Diferència entre les revisions de "Palau de la Balia"
m |
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada) |
||
| Llínea 17: | Llínea 17: | ||
Posteriorment, l'immoble va ser adquirit per la família Jàudenes, comtes de Zanoni, i és en este cas l'arquitecte Lluís Ferreres, en [[1904]], l'encarregat de les obres de renovació en la frontera (incorporant l'escut familiar) i el jardí. | Posteriorment, l'immoble va ser adquirit per la família Jàudenes, comtes de Zanoni, i és en este cas l'arquitecte Lluís Ferreres, en [[1904]], l'encarregat de les obres de renovació en la frontera (incorporant l'escut familiar) i el jardí. | ||
| − | En [[1952]], la Diputació Provincial de Valéncia, va adquirir el palau, per a us institucional. | + | En l'any [[1952]], la Diputació Provincial de Valéncia, va adquirir el palau, per a us institucional. |
== Vore també == | == Vore també == | ||
Revisió de 19:05 8 feb 2022
El Palau de la Batlia, o dels Jàudenes, ubicat en la plaça de Manises, en el barri de La Seu de Valéncia, és junt al adyacent Palau dels Marquesos de Scala, la sèu de la Diputació de Valéncia. Fon declarat Monument Històric Artístic en l'any 1962.
Descripció
El Palau de la Batlia és un dels pocs edificis civils que ha sobrevixcut de l'época foral valenciana. Representa un esquema palatí a l'entorn d'un pati central, a on estudis arqueològics han constatat l'aparició de restos d'una construcció original dels sigles XIV o XV.
És a principis del sigle XVI quan es remodela el pati construint els grans arcs de pedra i, provablement l'escala. En l'any 1666, s'incorpora l'hort i es construïx l'arc d'eixida.
Història
Cap a l'any 1840, l'edifici va ser adquirit per a transformar-se en seu de la Batlia i residència del procurador general del rei. A partir de 1868, data de supressió de l'institució de la Batlia General, l'edifici experimentarà alteracions en la seua image, i s'arribà a la demolició de la frontera del carrer de Serrans.
En 1883, és adquirit per Josep Jaumandreu i Sitges, que encarrega al mestre d'obres Vicent Alcayne la reedificació del palau. L'accés principal a l'edifici es produïx des de la plaça de Manises, espai representatiu actual molt diferent en la seua traça i dimensions al que existia en orige.
Posteriorment, l'immoble va ser adquirit per la família Jàudenes, comtes de Zanoni, i és en este cas l'arquitecte Lluís Ferreres, en 1904, l'encarregat de les obres de renovació en la frontera (incorporant l'escut familiar) i el jardí.
En l'any 1952, la Diputació Provincial de Valéncia, va adquirir el palau, per a us institucional.