Gregorio Fernández

Retrat de Gregorio Fernández, Diego Valentín Díaz, Museu Nacional de Escultura

Gregorio Fernández (Sarria, provincia de Lugo; 1576-Valladolid, 22 de giner de 1636) fon un escultor espanyol, màxim exponent de l'Escola Castellana. Heretor de l'expresivitat d'Alonso Berruguete i Juan de Juni, pero també recull el refinament de Pompeyo Leoni i Juan de Arfe.

La colecció més important de la seua obra es troba en el Museu Nacional d'Escultura, en Valladolid. Fernández treballà per a les cofradies vallisoletanas, i esta institució cedix, com un fet museistic singular, importants peçes a les cofradies vallisoletanas durant la Semana Santa.

Algunes Obres

• Arcángel Gabriel de Alfaro ( La Rioja) (1611).
• Santa Verónica (1614)
• "Cristo Yacente", (S.I. Catedral de Segovia) (procesionat Divendres Sant en la Feligresía de San Andrés).
• Extasis de Santa Teresa en el Museu Nacional Colege de Sant Gregorio (Valladolid).
• Bautismo de Cristo en el Museu Nacional Colegie de Sant Gregorio (Valladolid).
• Santo Domingo en l'Iglesia conventual de Sant Pablo (Valladolid).
• Inmaculada Concepcio per a la Cofradia de la Vera Creu de Salamanca. Iglesia de la Vera Creu de Salamanca.

Retaules

• Retaule Major de las Huelgas Reales de Valladolid.
• Iglesia de San Miguel y San Julián (Valladolid), que destaca pels seus dos imponents arcangels.
• Retaule Major de la Catedral de Plasencia.
• Retaule de las Descalzas Reales de Valladolid.
• Retaule Major de la Catedral de Mirando do Douro (Portugal).
• Retaule de l'Iglesia de San Sebastián de Braojos de Madrit.
• Retaule Major de l'Iglesia de San Miguel Arcángel de Vitoria.

Enllaços externs

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Gregorio Fernández