Unix

Unix (registrat oficialment com UNIX®) es un sistema operatiu portable, multitarea i multiusuario; desenrollat, en principi, en 1969, per un grup d'empleats dels laboratoris Bell de AT&T, entre els que figuren Ken Thompson, Dennis Ritchie i Douglas McIlroy.

El sistema, junt en tots els drets foren venuts per AT&T a Novell, Inc. Esta vengue posteriorment el software a Santa Creu Operation en 1995, i esta, a la seua volta, ho revengue a Perola Software en 2001, empresa que despuix se converti en el grup SCO. No obstant, Novell sempre argumentà que nomes vengue els drets d'us del software, pero que retingue el copyright sobre "UNIX®". En 2010, i despuix d'una llarga batalla llegal, esta ha passat novament a ser propietat de Novell.

Nomes els sistemes totalment compatibles i que se troben certificats per l'especificacio Single UNIX Specification poden ser denominats "UNIX®" (atres reben la denominacio "similar a un sistema Unix" o "similar a Unix"). En ocasions, suele usar-se el terme "Unix tradicional" per a referir-se a Unix o a un sistema operatiu que conte en les caracteristiques de UNIX Versio 7 o UNIX System V.

Història

Ken Thompson i Dennis Ritchie, creadors d'Unix.

A finals de 1960, el Institut Tecnologic de Massachusetts, els Laboratoris Bell de AT&T i General Electric treballaven en un sistema operatiu experimental cridat Multics (Multiplexed Information and Computing Service), desenrollat per a eixecutar-se en una computadora central (mainframe) model GE-645. L'objectiu del proyecte era desenrollar un gran sistema operatiu interactivo que contase en moltes innovacions, entre elles millors en les politiques de seguritat. El proyecte consegui donar a llum versions per a produccio, pero les primeres versions contaven en un pobre rendiment. Els laboratoris Bell d'AT&T decidiren desvincular-se i dedicar els seus recursos a atres proyectes.

Un dels programadors dels laboratoris Bell, Ken Thompson, segui treballant per a la computadora GE-635 i escrigue un joc cridat Space Travel, (Viage espacial). No obstant, descobri que el joc era llent en la maquina de General Electric i resultava realment car, alguna cosa aixina com 75 dolars d'EE.UU. per cada partida.

D'este modo, Thompson escrigue novament el programa, en ajuda de Dennis Ritchie, en llenguage ensamblador, per a que s'eixecutase en una computadora DEC PDP-7. Esta experiencia, junt al treball que desenrollà per al proyecte Multics, condui a Thompson a iniciar la creacio d'un nou sistema operatiu per a la DEC PDP-7. Thompson i Ritchie lideraron un grup de programadors, entre ells a Rudd Canaday, en els laboratoris Bell, per a desenrollar tant el sistema de fichers com el sistema operatiu multitarea en sí. A lo anterior, agregaren un dragoma de órdenes (o dragoma de comandos) i un chicotet conjunt de programes. El proyecte fon batejat UNICS, com acronim Uniplexed Information and Computing System, puix nomes prestava servicis a dos usuaris (d'acort en Andrew Tanenbaum, era nomes a un usuari). L'autoría d'esta sigla se li atribuix a Brian Kernighan, ya que era un hack de Multics. Donada la popularitat que tingue un joc de paraules que considerava a UNICS un sistema MULTICS capat (puix eunuchs, en angles, es un homofona d'UNICS), se canvià el nom a UNIX, donant orige al llegat que aplega fins els nostres dies.

Fins eixe instant, no havia existit soport economic per part dels laboratoris Bell, pero això canvià quan el Grup d'Investigacio en Ciencies de la Computacio decidi utilisar UNIX en una maquina superiora a la PDP-7. Thompson i Ritchie conseguiren complir en la solicitut d'agregar ferramentes que permeteren el processament de texts a UNIX en una maquina PDP-11/20, i com conseqüencia d'aixo conseguiren el soport economic dels laboratoris Bell. Fon aixina com per volta primera, en 1970, se parla oficialment del sistema operatiu UNIX eixecutat en una PDP-11/20. S'incloïa en ell un programa per a donar format a texts (runoff) i un editor de text. Tant el sistema operatiu com els programes foren escrits en el llenguage ensamblador de la PDP-11/20. Este "sistema de processament de text" inicial, compost tant pel sistema operatiu com de runoff i l'editor de text, fon utilisat en els laboratoris Bell per a processar les solicituts de patents que ells rebien. Pronte, runoff evolucionà fins convertir-se en troff, el primer programa d'edicio electronica que permetia realisar composicio tipografica. El 3 de novembre de 1971 Thomson i Ritchie publicaren un manual de programacio d'UNIX (titul original en angles: "UNIX Programmer's Manual").

