Diferència entre les revisions de "Valoració àcit-base"
| Llínea 17: | Llínea 17: | ||
En atres [[Valoració química|valoracions]] o [[volumetria]]s, ([[valoració redox|redox]], [[valoració complexomètrica|complexometria]], de [[Precipitat|precipitació]]) es registra la [[concentració]] d'una substància en funció del volum de substància valorant afegida, per a determinar el punt final. | En atres [[Valoració química|valoracions]] o [[volumetria]]s, ([[valoració redox|redox]], [[valoració complexomètrica|complexometria]], de [[Precipitat|precipitació]]) es registra la [[concentració]] d'una substància en funció del volum de substància valorant afegida, per a determinar el punt final. | ||
| − | En una valoració àcit-base es preferix medir el [[ | + | En una valoració àcit-base es preferix medir el [[pH]] com una mesura de cóm transcorre la transferència de hidrons, H<sup>+</sup>, entre el [[àcit]] i la [[Base (química)|base]]. Per a això s'ampren [[electrodo]]s específics conectats a un [[Potenciómetro (instrument de mesura)|potenciómetro]]. Prop del punt d'equivalència o punt final de la valoració s'observa un canvi molt brusc de dit potencial. |
Revisió de 20:14 20 nov 2016
Una valoració àcit-base (també cridada volumetria àcit-base, titulació àcit-base o valoració i/o equivalent de neutralisació) és una tècnica o método de anàlisis quantitatiu molt usada, que permet conéixer la concentració desconeguda d'una dissolució d'una substància que puga actuar com àcit neutralisada per mig d'una base de concentració coneguda, o be siga una concentració de base desconeguda neutralisada per una solució d'àcit conegut.[1] És un tipo de valoració basada en una reacció àcit-base o reacció de neutralisació entre el anàlit (la substància la concentració de la qual volem conéixer) i la substància valorant. El nom volumetria fa referència a la mesura del volum de les dissolucions amprades, que nos permet calcular la concentració buscada.
Método i material amprat
El material bàsic empleat per a una valoració àcit-base és:
- Bureta
- Mesa o soport de fondo blanc - s'ampra per a apreciar el canvi de color de la dissolució.
- Pipeta
- Indicador de pH o Indicador àcit-base (s'ampren molts diferents, segons la reacció))
- Matràs Erlenmeyer (matràs cònic)
- Dissolució estàndar (una dissolució de concentració coneguda, com la de Na2CO3 en aigua)
- Dissolució o mostra la concentració de la qual volem conéixer.
En una valoració àcit-base a voltes és necessari l'us d'un indicador àcit-base que sofrixca un canvi de color i/o d'un pH-metro per a conéixer el punt final.[2]En atres casos les pròpies substàncies que intervenen experimenten un canvi de color que permet saber quan s'ha alcançat eixe punt d'equivalència entre el número d'equivalents d'àcit i de base.
En atres valoracions o volumetrias, (redox, complexometria, de precipitació) es registra la concentració d'una substància en funció del volum de substància valorant afegida, per a determinar el punt final.
En una valoració àcit-base es preferix medir el pH com una mesura de cóm transcorre la transferència de hidrons, H+, entre el àcit i la base. Per a això s'ampren electrodos específics conectats a un potenciómetro. Prop del punt d'equivalència o punt final de la valoració s'observa un canvi molt brusc de dit potencial.
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Valoración ácido-base de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.
- ↑ Cap. 5: Valoraciones de oxidación-reducción. En: Curso de Análisis farmacéutico: Ensayo del medicamento. Kenneth A. Connors. Editorial Reverté, 1981. ISBN: 8429171134. Pág. 105
- ↑ Principios de química. Richard E. Dickerson. Editorial Reverté, 1992. ISBN: 8429171754. Pág. 57