Ir al contenido

Diferència entre les revisions de "Recurs no renovable"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
m Text reemplaça - 'només' a 'a soles'
Text reemplaça - 'On ' a 'A on '
Llínea 5: Llínea 5:
Es diu reserves als contingents de recursos que poden ser extrets en profit. El valor econòmic (monetari) depén de la seua escassea i [[Demanda (economia)|demanda]], i és un tema que preocupa a l'economia. La seua utilitat com a recursos depén de la seua aplicabilitat, pero també del cost econòmic i del cost energètic de la seua localisació i explotació. Per eixemple, si per a extraure el petròleu d'un jaciment cal invertir més [[energia]] que la que va a proporcionar, no pot considerar-se un recurs. Alguns dels recursos no renovables són: el [[petròleu]], els [[mineral]]és, els [[metal]]s, el [[gas natural]] i els depòsits d'aigua subterrànea (sempre que siguen [[aigua subterrànea|acuífer]] confinats sense recarrega).
Es diu reserves als contingents de recursos que poden ser extrets en profit. El valor econòmic (monetari) depén de la seua escassea i [[Demanda (economia)|demanda]], i és un tema que preocupa a l'economia. La seua utilitat com a recursos depén de la seua aplicabilitat, pero també del cost econòmic i del cost energètic de la seua localisació i explotació. Per eixemple, si per a extraure el petròleu d'un jaciment cal invertir més [[energia]] que la que va a proporcionar, no pot considerar-se un recurs. Alguns dels recursos no renovables són: el [[petròleu]], els [[mineral]]és, els [[metal]]s, el [[gas natural]] i els depòsits d'aigua subterrànea (sempre que siguen [[aigua subterrànea|acuífer]] confinats sense recarrega).


La contabilitat de les reserves produïx moltes disputes, en les estimacions més optimistes per part de les empreses, i les més pessimistes per part dels grups [[moviment ecologiste|ecologistes]] i els científics acadèmics. On la confrontació és més visible és en el camp de les reserves d'hidrocarburs; ací, els primers tendixen a presentar com a reserves tots els [[Jaciment geològic|jaciments]] coneguts més els que preveuen trobar. Els segons posen l'émfasis en el cost monetari creixent de l'exploració i de l'extracció, en a soles un nou barril trobat per cada quatre consumits, i en el cost termodinàmic (energètic) creixent, que disminuïx el valor d'us mig de les noves troballes.
La contabilitat de les reserves produïx moltes disputes, en les estimacions més optimistes per part de les empreses, i les més pessimistes per part dels grups [[moviment ecologiste|ecologistes]] i els científics acadèmics. A on la confrontació és més visible és en el camp de les reserves d'hidrocarburs; ací, els primers tendixen a presentar com a reserves tots els [[Jaciment geològic|jaciments]] coneguts més els que preveuen trobar. Els segons posen l'émfasis en el cost monetari creixent de l'exploració i de l'extracció, en a soles un nou barril trobat per cada quatre consumits, i en el cost termodinàmic (energètic) creixent, que disminuïx el valor d'us mig de les noves troballes.


== Tipos de recursos no renovables ==   
== Tipos de recursos no renovables ==   

Revisió de 19:10 24 maig 2021

Bomba extraent petròleu d'un pou.

Es considera recurs no renovable a un recurs natural que no pot ser produït, regenerat o reutilisat a una escala tal que puga sostindre la seua taxa de consum. Estos recursos freqüentment existixen en cantitats fixes o són consumits molt més ràpit de lo que la naturalea pot recrear-los.

Es diu reserves als contingents de recursos que poden ser extrets en profit. El valor econòmic (monetari) depén de la seua escassea i demanda, i és un tema que preocupa a l'economia. La seua utilitat com a recursos depén de la seua aplicabilitat, pero també del cost econòmic i del cost energètic de la seua localisació i explotació. Per eixemple, si per a extraure el petròleu d'un jaciment cal invertir més energia que la que va a proporcionar, no pot considerar-se un recurs. Alguns dels recursos no renovables són: el petròleu, els mineralés, els metals, el gas natural i els depòsits d'aigua subterrànea (sempre que siguen acuífer confinats sense recarrega).

La contabilitat de les reserves produïx moltes disputes, en les estimacions més optimistes per part de les empreses, i les més pessimistes per part dels grups ecologistes i els científics acadèmics. A on la confrontació és més visible és en el camp de les reserves d'hidrocarburs; ací, els primers tendixen a presentar com a reserves tots els jaciments coneguts més els que preveuen trobar. Els segons posen l'émfasis en el cost monetari creixent de l'exploració i de l'extracció, en a soles un nou barril trobat per cada quatre consumits, i en el cost termodinàmic (energètic) creixent, que disminuïx el valor d'us mig de les noves troballes.

Tipos de recursos no renovables

Vore també

Referències

  • Costanza, R. & al. (1997) The value of the world's ecosystem services and natural capital. Nature, 387: 253-260.
  • Martínez Alier, J. & Schlupman, K. (1991) La ecología y la economía. Fondo de Cultura Económica, México.
  • Naredo, J.M. & Parra, F. (compiladores) (1993) Hacia una ciencia de los recursos naturales. Siglo XXI de España Editores, Madrid.