Diferència entre les revisions de "Anàlisis quantitatiu (química)"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 27: Llínea 27:
 
| [[Balança analítica]] de precisió
 
| [[Balança analítica]] de precisió
 
| [[Balança electrònica]]
 
| [[Balança electrònica]]
| [[Espectrómetro de masses]] per a mesura<*br /> de relacions entre [[isòtop]]s
+
| [[Espectrómetro de masses]] per a mesura<br /> de relacions entre [[isòtop]]s
 
|}
 
|}
  
Moltes tècniques poden usar-se per a mesures tant qualitatives com a quantitatives i reben el nom general de [[ensaig químic|ensajos químics]]. Per eixemple, supongam que hi ha un [[Indicador (química)|indicador]] que canvia de color en presència d'un [[ió]] [[metal|metàlic]] en [[dissolució]]. Est pot usar-se com un examen qualitatiu puix bastaria comprovar el canvi de color de l'indicador en afegir una gota de la mostra. També pot ser usat per a proves quantitatives, estudiant el color de l'indicador en diferents concentracions d'eixe ió metàlic. Açò provablement podrà fer-se usant [[espectroscòpia #ultraviolat-visible]].
+
Moltes tècniques poden usar-se per a mesures tant qualitatives com a quantitatives i reben el nom general de [[ensaig químic|ensajos químics]]. Per eixemple, supongam que hi ha un [[Indicador (química)|indicador]] que canvia de color en presència d'un [[ió]] [[metal|metàlic]] en [[dissolució]]. Est pot usar-se com un examen qualitatiu puix bastaria comprovar el canvi de color de l'indicador en afegir una gota de la mostra. També pot ser usat per a proves quantitatives, estudiant el color de l'indicador en diferents concentracions d'eixe ió metàlic. Açò provablement podrà fer-se usant [[espectroscòpia ultraviolat-visible]].
  
  

Revisió de 19:02 13 nov 2016

En química es coneix com a anàlisis quantitatiu a la determinació de l'abundància absoluta/relativa (moltes voltes expressada com concentració) d'una, vàries o totes les substàncies químiques presents en una mostra.[1]

Una volta que es coneix la presència de certa substància en una mostra, la quantificació o mesura de la seua abundància absoluta o relativa pot ajudar en la determinació de les seues propietats específiques.

Per eixemple, l'anàlisis quantitatiu realisat per espectrometria de masses sobre mostres biològiques pot aportar, per la proporció d'abundància relativa de certes proteïnes específiques, indicacions de certes malalties, com el càncer.

Una volta que es coneix la presència de certa substància en una mostra, la quantificació o mesura de la seua abundància absoluta o relativa pot ajudar en la determinació de les seues propietats específiques.

Per eixemple, l'anàlisis quantitatiu realisat per espectrometria de masses sobre mostres biològiques pot aportar, per la proporció d'abundància relativa de certes proteïnes específiques, indicacions de certes malalties, com el càncer.

Quantitatiu vs. Qualitatiu

El terme moltes voltes s'usa en comparació al "anàlisis qualitatiu",[2]el qual busca informació sobre l'identitat o forma de la substància present. Per eixemple, a un químic se li podria donar una mostra sòlida desconeguda. Ell usarà tècniques "qualitatives" per a identificar els components presents, i després tècniques "quantitatives" per a determinar la cantitat de cadascun d'estos components.

[1] Per eixemple, s'han desenrollat procediments cuidadosos per a reconéixer la presència de diferents ions metàlics; estes tècniques integren colectivament el anàlisis qualitatiu inorgànic. Han segut reemplaçades en gran part per moderns instruments i tècniques automàtiques, capaces de detectar i quantificar la cantitat de cada component. També existixen proves similars per a identificar composts orgànics comprovant la presència de diferents grups funcionals i métodos quantitatius que indiquen la cantitat o abundància relativa d'eixes substàncies.


Instrument clàssic Instrument electrònic Modern equipament científic
Analyticalbalance1.jpg Analytical balance mettler ae-260.jpg Mass-spectrometer awi hg.jpg
Balança analítica de precisió Balança electrònica Espectrómetro de masses per a mesura
de relacions entre isòtops

Moltes tècniques poden usar-se per a mesures tant qualitatives com a quantitatives i reben el nom general de ensajos químics. Per eixemple, supongam que hi ha un indicador que canvia de color en presència d'un metàlic en dissolució. Est pot usar-se com un examen qualitatiu puix bastaria comprovar el canvi de color de l'indicador en afegir una gota de la mostra. També pot ser usat per a proves quantitatives, estudiant el color de l'indicador en diferents concentracions d'eixe ió metàlic. Açò provablement podrà fer-se usant espectroscòpia ultraviolat-visible.

  1. 1,0 1,1 Cap. X: El análisis químico cualitativo y cuantitativo. En: Introducción a la química industrial: fundamentos químicos y tecnológicos. Argeo Angiolani. Editorial Andrés Bello, 1960. Pág. 284
  2. Cap. X: El análisis químico cualitativo y cuantitativo. En: Introducción a la química industrial: fundamentos químicos y tecnológicos. Argeo Angiolani. Editorial Andrés Bello, 1960. Pág. 284