Diferència entre les revisions de "Bayoneta"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Text reemplaça - 'contengut' a 'contingut')
m
Llínea 1: Llínea 1:
 
[[Image:Assault rifles.jpg|thumb|250px|Fusils en bayonetes acoplades]]
 
[[Image:Assault rifles.jpg|thumb|250px|Fusils en bayonetes acoplades]]
La '''bayoneta''' (del [[francés]] ''baïonnette'')<ref>[http://diccionari.llenguavalenciana.com/general/consulta?t=bayoneta "Bayoneta"] Diccionari General de la Llengua Valenciana.</ref> és un [[Gavinet|arma blanca]] molt esmolada, que s'acopla o cala a l'extrem del canó del [[fusil]] per a combatre [[Combat cos a cos|cos a cos]]. La bayoneta més comú des de el [[sigle XVII]] fins el [[sigle XIX|XIX]] era la cridada ''de poal'', consistent en un cilindre metàlic tou al que s'adossava una gavineta triangular, que fon especialment utilisada en els mosquets. En el [[sigle XX]] passà a ser un [[gavinet]] que se pot acoplar a l'arma per a permetre el seu us com a bayoneta.
+
La '''bayoneta''' (del [[francés]] ''baïonnette'')<ref>[http://diccionari.llenguavalenciana.com/general/consulta?t=bayoneta "Bayoneta"] Diccionari General de la Llengua Valenciana.</ref> és un [[Gavinet|arma blanca]] molt esmolada, que s'acopla o cala a l'extrem del canó del [[fusil]] per a combatre [[Combat cos a cos|cos a cos]]. La bayoneta més comú des del [[sigle XVII]] fins al [[sigle XIX|XIX]] era la cridada ''de poal'', consistent en un cilindre metàlic tou al que s'adossava una gavineta triangular, que fon especialment utilisada en els mosquets. En el [[sigle XX]] passà a ser un [[gavinet]] que se pot acoplar a l'arma per a permetre el seu us com a bayoneta.
  
La paraula bayoneta prove de la ciutat de [[Bayona (França)|Bayona]], a on fon fabricada en [[1670]], encara que hi ha indicis de que ya en [[1642]] fon utilisada.<ref>Noel, François L.; Carpentier, J. M.; Puissant, M. (1833)[http://books.google.fr/books?id=vssUAAAAYAAJ&pg=PA143&lpg=PA143&dq=ba%C3%AFonnette+%2B+R%C3%A9giment+Royal-Artillerie+%2B+%221670%22&source=bl&ots=VjpsJsHBFa&sig=9NMOSWv-uPefU7bq3tMzn0UU6EI&hl=fr&sa=X&ei=88YyT-OfKcXS0QXSh_mjBw&redir_esc=y#v=onepage&q=ba%C3%AFonnette%20%2B%20R%C3%A9giment%20Royal-Artillerie%20%2B%20%221670%22&f=false Nouveau dictionnaire des origines, inventions et découvertes dans les arts, les sciences, la géographie, l'agriculture, le commerce, etc.] Janet et Cotelle. p. 143</ref>
+
La paraula bayoneta prove de la ciutat de [[Bayona (França)|Bayona]], a on fon fabricada en l'any [[1670]], encara que hi ha indicis de que ya en l'any [[1642]] fon utilisada.<ref>Noel, François L.; Carpentier, J. M.; Puissant, M. (1833)[http://books.google.fr/books?id=vssUAAAAYAAJ&pg=PA143&lpg=PA143&dq=ba%C3%AFonnette+%2B+R%C3%A9giment+Royal-Artillerie+%2B+%221670%22&source=bl&ots=VjpsJsHBFa&sig=9NMOSWv-uPefU7bq3tMzn0UU6EI&hl=fr&sa=X&ei=88YyT-OfKcXS0QXSh_mjBw&redir_esc=y#v=onepage&q=ba%C3%AFonnette%20%2B%20R%C3%A9giment%20Royal-Artillerie%20%2B%20%221670%22&f=false Nouveau dictionnaire des origines, inventions et découvertes dans les arts, les sciences, la géographie, l'agriculture, le commerce, etc.] Janet et Cotelle. p. 143</ref>
  
 
== Referències ==  
 
== Referències ==  

Revisió de 12:24 13 nov 2018

Fusils en bayonetes acoplades

La bayoneta (del francés baïonnette)[1] és un arma blanca molt esmolada, que s'acopla o cala a l'extrem del canó del fusil per a combatre cos a cos. La bayoneta més comú des del sigle XVII fins al XIX era la cridada de poal, consistent en un cilindre metàlic tou al que s'adossava una gavineta triangular, que fon especialment utilisada en els mosquets. En el sigle XX passà a ser un gavinet que se pot acoplar a l'arma per a permetre el seu us com a bayoneta.

La paraula bayoneta prove de la ciutat de Bayona, a on fon fabricada en l'any 1670, encara que hi ha indicis de que ya en l'any 1642 fon utilisada.[2]

Referències

  1. "Bayoneta" Diccionari General de la Llengua Valenciana.
  2. Noel, François L.; Carpentier, J. M.; Puissant, M. (1833)Nouveau dictionnaire des origines, inventions et découvertes dans les arts, les sciences, la géographie, l'agriculture, le commerce, etc. Janet et Cotelle. p. 143

Enllaços externs