En 1972 se prengue la decisio d'escriure novament UNIX, pero esta volta en el llenguage de programacio C. Este canvi significava que UNIX podria ser facilment modificat per a funcionar en atres computadores (d'esta manera, se tornava portable) i aixina atres variacions podien ser desenrollades per atres programadors. Ara, el còdic era mes concis i compacte, lo que se tradui en un aument en la velocitat de desenroll d'UNIX. AT&T posà a UNIX a disposicio d'universitats i companyies, també al govern dels Estats Units, a través de llicencies. Una d'estes llicencies fon otorgada al Departament de Computacio de l'Universitat de Californi, en seu en Berkeley. En 1975 esta institucio desenrollà i publicà la seua propi succedaneu d'UNIX, coneguda com Berkeley Software Distribution (BSD), que se converti en una forta competencia per a la familia UNIX d'AT&T.

Mentres tant, AT&T creó una divisió comercial denominada Unix Systems Laboratories per a l'explotacio comercial del sistema operatiu. El desenroll prosegui, en l'entrega de les versions 4, 5 i 6 en el transcurs de 1975. Estes versions incloïen els pipes o tuberías, lo que permete donar al desenroll una orientacio modular respecte a la base del codic, conseguint aumentar encara mes la velocitat de desenroll. Ya en 1978, prop de 600 o mes maquines estaven eixecutant-se en alguna de les distintes encarnacions d'UNIX.

La versio 7, l'ultima versio de l'UNIX original en ampla distribucio, entrà en circulacio en 1979. Les versions 8, 9 i 10 se desenrollaren durant la década de 1980, pero la seua circulacio se llimità a unes quantes universitats, a pesar de que se publicaren els informes que descrivien el nou treball. Els resultats d'esta investigacio serviren de base per a la creacio de Pla 9 from Bell Labs, un nou sistema operatiu portable i distribuit, dissenyat per a ser el successor d'UNIX en investigacio pels Laboratoris Bell.

Este seria l'aspecte d'UNIX sobre els fins de la década de 1980 utilisant X Window System creat pel MIT

AT&T llavors inicià el desenroll d'UNIX System III, basat en la versio 7, com un variant de tint comercial i aixina venia el producte de manera directa. La primera versio se llançà en 1981. A pesar de lo anterior, l'empresa subsidiaria Western Electric seguia venent versions antigues d'Unix basades en les distintes versions fins la septima. Per a finalisar en la confusio en totes les versions divergents, AT&T decidi combinar varies versions desenrollades en distintes universitats i empreses, donant orige en 1983 a l'Unix System V Release 1. Esta versio presentà caracteristiques tals com l'editor Vi i la biblioteca curses, desenrollades per Berkeley Software Distribution en l'Universitat de Californi, Berkeley. També contava en compatibilitat en les maquines VAX de la companyia DEC.

Cap a 1991, un estudiant de ciencies de la computacio de l'Universitat d'Helsinki, cridat Linus Torvalds desenrollà un nucleu per a computadores en arquitectura x86 de Intel que emulava moltes de les funcionalidades d'UNIX i ho llançà en forma de còdic obert en 1991, baix el nom de Linux. En 1992, el Proyecte GNU escomençà a utilisar el nucleu Linux junt als seus programes.

En 1993, la companyia Novell adquiri la divisió Unix Systems Laboratories d'AT&T junt en la seua propietat intelectual. Açò ocorreu en un moment delicat en el que Unix Systems Laboratories disputava una demanda en els tribunals contra BSD per infraccio dels drets de copyright, revelacio de secrets i violacio de marca de mercat.

Encara que BSD guanyà el juï, Novell descobri que gran part del còdic de BSD fon copiada illegalment en UNIX System V. En realitat, la propietat intelectual de Novell se reduia a uns quants archius font. El corresponent contra-demanda acabà en un acort extrajudicial cuyos termens permanecen baix secret a peticio de Novell.

En 1995, Novell vengue la seua divisió UNIX comercial(es dir, l'antiga Unix Systems Laboratories) a Santa Creu Operation (SCO) reservant-se, aparentment, alguns drets de propietat intelectual sobre el software. SCO contínua la comercialización de System V en el seu producte UnixWare, que durant cert temps passà a denominar-se OpenUnix, encara que ha retomado de nou el nom d'UnixWare.

