Diferència entre les revisions de "Grec antic"
m (→Lliteratura) |
m (→Lliteratura) |
||
| Llínea 23: | Llínea 23: | ||
Els primers treballs lliteraris extensos en àtic són les obres dels [[dramatúrgia|dramaturcs]] [[Èsquil]], [[Sòfocles]], [[Eurípides]], [[Aristòfanes]] i [[Menandre d'Atenes]], del [[sigle V aC]]. Els treballs del [[filosofia|filòsof]] atenenc [[Plató]] també daten d'este sigle destacable. Els fets militars dels atenencs varen produir algunes històries universalment llegides com les de [[Tucídides]] i [[Xenofont]]. | Els primers treballs lliteraris extensos en àtic són les obres dels [[dramatúrgia|dramaturcs]] [[Èsquil]], [[Sòfocles]], [[Eurípides]], [[Aristòfanes]] i [[Menandre d'Atenes]], del [[sigle V aC]]. Els treballs del [[filosofia|filòsof]] atenenc [[Plató]] també daten d'este sigle destacable. Els fets militars dels atenencs varen produir algunes històries universalment llegides com les de [[Tucídides]] i [[Xenofont]]. | ||
| − | Llaugerament conegudes per ser més tècniques i llegals són les oracions d'[[Antifont]], [[Demòstenes]], [[Lísies (orador)|Lísies]], [[Isòcrates d'Atenes]] i molts atres. El grec àtic del filòsof [[Aristoteles]] ([[384 a. C.]]-[[322 a. C.), el mentor del qual era Plató, data del periodo de transició del grec clàssic al koiné. | + | Llaugerament conegudes per ser més tècniques i llegals són les oracions d'[[Antifont]], [[Demòstenes]], [[Lísies (orador)|Lísies]], [[Isòcrates d'Atenes]] i molts atres. El grec àtic del filòsof [[Aristoteles]] ([[384 a. C.]]-[[322 a. C.]]), el mentor del qual era Plató, data del periodo de transició del grec clàssic al koiné. |
Actualment els estudiants que estudien el grec antic normalment escomencen en el dialecte àtic de l'época clàssica, i despuix, segons el seus interessos, passen o be al koiné de l'época helenística, al [[Nou Testament]] i atres escrits del [[cristianisme]] primitiu, o be al [[grec homèric]] per a llegir a Homer i atres obres mestres del grec antic. | Actualment els estudiants que estudien el grec antic normalment escomencen en el dialecte àtic de l'época clàssica, i despuix, segons el seus interessos, passen o be al koiné de l'época helenística, al [[Nou Testament]] i atres escrits del [[cristianisme]] primitiu, o be al [[grec homèric]] per a llegir a Homer i atres obres mestres del grec antic. | ||
Última revisió del 19:05 19 jun 2018
El Grec antic és el grec que es parlava en la Grècia Antiga i en les seues colònies (sigles 11 aC a 3 aC). És l'antecessor del grec helenístic o grec koiné (sigles 3 aC a 3 dC).
El grec pertany a la gran família de llengües derivades d'una llengua antepassada comuna coneguda com a indoeuropeu.
La llengua grega de l'antiguetat se parlava no a soles en l'Antiga Grècia peninsular, sino també en les colònies, lo que donà lloc als distints dialectes que en coneixem.
La llengua grega tal i com la coneixem actualment té el seu orige en esta época, encara que ha patit grans transformacions en els seus més de tres mil anys d'història, des del grec micènic de l'edat del bronze fins al grec demòtic contemporàneu, passant pel grec helenístic i pel grec bizantí.
Dialectes del grec antic[editar | editar còdic]
- Àtic
- Jònic
- Eòlic
- Dòric
- Grec nort-occidental
- Arcadochipriota
- Macedoni
Lliteratura[editar | editar còdic]
La lliteratura grega més antiga de la que es té constància (atribuïda a Homero i datada en el sigle VII o VII aC) no es va escriure en dialecte àtic, sino en vell jònic. Atenes i el seu dialecte varen permanéixer en un relatiu segon pla fins que els seus canvis constitucionals varen portar-la a la democràcia en l'any 594 aC, l'inici del periodo clàssic i el creiximent de l'influència atenenca.
Els primers treballs lliteraris extensos en àtic són les obres dels dramaturcs Èsquil, Sòfocles, Eurípides, Aristòfanes i Menandre d'Atenes, del sigle V aC. Els treballs del filòsof atenenc Plató també daten d'este sigle destacable. Els fets militars dels atenencs varen produir algunes històries universalment llegides com les de Tucídides i Xenofont.
Llaugerament conegudes per ser més tècniques i llegals són les oracions d'Antifont, Demòstenes, Lísies, Isòcrates d'Atenes i molts atres. El grec àtic del filòsof Aristoteles (384 a. C.-322 a. C.), el mentor del qual era Plató, data del periodo de transició del grec clàssic al koiné.
Actualment els estudiants que estudien el grec antic normalment escomencen en el dialecte àtic de l'época clàssica, i despuix, segons el seus interessos, passen o be al koiné de l'época helenística, al Nou Testament i atres escrits del cristianisme primitiu, o be al grec homèric per a llegir a Homer i atres obres mestres del grec antic.
Alfabet[editar | editar còdic]
L'alfabet àtic clàssic estava format de les 24 lletres (mayúscules) habituals de l'alfabet grec: Plantilla:Polytonic com a vocals i Plantilla:Polytonic com a consonants.
Les primeres formes de grec escrit no usaven l'alfabet grec tal i com es va conéixer més tart sino el silabari conegut com a llineal B, en el que cada signe representava una consonant i una vocal unides.
Vore també[editar | editar còdic]
- Grec homèric
- Grec micènic és la forma més antiga del grec (sigles 17 aC a 11 aC)
- Protogrec (abans del sigle 17 aC)
- Grec helenístic o Grec koiné (sigles 3 aC a 3 dC)
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul ca.wikipedia.org/wiki/Grec_antic de la Wikipedia en català, baix llicència Creative Commons-BY-SA.