüestions morals). Per això, es pot definir l'ètica en la filosofia moral, pero sense identificar l'ètica plenament en la moral.
La creació del juí moral és un procés individual en cada persona, basat en les creències, en el nivell de desenroll (segons afirma Lawrence Kohlberg), en funció dels sentiments (com considera l'emotivisme moral) o en funció de les nostres creències o conviccions. No obstant això, el juí moral sempre es troba (parcialment o radicalment) unit a les creències ètiques, socials, polítiques i religioses de la comunitat a on se troba inserit l'individu.
De les accions o conductes de les persones per lo que fa al be i al mal, o relatiu ad elles.
Bibliografia
- Batson, D., & Ahmad, N. (2008). Altruism: Myth or Reality?. In-Mind Magazine, 6.
- Bermudo, J.M. La Filosofía moderna y su proyección contemporánea. Barcanova. Barcelona, 1983
- Hume, D. Tratado sobre la naturaleza humana. Editora Nacional. Madrid, 1977.
- Kant, I. Fundamentación de la Metafísica de las Costumbres. Santillana. Madrid. 1996.
- Russell, B. Historia de la Filosofía Occidental. Espasa. Madrid,1984.
- El emotivismo moral y el diálogo racional. El tránsito entre la moral individual y la ética universal de José Vicente Mestre
- Val la pena ser moral?
- Article sobre l'Imperatiu Categòric (castellà)