Families

Com se pot deduir d'esta breu resenya historica, existixen varies families del sistema operatiu UNIX, que han evolucionat de manera independent a lo llarc dels anys. Cada familia se distingue no tant per les seues diferencies tècniques com per les seues diferencies en propietat intelectual. S'observa que totes les families s'han vist contaminades, directa o indirectament, per atres families.

Families UNIX mes significatives

• AT&T: la familia que tingue la seua orige en l'UNIX d'AT&T. Considerada la familia UNIX "pura" i original. Els seus sistemes operatius mes significatius son UNIX System III i UNIX System V.
• BSD: familia originada pel llicenciament d'UNIX a Berkely. BSD se reescribió per a no incorporar propietat intelectual originaria d'AT&T en la versio 4. La primera implementación dels protocols TCP/IP que donaren orige a Internet son la pila (stack) TCP/IP BSD.
• AIX: Esta familia sorgix pel llicenciament d'UNIX System III a IBM.
• Xenix: familia derivada de l'adquisicio dels drets originals d'AT&T primer per part de Microsoft i d'esta els vengue a SCO.
• GNU: En 1983, Richard Stallman anuncià el Proyecte GNU, un ambicios esforç per a crear un sistema similar a Unix, que podese ser distribuit lliurement. El software desenrollat per este proyecte -per eixemple, GNU Emacs i GCC - també han segut part fonamental d'atres sistemes UNIX.
• Linux: En 1991, quan Linus Torvalds començà a propondre el nucleu Linux i a reunir colaboradors, les ferramentes GNU eren l'eleccio perfecta. Al combinar-se abdós elements, conformaren la base del sistema operatiu (basat en POSIX) que hui se coneix com GNU/Linux. Les distribucions basades en el nucleu, el software GNU i atres agregats entre les que se poden mencionar a Slackware Linux, Xarcia Hat Linux i Debian GNU/Linux s'han fet populars tant entre els aficionats a la computacio com en el mon empresarial. Obsérvese que Linux te un orige independent, per lo que se considera un 'clónico' d'UNIX i no un UNIX en el sentit historic.

Les interrelaciones entre estes families son les següents, aproximadament en orde cronologic:

• La familia BSD sorgix del llicenciament de l'UNIX original d'AT&T.
• Xenix també sorgix per llicenciament de l'UNIX original d'AT&T, encara que encara no era propietat de SCO.
• AIX sorgix per llicenciament d'UNIX System III, pero també incorpora propietat intelectual de BSD.
• La familia original AT&T incorpora illegalment propietat intelectual de BSD en UNIX System III r3.
• La familia AIX torna a incorporar propietat intelectual de la familia AT&T, esta volta procedent d'UNIX System V.
• Linux incorpora propietat intelectual de BSD, gracies a que este també se llibera en una llicencia de còdic obert denominada Open-source BSD.
• Segons SCO Group, Linux incorpora propietat intelectual procedent d'AIX, gracies a la colaboracio d'IBM en la versio 2.4, mes encara no està demostrat, hi ha un proces judicial al respecte: Disputes de SCO sobre Linux.

La marca

UNIX es una marca registrada de Novell, despuix d'una disputa en The Open Group en Estats Units i atres països. Esta marca nomes se pot aplicar als sistemes operatius que complixen la "Single Unix Specification" d'esta organisacio i han pagat les regalies establides.

En la practica, el terme UNIX s'utilisa en la seua accepcio de familia. S'aplica també a sistemes multiusuario basats en POSIX (tals com GNU/Linux, Mac VOS X [el qual, en la seua versio 10.5 ya ha alcançat la certificacio UNIX], FreeBSD, NetBSD, OpenBSD), els quals no busquen la certificacio UNIX per resultar cara per a productes destinats al consumidor final o que se distribuixen lliurement en Internet. En estos casos, el terme se suele escriure com "UN*X", "UNIX*", "*NIX", o "*N?X". Per a referir-se a ells (tant a Unix, com als sistema basats en Unix/POSIX) també s'utilisa "Unixes", pero "Unices" (que tracta la paraula Unix com un nom llati de la tercera declinacio) es aixina mateixa popular.

