Diferència entre les revisions de "Idioma esperanto"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
Llínea 25: Llínea 25:
  
 
== Objectiu ==
 
== Objectiu ==
La creació d'est idioma tenia com a objectiu facilitar la comunicació entre els parlants d'idiomes diferents sense donar preferència a una llengua concreta, de manera que els natius, junt a la seua llengua materna, tingueren una segona llengua per a entendre's en les relacions internacionals en persones d'atres llengües. Per lo tant, no dona preferència a cap llengua de les existents sino que pretén arribar a totes les cultures utilisant com a nexe d'unió un idioma neutral. L'objectiu seria superar els imperialismes llingüístics.
+
La creació d'este idioma tenia com a objectiu facilitar la comunicació entre els parlants d'idiomes diferents sense donar preferència a una llengua concreta, de manera que els natius, junt a la seua llengua materna, tingueren una segona llengua per a entendre's en les relacions internacionals en persones d'atres llengües. Per lo tant, no dona preferència a cap llengua de les existents sino que pretén arribar a totes les cultures utilisant com a nexe d'unió un idioma neutral. L'objectiu seria superar els imperialismes llingüístics.
  
 
{{traduït de|ast|Esperanto}}
 
{{traduït de|ast|Esperanto}}

Revisió de 16:00 27 jun 2018

Esperanto
Esperanto
Pronunciació: AFI:
Atres denominacions:
Parlat en:
Regió: Mundial
Parlants: 2 millons (aprox)
Rànquing: No està entre els 100 primers
Família: Al ser artificial, no té família genètica.
estatus oficial
Llengua oficial de: No és oficial en ningun puesto
Regulat per: Akademio de Esperanto
còdics de la llengua
ISO 639-1 eo
ISO 639-2 epo
ISO/FDIS 639-3 epo
SIL epo
vore també: llengua

L'esperanto és un idioma planificat, creat pel oftalmòlec polac L. L. Zamenhof en 1887 com a resultat d'una década de treball. El primer llibre publicat fon La lingvo internacia (en valencià: La llengua internacional).

L'esperanto està destinat per a servir com a idioma auxiliar internacional, el segon idioma (despuix del idioma natal). La major part del seu vocabulari està format per raïls de llengües modernes d'orige indoeuropeu i també del llatí i del grec clàssic. La gramàtica es basa en 16 regles sense excepcions. L'alfabet és fonètic (cada so es correspon a una sola lletra i viceversa). En una estructura llògica (per eixemple les terminacions -o per a substantius, -a per adjectius, etc.). El seu caràcter aglutinant, permet construir paraules combinant raïls, afixos i terminacions, en lo que en un número chicotet de raïls poden expressar-se tots els conceptes possibles, lo que permet un ràpit aprenentage. Açò fa de l'idioma més fàcil de dependre que qualsevol idioma matern, inclús per als no europeus.

Objectiu

La creació d'este idioma tenia com a objectiu facilitar la comunicació entre els parlants d'idiomes diferents sense donar preferència a una llengua concreta, de manera que els natius, junt a la seua llengua materna, tingueren una segona llengua per a entendre's en les relacions internacionals en persones d'atres llengües. Per lo tant, no dona preferència a cap llengua de les existents sino que pretén arribar a totes les cultures utilisant com a nexe d'unió un idioma neutral. L'objectiu seria superar els imperialismes llingüístics.

Enllaços