Implementaciones mes importants

A lo llarc de l'història ha sorgit una gran multitut d'implementaciones comercials d'UNIX. No obstant, un conjunt reduit de productes han consolidat el mercat i prevalecen gracies a un continu esforç de desenroll per part de les seues fabricants. Els mes importants son:

Solaris 10, un sistema operatiu derivat de la branca System V

• Solaris de Sun Microsystems. Un dels sistemes operatius Unix mes difosos en l'entorn empresarial i conegut per la seua gran estabilitat. Part del còdic font de Solaris s'ha deslliurat en llicencia de fonts obertes (OpenSolaris).
• AIX de IBM. L'UNIX "propietari" d'IBM compli 20 anys de vida en el 2006 i contínua en ple desenroll, en una perceptible herencia del mainframe en camps com la virtualización o la RAS dels servicis, heretada de les seues "germans majors".
• HP-UX de Hewlett-Packard. Este sistema operatiu també naixque lligat a les computadores departamentals d'este fabricant. També es un sistema operatiu estable que contínua en desenroll.
• Mac VOS X. Se tracta d'un UNIX complet, aprovat per The Open Group. La seua diferencia marcada es que posseix una interfaz grafica propietaria cridada Aqua, i es principalment desenrollada en Objective-C en lloc de C o C++.

Existixen sistemes operatius basats en el nucleu Linux, i el conjunt d'aplicacions GNU (també denominat GNU/Linux), entre les mes utilisades trobem:

• Xarcia Hat Enterprise Linux. Cuyo fabricant Xarcia Hat es conegut per la seua ampla gama de solucions i aportes al desenroll de software lliure. Recolza el proyecte Fedora del qual se beneficia i d'ella se deriven distribucions compatibles com Oracle Enterprise Linux i CentOS, també distribucions com Mandriva Linux, se basà en una de les seues primeres versions.
• SUSE Linux de Novell. Originalment deslliurat per la companyia alemana SuSE. Es popular per les seues ferramentes d'administracio centralisada. De manera analega a RedHat en Fedora, recolza el proyecte openSUSE.
• Debian GNU/Linux. En una de les comunitats mes grans i antigues del moviment de software lliure, es base per a distribucions com Xandros, Mepis, Linspire i Ubuntu.

També son populars els sistemes operatius descendents del 4.4BSD:

• FreeBSD. Potser el sistema operatiu mes popular de la familia, de proposit multiple. En una implementación SMP molt elaborada, es el sistema operatiu utilisat pels servidors de Yahoo. I base de molts sistemes operatius entre ells Mac VOS X de Apple.
• OpenBSD. Amplament reconeguda per la seua seguritat proactiva i auditoria permanent del còdic font. Es utilisada en ambients a on la seguritat cosina sobre tot, es usual trobar-ho instalat en servidors que actüen com Firewall, VPN o Proxy.
• NetBSD. Se li coneix per la seua portabilitat, a octubre de 2008: 53 arquitectures soportades. La NASA ho ha utilisat per a l'investigacio en rets TCP/IP satelitales, a l'igual que per a reciclar computadores velles en software modern.

Les següents implementaciones d'UNIX tenen importancia des del punt de vista historic, no obstant, actualment estan en descostum:

• Tru64 UNIX actualment de Hewlett-Packard (abans de Compaq i originalment de Digital Equipment Corporation).
• UnixWare i SCO OpenServer anteriorment de Santa Creu Operation i ara de SCO Group.
• UX/4800 de NEC.
• IRIX de Silicon Graphics Inc..

ls -irafasx== Órdenes classiques d'UNIX ==

Alguns comandos basics d'UNIX son:

• Navegacio/creacio de directoris/archius: ls cd pwd mkdir rm rmdir cp
• Edicio/visio d'archius: touch more ed vi nano
• Processament de texts: tire cat grep sort uniq set awk tail head
• Comparança d'archius: comm cmp diff patch
• Administracio del sistema: chmod chown ps find xargs sd w who
• Comunicacio: mail telnet ssh ftp finger rlogin
• Shells: sh csh ksh
• Documentacio: man.

Esta es una llista dels xixanta comandos d'usuari de la seccio 1 de la Primera Edicio:

ar as b bas bcd boot cat chdir check chmod chown cmp cp date db (Unix) dbppt dc df dsw dtf du ed find for form hup lbppt ld ln ls mail mesg mkdir mkfs mount mv nm od pr rew (Unix) rkd rkf rkl rm rmdir roff sdate sh stat strip (Unix) la seua sum tap (Unix) tm tty type un wc who write

Atres comandos

• Temps: calç

Vore també

• Jerarquia de directoris en sistemes tipo UNIX
• The Open Group
• BSD
• Mac VOS X
• GNU/Linux
• Llista de programes per a Unix
• Pla 9 from Bell Labs

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Unix.

• Sistemes Unix de l'Open Group
• Wiki sobre sistemes operatius UNIX (PDF)